Publicitat
Publicitat

Berlín admet per primer cop que caldrà un tercer rescat a Grècia

Schäuble descarta que el nou programa inclogui una quitança

Tot i que la necessitat d'un nou rescat per a Grècia en un futur no gaire llunyà era un secret de domini públic, la imminència de les eleccions havia provocat el silenci de Berlín sobre aquest tema, controvertit per als electors. Fins ahir, quan, per sorpresa, durant un acte electoral al nord d'Alemanya, el ministre de Finances del país, Wolfgang Schäuble, va reconèixer per primer cop de manera explícita que els creditors europeus hauran de tornar-se a gratar la butxaca per salvar l'economia del país hel·lè.

"Caldrà un altre programa a Grècia", va dir el ministre, que va reiterar la postura del govern alemany que no hi haurà una nova quitança de deute, un dels punts més polèmics a Alemanya, per l'exposició dels bancs del país al deute sobirà grec. La mateixa cancellera, Angela Merkel, ja va descartar la setmana passada una quitança, tot i que no es va mullar sobre les possibilitats que calgués un nou pla d'ajuda, cosa que en privat sí que havia defensat el banc central alemany, el Bundesbank, en un document de treball filtrat a la premsa alemanya.

Merkel evita cedir més

Precisament, Grècia ha sigut últimament un dels principals responsables de la revifalla de les tensions dins d'una UE esforçada a sortir de la crisi. També hi han contribuït Portugal -que intenta resoldre una crisi política-, Itàlia -que tampoc acaba de sortir-se'n governamentalment-, Espanya -que batalla contra el descrèdit de la corrupció i l'alta desocupació- i Xipre -on hi ha noves proves que el programa econòmic ha perdut el rumb-. El sud d'Europa està immers en una cadena de problemes encara no solucionats. Igualment, tampoc s'ha aclarit com ha de configurar-se l'estructura de l'eurozona. Cap d'aquestes qüestions es discutiran aviat seriosament. Per què? Justament perquè no ho vol Angela Merkel.

És cert que la cancellera alemanya ha dut a terme en els últims mesos algunes iniciatives cridaneres: ha acordat amb el president francès, François Hollande, que el Mecanisme Europeu d'Estabilitat (Mede) pugui utilitzar-se per al rescat bancari sense condicions dures; ha encarregat a Schäuble que atorgui crèdits a Espanya a través del banc estatal alemany KfW; ha criticat, per mitjà del mateix Schäuble, que els buròcrates de Brussel·les treballin massa lentament per rescatar la UE, i ha aparegut al capdavant de la lluita contra l'atur juvenil.

Però aquestes iniciatives han tingut un caràcter més aviat simbòlic, perquè no són suficients per solucionar res en cap país. En realitat, per ara Merkel no vol decidir res de gaire repercussió a Europa. En una entrevista recent a Der Spiegel , la cancellera alemanya va mostrar el seu escepticisme -quan no rebuig- a traslladar més competències a la Comissió Europea.

Res que sorprengui experts com Jan Techau, de la plataforma d'investigació política de Brussel·les Carnegie, entrevistat per la ràdio Deutschlandfunk: "S'ha d'entendre que hi ha eleccions a Alemanya al setembre". Només després d'això serà possible que es compleixin els desitjos expressats en una entrevista a l'ARA pel conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, que va dir que esperava que quan passessin les eleccions Merkel afluixés.

La cancellera anirà a poc a poc. En el camí cap a la unió econòmica i monetària, Merkel aposta per assolir una base comuna i llavors, pas a pas, coordinar millor la política econòmica dels estats. Per la líder alemanya, el creixement no va desvinculat de la solidesa pressupostària, un extrem en discussió dins la UE. Mentre els països del sud d'Europa pateixen sota estrictes programes d'austeritat i acusen Alemanya d'imposar una política errònia per a l'eurozona, Merkel segueix recomanant aquesta recepta, que d'altra banda ella mateixa no va seguir en ple esclat de la crisi global el 2008 i el 2009. Llavors va assumir més deutes per fer inversions.

El plantejament de Merkel és que cal temps perquè les reformes donin fruit, però que el rumb és l'adequat, i que cal afegir regles fiscals per assegurar-se que en el futur els països no puguin endeutar-se fortament i contagiar els altres.

Només en aquest cas, Alemanya podria imaginar-se la introducció dels eurobons. Esclar que parlar-ne en precampanya electoral és tema tabú. Per a Merkel seria un suïcidi polític explicar als estalviadors alemanys que haurien d'assumir afrontar crèdits a tipus d'interès més alts que els que tenen ara. Posats a aclarir com serien a llarg termini aquests eurobons i sota quines condicions es podrien introduir, millor que passi la data dels comicis del 22 de setembre.

Aquests són els càlculs de Berlín: decretar una pauta i no sortir de la interpretació del seu principi de donar i rebre. En plena campanya alemanya, que ningú esperi res de revolucionari per dominar la crisi europea. Merkel vol continuar amb la seva política de passets curts i, sobretot, evitar més càrregues per als contribuents alemanys, els seus votants.