Sanifit, ‘rara avis’ o un punt d’inflexió?

Balears triplicarà el volum d’inversió privada d’R+D gràcies al finançament aconseguit per la biofarmacèutica mallorquina

UNA ANOMALIA ESTADÍSTICA, una rara avis, una conjunció orbital que pot posar Balears a jugar la Champions League de la biotecnologia. Encara que amb humilitat i els peus ben en terra, des de Sanifit són conscients del fet excepcional que suposa haver pogut tancar una ronda de finançament, fa molt poques setmanes, de 36,6 milions d’euros, gràcies a Ysios Capital i un grup internacional d’inversors entre els quals també hi ha la Caixa. Es tracta de la major ronda de finançament realitzada en la història del sector biotecnològic a l’estat espanyol i és una de les 10 majors a escala europea d’enguany. Segons el director general de Sanifit, Joan Perelló, “això és una rara avis; és la primera vegada que tots aquests fons inverteixen a Espanya amb una quantitat tan important”.

AQUESTA INJECCIÓ DE líquid farà que l’any que ve la inversió en R+D a Balears augmenti de manera espectacular només gràcies a aquesta operació. D’aquesta manera, la despesa privada d’R+D es triplicarà, mentre que la inversió total directa, que inclou la suma de la despesa privada i de la pública, pot augmentar al voltant del 35%. Dels 96 milions d’euros invertits l’any passat en R+D a les nostres Illes -segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE)- podríem passar a més de 132 milions d’euros invertits al llarg de 2015. I tot gràcies a la inversió liderada per Ysios Capital, i gràcies a Sanifit, és clar, que ha convençut els inversors amb el seu equip, un conjunt de bones dades i uns assajos clínics absolutament esperançadors.

PERÒ A BALEARS partim de molt avall. Basta fer una ullada a les dades d’inversió en R+D a l’exterior. Els Estats Units inverteixen el 3% del seu PIB en R+D. La mitjana europea és del 2%, mentre que a Espanya la inversió se situa en poc més de l’1%. A Balears, en canvi, som lluny de la mitjana estatal, ja que hi invertim menys del 0,3% del PIB i, per tant, som a la coa d’Espanya i d’Europa, segons les dades estadístiques de l’INE. Només ens podem comparar amb països com Uganda, Botswana i l’Uruguai, tots ells amb una inversió en R+D del 0,4% del seu PIB.

COM REVERTIR LASITUACIÓ? Per acostar-nos a la mitjana estatal, “a Balears ho tenim difícil per una qüestió d’imatge, ja que només ens coneixen per les nostres platges i no per la nostra cultura en biomedicina”, es queixa Perelló, un químic de formació que reconeix que en el darrer any ha dedicat el 80% del seu temps a cercar finançament. “Fins ara ningú t’obria la porta. Ara almenys t’escolten i enguany -vaticina- sortiran més notícies positives en el sector farmacològic”.

LABORATORIS SANIFIT SLés una companyia biofarmacèutica ubicada al Parc Bit que va iniciar les seves activitats el 2004 com un spin-off de la UIB. Està dedicada al desenvolupament de productes per al tractament de malalties relacionades amb calcificacions patològiques com la calcifilaxi, una malaltia rara per a la qual no existeix encara un tractament eficaç. Actualment, l’empresa dedica gairebé tots els esforços al desenvolupament de l’SNF472, un fàrmac per al tractament de malalties cardiovasculars relacionades amb la calcificació en pacients amb Malaltia Renal en Etapa Terminal (MRET) tractats amb diàlisi. L’ampliació de capital permetrà a Sanifit avançar en el desenvolupament clínic d’aquest fàrmac, que és a punt de començar la fase II. L’SNF472 ja ha mostrat la seva eficàcia en els estudis preclínics. El proper mes de novembre Sanifit presentarà els resultats dels seus assajos de fase I en el congrés mundial de nefrologia Kidney week a San Diego (Estats Units). El congrés també serà una oportunitat perquè l’empresa mallorquina pugui interaccionar amb la indústria farmacèutica internacional. “Un dia alguna d’aquestes empreses haurà d’acabar comercialitzant el nostre producte”, recorda Perelló, cosa que podria passar a partir de 2019.

DARRERAMENT SANIFIT HA incorporat Russell Greig com a president del consell d’administració. Bernat Isern, cofundador de l’empresa amb Joan Perelló, s’encarrega de tota la part de recerca, que continua tenint la ‘sala de màquines’ al Laboratori d’Investigació en Litiasi Renal de la UIB, que dirigeix Fèlix Grases. “No tenim fàbriques, però en canvi tenim les neurones”, puntualitza Perelló, qui afegeix que la captació de capital no ha fet canviar “el dia a dia” de l’empresa. Tot i així, aquesta setmana Sanifit s’ha traslladat a un local més gran, també al Parc Bit, i ha incrementat la plantilla amb tres persones.

AL CONTRARI D’ALTRESpaïsos que disposen de fons especialitzats per finançar les fases inicials, a Espanya tradicionalment hi ha hagut molt pocs fons d’inversió especialitzats en ciència. Les empreses espanyoles han anat subsistint com han pogut i molts projectes que estaven en fases inicials han hagut de tancar per manca de suport. A pesar de tot, actualment a Espanya hi ha desenes d’empreses que han aconseguit posar els seus productes amb assajos clínics.

LA UIB ÉS l’única universitat de l’Estat que ha generat ciència mitjançant empreses spin-off que després han desenvolupat medicaments en fases clíniques. Lipopharma i Sanifit són les úniques empreses de Balears que han aconseguit posar algun fàrmac en fases clíniques. Per Perelló, el que està passant a Balears amb aquestes dues empreses és una “anomalia estadística”.

SOBRE LA IMPLICACIÓde l’administració, Perelló creu que calen polítiques més actives. “Els clústers ja no existeixen, subsisteixen, però sembla que finalment sortirà un ordre de clústers que fa temps que demanam”, explica. També reivindica que es dugui a terme un congrés de biotecnologia i biomedicina a Balears, per exemple una futura edició de Biospain, que és el quart esdeveniment de biotecnologia a Europa en ordre d’importància. Organitzar-lo seria un bon “punt d’inflexió” per “tractar de fomentar la innovació i la cultura emprenedora d’aquesta comunitat”, argumenta Perelló. També ho seria posar assignatures transversals dins dels estudis universitaris de grau i de postgrau. Sobre els futurs estudis de medicina a Balears, creu que “no és arriscat tenir-los, sinó que allò arriscat era no tenir-los”.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF