Publicitat
Publicitat

SUD-ÀFRICA, LA MORT D'UN MITE

Adéu a "un gegant de la història"

Obama exalta l'esperit de superació de Mandela en un funeral deslluït per la pluja i criticat per la falta de participació del poble sud-africà

La pluja, les altes expectatives o un acte mal planejat. No se sap quina de les tres raons és -o si va ser la suma de totes tres- la que va fer que el funeral popular per Nelson Mandela quedés com una cerimònia llarga i avorrida, de quatre hores, que només va donar veu als mandataris internacionals convidats pel govern i la família. Ni rastre d'una ciutadania amb ganes de continuar demostrant al món que ells, fills de Madiba, volen donar al seu heroi un homenatge a la seva manera.

Així, el funeral més gran del món que s'havia preparat per a Mandela va quedar deslluït, i no només per una pluja fina que va obligar els 65.000 espectadors a mullar-se estoicament durant hores i hores mentre cantaven els himnes de la lluita antiapartheid que segurament el mateix Mandela havia corejat més d'un cop. Siyabonga Maseko, que amb 18 anys podrà votar per primer cop en les eleccions de l'any que ve, treia importància al fet d'haver dormit en un cotxe. "Madiba s'ho mereix perquè en realitat ell va sacrificar la seva vida per tenir el país que tenim", puntualitzava.

Els càntics es van acabar quan l'himne sud-africà, cantat en cinc de les onze llengües oficials del país, va arrencar les primeres notes. Fi de festa. De subjectes d'un esdeveniment històric a convidats de pedra i figurants. El govern sud-africà va preparar un acte farcit de declaracions de presidents de governs estrangers, que van repetir alabances a qui va aconseguir que Sud-àfrica es deslliurés, fa dues dècades, d'un dels règims més infames.

Obama aixeca els ànims

Sort que el president dels Estats Units, Barack Obama, va aixecar els ànims d'un auditori que en alguns casos havia fet nit davant de l'estadi Soccer City de Soweto. "Mandela ens recorda que sempre sembla impossible fins que s'aconsegueix", va sentenciar. "Ell ens va ensenyar el poder de l'acció, de prendre riscos en nom dels ideals".

Obama es va endur, juntament amb el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, i les vídues de Mandela Winnie i Graça Machel -que es van abraçar-, els aplaudiments més grans del públic. El president Obama és hàbil en oratòria i va tocar la fibra sensible dels sud-africans obviant que el seu país havia mantingut Mandela a la llista de terroristes fins al 2008 -ahir, com aquell qui diu- i subratllant que gràcies a Mandela ell ha intentat sempre "ser millor".

A més de ser l'animador de la festa, Obama també va facilitar la imatge històrica i sense precedents de la jornada quan a la tribuna d'oradors es va topar amb el seu homòleg cubà, Raúl Castro i, lluny d'evitar-lo, el va saludar. Mandela hauria estat satisfet de la trobada, ell que sempre havia sostingut que la pau i la reconciliació arriben per parlar amb l'enemic i no amb els amics.

La foto va fer la volta al món a través de les xarxes socials i va servir per fer segones lectures quan en el seu discurs el president Obama va criticar que molts líders "reclamen solidaritat amb la lluita per la llibertat de Mandela i en canvi no toleren la dissidència". Esclar que també es podia haver referit als presidents de Zimbàbue, Robert Mugabe; al vicepresident xinès, Li Yuanchao, i els xeics dels països àrabs que van retre tribut al Nobel de la pau a Johannesburg.

Per la seva banda, Castro -també convidat a dir unes paraules a l'acte- va advocar per la "negociació i la cooperació" com les úniques vies per superar problemes. Posteriorment va assegurar que el vell Mandela havia estat un "exemple insuperable" no només en mostrar la mà estesa amb els que van construir i mantenir l'apartheid, sinó en la seva lluita contra la pobresa i a favor de la unitat que permetés superar "les cicatrius del colonialisme, l'esclavatge i la segregació racial". En una línia força semblant es va expressar la presidenta brasilera, Dilma Rousseff, per a qui el sud-africà ha estat un "inspirador en les lluites civils de l'Amèrica Llatina".

La pluja no va perdonar i, com si no es volgués perdre la celebració, no va donar treva a un acte massa formal i llarg, que només es trencava amb les actuacions en directe d'un grup de música espiritual que encaixava poc en un esdeveniment multitudinari.

El mal temps i en certa manera l'avorriment i la decepció de sentir-se exclosos va fer que molts espectadors enfilessin cap a la sortida quan Obama va tancar el seu discurs amb unes cites de Mandela i un emotiu "Et trobarem a faltar profundament". Sense l'americà, ja ni tan sols pagava la pena mullar-se i passar fred, van pensar molts.

Xiulets per a Jacob Zuma

Al president sud-africà, Jacob Zuma, li hauria agradat que en arribar el seu torn les grades encara haguessin estat més buides per evitar-se l'enorme xiulada que el públic li va fer davant dels seus convidats. Al debilitat Zuma l'esperen mesos durs perquè la Defensora del Poble l'acusa de fer-se pagar per les arques públiques unes mansions per a ús personal. Ni Nelson Mandela el va protegir.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF