Els meus quatre mesos com a inversor en borsa

Un redactor de l’ARA s’endinsa en les altes finances i s’enfronta als desconeixements, problemes i contradiccions amb què topen els petits estalviadors en el món de la inversió

Estava segur que guanyaria aquella partida. No és que tingués un intuïció d’aquelles que no es poden deixar escapar: és que tenia tres asos a la mà i sobre la taula hi havia el quart. Era un pòquer descobert i el crupier no podia superar la meva jugada, així que vaig lligar un pòquer d’asos preciós i vaig cobrar. “Quina sort que tens... Però això no és res. Hauries de provar d’invertir en borsa, això sí que mola”, em va dir el Pablo, un dels amics amb qui aquella nit havia anat al Casino de Barcelona. Dit i fet. L’endemà d’aquell 15 de setembre em vaig baixar una aplicació que permet invertir en borsa i des d’aleshores visc pendent de les accions de Volkswagen, BMW, Facebook i empreses com Tilray, que es dediquen al cultiu i la producció de cànnabis d’ús terapèutic. Sempre tinc invertits uns 1.500 euros -en tres paquets de 500 euros cadascun- i, per ara, tinc un lleuger benefici d’uns 60 euros.

Fa quatre mesos que vaig començar. Aquest temps ha sigut una mica caòtic i, amb la publicació d’aquest article, abandono l’experiència. En aquest breu però intens període m’ha quedat clar que és molt fàcil perdre tot el capital i absolutament impossible controlar tots els factors que poden provocar que unes determinades accions pugin o baixin. Només portava uns dies jugant a fer de broker quan BMW va llançar un profit warning. Jo ignorava completament què significava aquesta advertència i fins i tot vaig pensar que podia ser positiu. Però era tot el contrari: l’automobilística alemanya estava anunciant que rebaixava la previsió de beneficis anuals a causa de la nova normativa d’emissions. El profit warning va fer caure les accions de BMW un 5%, i els aficionats que, com jo, pensàvem que invertir en el gegant alemany era una aposta segura, vam perdre uns quants diners. També va ser una sorpresa quan el president Donald Trump va ordenar la retirada de les tropes de Síria. Ningú s’ho esperava (potser ni ell). L’anunci va fer caure les accions de la majoria d’empreses nord-americanes. Per sort, en aquest cas estava jugant a curt amb Facebook, és a dir, apostava diners que baixaria de valor, de manera que aquell dia vaig guanyar 50 euros. He de reconèixer que em va provocar certes contradiccions guanyar diners mentre els Estats Units deixaven en mans dels turcs el control de la zona, amb el que això suposarà per a les milícies kurdes.

Va ser a causa del conflicte amb els meus principis que vaig decidir buscar noves opcions, i vaig descobrir Tilray, una empresa amb seu al Canadà destinada a la producció de cànnabis. Arran de la legalització de la marihuana per a ús recreatiu al Canadà, vaig llegir que algunes empreses estaven triomfant a la borsa. En aquests casos, els analistes eren incapaços de predir si després de les fortes pujades es mantindria la dinàmica alcista o si l’èxit del cànnabis era només temporal i aquestes pujades acabarien passant al cap de poc temps. La qüestió és que hi vaig invertir 500 euros, sempre amb l’ordre que es retiressin els diners si en perdia més de 50 (el que es coneix com a stop loss ), però no va caldre. El valor de l’empresa Tilray no va parar de pujar i jo ho vaig celebrar com calia. Ja gairebé em veia deixant el periodisme per iniciar una nova etapa professional en el món de les finances. Ja gairebé tenia pensat en quin gimnàs m’apuntaria per passar la major part del dia i on em faria els tatuatges... Fins que, en una altra operació força arriscada, vaig perdre tot el que havia guanyat. A més, durant els meus mesos com a inversor vaig saber que la sicav creada per Josef Ajram, l’atleta i day trader més mediàtic, havia fracassat estrepitosament, cosa que tampoc era gaire reconfortant.

Un dels aspectes més estressants de la borsa és que, fins i tot quan guanyes, pots equivocar-te, i molt. Quin és el millor moment per retirar els diners quan el valor està a l’alça? Si els treus abans d’hora pots estar baixant de l’onada en el millor moment, però si esperes massa el valor pot tornar a caure, i us asseguro que és molt frustrant.

