Abocades a avortar en la clandestinitat

BarcelonaLa nova llei de l'avortament és un retorn al passat, i amb totes les conseqüències. Podem tornar a un escenari en què es practiquin avortaments clandestins, com es feia fa 40 anys, o en què les dones es vegin obligades a marxar a l'estranger, alerten metges i col·lectius feministes. "Les legislacions restrictives no redueixen els avortaments sinó que posen en risc la salut de les dones", argumenta Betlem Cañízar, membre de la campanya pel dret a l'avortament. I generarà desigualtats. Un dels grans avenços de la llei del 2010 és que permetia a les dones avortar en condicions d'igualtat. "Això és fonamental perquè el que passava fa 40 anys és que les dones que tenien diners anaven a l'estranger a avortar i les que no en tenien ho feien clandestinament, posant la seva vida en perill, o havien d'acceptar una maternitat no desitjada", argumenta Sílvia Aldavert, coordinadora de l'Associació de Planificació Familiar de Catalunya i les Balears, que creu que la situació es pot repetir.

Les dones sempre han exercit el seu dret a l'avortament. Legalment o clandestinament. També durant el franquisme, quan estava prohibit. La diferència és que llavors morien al voltant de 3.000 dones i ara "la mortalitat és zero i la morbiditat és de 0,1 per mil", apunta el ginecòleg Santiago Barambio. "Retornarem a pràctiques que, com a mínim, seran fosques", apunta Joaquim Calaf, cap de ginecologia i obstetrícia de l'Hospital de Sant Pau. La llei actual permet saber "què passa, on i com", ja que les interrupcions voluntàries de l'embaràs estan regulades, i "ara deixarem de saber-ho".

Els professionals creuen que es buscaran escletxes per continuar practicant avortaments, com va passar amb la llei de supòsits del 1985, que "afavoria situacions de frau de llei", ja que moltes dones s'acollien al supòsit de risc greu per a la seva salut física o psíquica. El 2009, l'últim any en què va estar en vigor la llei del 1985, van avortar 26.046 dones a Catalunya, de les quals 25.290 ho van fer al·legant perill per a la seva vida o la seva salut. L'any passat, amb la llei vigent des del 2010, en van ser 2.199. Ara, però, serà més complex, ja que per evitar-ho el PP ha introduït l'exigència que dos professionals mèdics independents acreditin que hi ha risc per a la salut de la dona. "Qui decidirà aquest risc? I amb quins criteris?", es pregunta Aldavert, que critica que serà un procés molt lent.

Metges en contra de la reforma

"Qui pot pensar que la llei eliminarà automàticament els 20.000 avortaments anuals a Catalunya? Es descobriran vies per donar sortida a aquesta demanda", diu Calaf, que explica que un elevat percentatge dels professionals que treballen en salut de la dona estan a favor de no canviar la llei. Argumenten que com més restrictiva és la llei més avortaments clandestins i més mortalitat materna hi ha. "És una irresponsabilitat en termes de salut. Posa en risc la salut i la vida de 118.000 dones a l'Estat que interrompran el seu embaràs sigui com sigui", diu Aldavert, que considera que aquesta llei és "una regressió que no és pròpia del segle que vivim ni d'un govern que vol formar part de la UE i dels països més desenvolupats del món". "Ens col·loquem en una situació tercermundista en l'àmbit de la salut de la dona", destaca Calaf. I afegeix que la nova llei és un retrocés en els drets de les dones, ja que amb la llei a la mà la dona que vulgui interrompre un embaràs no desitjat sense cap altra circumstància addicional no podrà.