A la llista de coses que ens ocupen molt de temps hi ha aparegut recentment el concepte informe PISA, en què PISA són les sigles en anglès del Programa per a l’Avaluació Internacional dels Alumnes. La cosa és que l’OCDE analitza cada 3 anys “el rendiment escolar dels joves de 15 anys de diferents països”. Ara bé, o a mi em corre molt de pressa el temps, o tinc la sensació que l’informe PISA no apareix cada 3 anys sinó cada 2 mesos. I quan surt, en parlem molt. I cada cop que en parlem diem exactament el mateix. Bàsicament perquè els resultats són sempre els mateixos: pèssims.
Jo, com que del tema tampoc hi entenc, me’n guardaré prou de pontificar. Només una reflexió com a observador i patidor del sistema: el pla educatiu espanyol és un desastre des de fa molts anys i des de fa molts governs de tots els partits. Dit això, ho sento molt, però no em crec que els joves espanyols siguin incapaços, com diu l’últim informe, de programar un MP3 o de comprar un bitllet de tren en una màquina. I no m’ho crec perquè he vist nens de tres anys fent anar un mòbil o una tauleta sense que ningú els hagi explicat com funciona. I li diré més: he vist canalla que amb prou feines sap parlar fent el moviment d’ampliar o reduir amb la maneta la imatge d’una foto de paper i, en veure que no passava res, mirar-me desconsoladament, com dient-me: “Ei tu, que això no funciona”. Ignorants en matemàtiques i en comprensió lectora, segurament, però em nego a pensar que aquesta generació és incapaç de fer anar una màquina que maneguen fins i tot els usuaris de la targeta rosa.