Durant tots aquests mesos no he parat de preguntar-me si els autèntics brokers són capaços de predir realment els alts i baixos de la borsa. I l’altra pregunta que em feia era: si els poden predir, per què no inverteixen ells, en lloc de jugar amb els diners dels altres? “Jo no en tinc ni idea del que farà el mercat, però sí que sé gestionar els riscos”, em va explicar Marc Ribes, conseller delegat de Blackbird Bróker. “Potser n’encertarem sis i en perdrem quatre”, explica de manera entenedora. Es tracta de conèixer el màxim de coses que poden influir en l’evolució de les empreses i determinar si hi ha prou informació per invertir-hi diners o no. “Si hi ha factors més favorables, et pots arriscar més”, afegeix. Aquesta empresa ofereix gestió, assessorament, informes i execució d’ordres als seus clients, entre els quals hi ha “persones amb molts diners i altres que no en tenen tants però que els agrada, com si fos un hobby ”. La millor opció és diversificar les inversions. “Si tens 10.000 euros, convé posar-ne 1.000 a deu opcions diferents i tenir visió a llarg termini”, aconsella.

Hi ha molts experts que contínuament escriuen articles recomanant que s’inverteixi en una determinada empresa. Aquests consells influeixen sobre alguns inversors i també sobre l’empresa en qüestió, que puja de valor com més gent hi confiï. És evident que aquests experts reben pressions de les empreses, i cal pensar que són prou professionals per no deixar-se influir. “Els analistes no poden operar sobre determinades empreses si es considera que tenen informació privilegiada. Tenen alguns valors restringits”, explica Ribes. També generen dubtes els mateixos inversors, que poden saber amb antelació els moviments de la borsa. El ministre d’Exteriors, Josep Borrell, ha sigut sancionat per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) per haver-se venut, a través de la seva exdona, 10.000 accions d’Abengoa quan era conseller de la companyia. L’operació es va executar poc abans que les accions es devaluessin un 65%. És per tot això que en la meva experiència a la borsa he tingut sempre la sensació que les timbes es fan amb les cartes marcades.

L'òrgan que vetlla perquè les operacions es facin correctament és la CNMV. A més, s’encarrega de controlar quines de les empreses que gestionen aquestes inversions tenen permís per fer-ho i quines, a falta d’autorització, considera que són xiringuitos financers, com se’ls denomina en l’argot. Lamentablement, no existeix cap estadística que reveli quanta gent inverteix els seus estalvis d’una manera tan temerària. De fet, la CNMV considera que jo, com tants altres ciutadans que ignorem com funcionen les finances, no estem capacitats per invertir en determinats productes. “Existeixen productes financers que es consideren no adequats per a minoristes per la seva complexitat”, expliquen des de la CNMV. És per això que quan algú es dona d’alta en una d’aquestes aplicacions per iniciar-se en el món de la borsa apareix per llei una advertència d’aquest organisme públic que avisa del risc que s’està a punt de córrer i recorda que el 65% d’aquestes operacions acaben amb pèrdues per a l’inversor. És a dir, que només en un de cada tres casos es guanyen diners. “Moltes persones es fan enrere quan veuen aquest avís”, asseguren des de la CNMV. Però els seus avisos topen amb centenars d’aplicacions que, cada cop més, volen atraure els joves inversors i disfressen com si fos oci una activitat molt complicada i amb un alt risc. Una de les estratègies que més utilitzen aquestes plataformes és permetre el joc amb diners virtuals. Aquesta opció permet invertir diners sense cap risc i ajuda a perdre la por o el vertigen que pot provocar iniciar-se en el món de la borsa. Si un parell d’inversions surten bé, el pas a invertir diners de veritat és atractiu i immediat.

Al final, com sempre, cal recórrer als clàssics. Francisco García Paramés, un dels gurus del món inversor, ha explicat algunes de les seves estratègies en el llibre Invirtiendo a largo plazo. “Ens hem de centrar en la selecció de valors, i no en endevinar què és el que passarà al món. Vivim en la incertesa permanent, i així continuarem fins que ens arribi l’única certesa que existeix”. L’expert també defensa que cal invertir a llarg termini, ja que les inversions a curt termini “són pràcticament impossibles de predir”. “Volem dormir tranquils”, diu. La gràcia de les aplicacions que permeten invertir en borsa és precisament l’evolució del mercat a curt termini, la muntanya russa diària. Però, si ni els experts gosen fer-ho, és evident que la resta encara tenim menys possibilitats de guanyar. És a dir, o t’hi poses de veritat o perds. Resultat: aquest món no és per a mi. El periodisme tampoc està tan malament...

EDICIÓ PAPER 24/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF