Solucions de R+D aplicades a la meteorologia

Wireless DNA i Meteoclim formen un tàndem tecnològic per crear una xarxa d’observació meteorològica utilitzant la telefonia mòbil, que permetrà fer prediccions més fiables i detallades

Hi ha cap tècnica de previsió meteorològica capaç d’anticipar una situació de pluges torrencials tan excepcional com la que va tenir lloc a Sant Llorenç del Cardassar el 9 d’octubre passat? Sembla que la resposta és que sí i s’anomena tècnica de Nowcasting o predicció de curt abast, un mètode basat en l’assimilació de dades de reflectància del radar i que s’utilitza per ‘escalar’ els perfils de model de calor latent. El procés es pot aplicar en un període de previsió de dues hores, ajustant-lo a l’estat real de l’atmosfera.

L’empresa mallorquina Meteoclim, en col·laboració amb el Grup de Meteorologia de la UIB, està elaborant un estudi en què s’analitzen les previsions de precipitació desenvolupades mitjançant diferents tècniques de difusió de ràdio basades en observacions de radar i els models de predicció més tradicionals, comparant-les entre si fonamentant-se en la precipitació que va inundar la regió de Sant Llorenç, a Mallorca, el 9 d’octubre d’enguany. L’estudi, del qual encara no es disposa de les conclusions, es traduirà en una ponència que es presentarà a la Conferència internacional de meteorologia i climatologia de la Mediterrània (Met MeD), que tindrà lloc a Palma del 4 al 6 de març de 2019, sempre que l’abstract o resum de la comunicació sigui acceptat en el transcurs de les properes setmanes pel comitè avaluador de l’esmentat congrés. Met Med tindrà com a objectiu discutir les contribucions de la comunitat científica internacional sobre diferents aspectes de la meteorologia i la climatologia de la conca mediterrània i fomentar la comunicació entre els diferents grups d’investigació.

Pel que fa a la situació generada a Sant Llorenç del Cardassar el mes d’octubre, el responsable de Meteoclim, Carlos Alonso, opina que no es tracta només d’una qüestió de predicció, sinó de la necessitat d’accelerar i anticipar el sistema d’avisos a la població: “Des que es genera un avís fins que arriba a l’usuari final passa massa temps; la meva impressió és que hauríem pogut anticipar-nos un poc més en la generació d’avisos, tot i que el sistema de fer arribar aquests avisos a la població no és competència nostra, sinó de les administracions”, puntualitza Alonso.

Tradicionalment, les agències estatals de meteorologia, com en el cas de l’Aemet a Espanya, han desenvolupat un paper “central” en els sistemes de predicció, ja que consideren les empreses privades més aviat com a “competidores”. Però això podria canviar en el futur si s’imiten models com els dels Estats Units, país on l’agència estatal de predicció és l’encarregada de generar aquesta informació però, al mateix temps, les empreses del sector de la meteorologia -com seria el cas equivalent de Meteoclim a les Illes Balears- també tenen la possibilitat d’explotar aquest tipus d’informació i oferir-la com un “valor afegit”.

Això aquí encara no ha passat, però pot arribar a produir-se, especialment si tenim en compte que vivim en un món globalitzat on gairebé tothom està permanentment connectat al telèfon mòbil. Les empreses privades, generalment més flexibles i àgils que l’administració, podrien cobrir tota una sèrie de nínxols encara per explotar. Per exemple, entre el moment de generar les dades i oferir-les als clients hi ha un seguit de passes que l’administració tradicionalment mai no ha cobert. Si a això hi sumam el fet que algunes empreses aposten fort per fer R+D dintre dels seus processos, llavors és lògic pensar que arribaran noves propostes tecnològiques gràcies a la innovació que estan fent aquestes empreses.

“Les solucions tecnològiques que ja desenvolupam i les que estan per venir, les estam provant de manera experimental, per exemple per saber què hauria passat si les haguéssim emprades en el cas de Sant Llorenç”, apunta el responsable de Meteoclim. “Per això volem presentar una ponència en el congrés Met Med, amb l’aval de la UIB, per explicar els diversos sistemes i tècniques de predicció de curt abast, Nowcasting, i saber quins resultats haurien donat en l’episodi de precipitacions de Sant Llorenç”.

Meteoclim forma part d’una altra empresa mallorquina, Wireless DNA, amb seu al Parc Bit de Mallorca i també amb oficines a Mèxic. Ambdues treballen conjuntament per desenvolupar una nova tecnologia de monitorització meteorològica en temps real i propera a la superfície, de cobertura terrestre i marítima, que millorarà la precisió i cobertura espacial dels actuals mètodes d’observació. Recentment, aquest innovador projecte ha captat l’interès del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats del govern d’Espanya que, a través del Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI), ha decidit finançar-lo amb 1 milió d’euros, atès que la proposta destaca per “la seva qualitat tècnica i diferenciació”. La iniciativa pretén millorar les observacions meteorològiques introduint una nova font de dades amb més granularitat temporal i espacial, amb l’objectiu de realitzar prediccions més fiables i detallades. Es tracta d’un treball liderat per Wireless DNA, gràcies al tàndem tecnològic aconseguit en l’àrea de les telecomunicacions i la meteorologia després de l’adquisició de l’start-up tecnològica Meteoclim ara fa un any aproximadament.

En què consisteix el projecte? En realitat s’engloba en un treball més ampli en el qual Wireless DNA analitza les anomalies en les ones electromagnètiques que es propaguen per la interfície ràdio. En particular, les ones electromagnètiques es veuen afectades, entre moltes altres possibles causes, per les condicions atmosfèriques. Basant-se en això, s’estan analitzant els senyals transmesos per les infraestructures de telefonia mòbil per inferir variables meteorològiques. Aquesta tecnologia, d’alta dificultat tècnica, és possible gràcies a l’àmplia experiència de Wireless DNA en el monitoratge i anàlisi de senyals transmesos per operadors de telefonia.

Per obtenir mesures sobre la mar, on les observacions meteorològiques són molt limitades, s’està desenvolupant una xarxa d’estacions meteorològiques per a embarcacions. Aquestes estacions són resistents a condicions marítimes i inclouen un nou anemòmetre d’estat sòlid de baix cost. Com que no es pot disposar de cobertura mòbil a la mar, llavors s’ha previst que la comunicació de les dades es realitzi mitjançant la tecnologia de xarxa sense fils mallada ( mesh ).

Les observacions meteorològiques obtingudes amb les dues tecnologies milloraran la cobertura i resolució espacial i temporal que ofereixen els actuals mètodes de mesurament. Les noves observacions s’integraran amb les actuals i oferiran una àmplia millora de les prediccions a mitjan i curt termini, i s’incorporaran a la plataforma professional de visualització meteorològica Entropy Smart Weather, propietat del grup Wireless DNA. Les dades obtingudes seran també susceptibles de ser comercialitzades per a un ampli rang d’aplicacions com mobilitat, activitats esportives, agricultura, sistemes d’alerta primerenca, etc.

L’objectiu de Wireless DNA és disposar de la xarxa d’observació meteorològica més gran del món utilitzant fonts no convencionals i millorar substancialment les prediccions a curt i mitjan termini. Aquest projecte representa un gran avanç en la utilització de les xarxes de telefonia mòbil, però l’empresa ja treballa en altres possibles infraestructures i sensors per inferir directament o indirectament l’estat de l’atmosfera i el medi ambient. José Mañas, gerent de Wireless DNA, puntualitza que “aquesta tecnologia no l’està desenvolupant ningú més, a part de nosaltres; ni cap altra empresa de meteorologia ni cap operadora de telefonia”. Respecte de la precisió del sistema que proposa Wireless DNA, Mañas apunta que es tracta “d’anar afegint capes d’informació, i com més capes hi afegim, més precisa serà aquesta informació; tenim l’objectiu d’arribar a més d’un 99% de fiabilitat”.

El gerent de Wireless DNA fa un repàs de tots els projectes en els quals està immersa l’empresa i conclou que “tot això ho feim perquè nosaltres apostam de manera decidida i sincera per la R+D”. Argumenta que, com passa amb qualsevol solució nova i disruptiva, “no és fàcil” convèncer els clients, especialment les administracions, més interessades en la resolució de qüestions molt puntuals. “Convertir una xarxa de telecomunicacions en una xarxa de meteorologia no és senzill -diu Mañas-; s’ha de conèixer molt bé el sector i, a més, a cada país la tecnologia canvia”. Explica que, a més del projecte de meteorologia, Wireless DNA està a punt de tancar acords per fer el disseny de grans infraestructures d’ smart cities a diferents llocs del món. També hi ha un projecte de recollida i monitorització de fems i un altre per estudiar la influència del vent sobre els drons en entorns urbans.

EDICIÓ PAPER 16/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF