Buscant coloms sense fer ‘playback’

Una banda sonora de veus descompassades defensen la unitat d’Espanya

M’agradaria parlar amb un colom però no en trobo. Tampoc hi ha cap declaració de l’Associació de Veïns Coloms de la Urbanització Plaça Catalunya. On són? Al cel? No. Al cel hi ha Peret: “Gitana hechicera. Hechicera gitana... ” Sona el Rei de la Rumba -estava a favor de la consulta- i Toni Cantó fa declaracions abans que comenci l’acte organitzat per Societat Civil Catalana (SCC). Peret omnipresent i Cantó només se sent amb un audiòfon: “ Una mayoría cada vez menos silenciosa ”. Albert Rivera arriba a ritme de Melendi: “ Caminando por la vida, sin pausa pero sin prisas... ” Clama que els separatistes volen trencar el país però el que s’esmicola són les membranes timpàniques. Continuem buscant otorinolaringòlegs i coloms. Alícia Sánchez-Camacho brama la “majoria silenciosa”. I quan està acabant només se senten Los Manolos: “ Yo no necesito conversar porque adivino que ya sabes como soy. Amigos para siempre. Amics per sempre…”

I aquí els tenim. Els amigos -amics. “ Buenos días - bon dia”. Banderes espanyoles i catalanes. I un assortit de cartells de pastisseria daltònica: “Silenci mai més”; “ Pujol y Mas roban de más ”; “ No más fronteras ni más Junqueras ”; “Diada i Barça de tots: frau!” José Rosiñol (SCC) fa de meteoròleg i informa a qui du paraigua: “ TV3 se ha equivocado. ¡No llueve! ” Fa calor d’ou ferrat fregit en un càmping. A moltes dones la permanent se’ls desfà com un cucurutxo al forn. Els cauen llàgrimes de rímel. Els homes tenyeixen les camises i se’ls planxen els mostatxos i les patilles. El sector Benidorm - bailamos - Islas Canarias domina. El sector pijisme nasal també sua la cansalada Ralph Lauren per la pituïtària. Els nens no manipulats porten cares pintades de bandera espanyola. Hi ha qui crida “ Cataluña es España ” i “ Es España Cataluña ” com una mena d’estrabisme musical. No hi ha unitat sonora. Tampoc a l’escenari dels monòlegs. Surt un metge psiquiatre, un funcionari de justícia, un senyor nascut al Perú… ¿Sortirà un colom? Puja Juan Erasmo Mochi. Ens diu que potser el recordem perquè va presentar el programa de TVE Escala en hi-fi... als 60! Playback musical. Revela que de petit venia a la plaça Catalunya a donar menjar als coloms. Cucurrucucu paloma! Però és una altra desincronització. No és el colom que busquem. Sona el gran playback col·lectiu: l’himne d’Espanya. Algunes persones es confonen i posen la mà a l’altra banda en lloc del cor. És la calor. I pum. A tot drap Alaska: “A quién le importa lo que yo haga? A quién le importa lo que yo diga? Yo soy así, y así seguiré, nunca cambiaré ”.

PxC i banderes prèvies al 1714

La plaça és un bufet lliure d’insolacions a tot volum. Els de Plataforma per Catalunya ballen txumba-txumba amb la pancarta “Pujol i la casta ens roba” i banderes de la creu de sant Jordi... la bandera de la Diputació del General de Catalunya des del 1359 al 1714. Deu ser la calor. Un home amb una barretina morada crida: “ Los nacionalismos discriminan y enfrentan ”. Calda. Entra una dona amb una creu de fusta com si fos un viacrucis al costat d’un senyor vestit moda Torremolinos 73 i criden “ Al cielo ” mentre la bandera espanyola gegant els cau a sobre... El cel és de color blau maquillatge senyores de permanent. Arriben tots junts. Amb unitat de vol. Piquen el terra amb el bec. Banderes espanyoles de paper, propagandes de partits, associacions. Res. Corren tots cap al pinso que ha comprat un turista. “Parrup, parrup”, fan els coloms en directe i a l’uníson.

EDICIÓ PAPER 20/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF