Publicitat
Publicitat

Des de Mallorca a tot el món, qüestió de temps i de satèl·lits

OmniAccess disposa d’una estació de teleport al Parc Bit composta per 26 antenes parabòliques que connecten amb una flota de 200 superiots, creuers i bases a l’Antàrtida

Tot i que sempre donam per descomptat que els satèl·lits cobreixen gairebé totes les zones terrestres del planeta, també hi ha necessitat de cobrir determinades zones marítimes, generalment focalitzades en llocs concrets dels oceans i la mar per on naveguen iots, creuers i altres vaixells que a vegades necessiten, per algun motiu determinat, una cobertura segura i fiable d’internet. Algunes d’aquestes embarcacions fins i tot poden fer la volta sencera al globus terraqüi gràcies a una xarxa que té el pont de comandament al Parc Bit i que gestiona OmniAccess, un proveïdor de serveis d’internet per a iots privats, creuers de riu i creuers oceànics. A part de proporcionar-los connectivitat via satèl·lit, l’empresa també dissenya xarxes per a iots de nova construcció i dona suport integral a tots els seus clients: des d’ajudar el capità d’un iot en un problema de correu electrònic fins a gestionar tota la xarxa d’infraestructures de comunicacions dins un creuer.

El sistema de transmissió funciona de la manera següent: OmniAccess disposa d’un teleport al parc tecnològic mallorquí, una estació terrestre de comunicacions o conjunt d’infraestructures que permet transmetre i rebre senyals via satèl·lit i connectar dades amb tot el món. Les transmissions del Parc Bit arriben a un satèl·lit que actua com si fos un mirall, que quasi instantàniament reflecteix el senyal a una zona concreta dels oceans on hi hagi un client d’OmniAccess. Aquest teleport ubicat al Parc Bit, construït i operat íntegrament per l’empresa mallorquina, està compost ara mateix de 26 antenes parabòliques principals i algunes d’addicionals per a la recepció de televisió. Les més grans tenen 7,6 metres de diàmetre, però també n’hi ha de 4, de 3,7 i de 2,4 metres. El servei que dona OmniAccess, per arribar a tot el planeta, no es pot basar només en un teleport i per això l’empresa disposa de més infraestructures llogades a d’altres teleports instal·lats al centre d’Alemanya, a la costa est i oest de Nord-amèrica, a Hawaii i a Austràlia, llocs que tenen equipaments similars als del Parc Bit.

Els clients més nombrosos d’OmniAccess són superiots privats des de 40 metres d’eslora fins a 180. D’aquests, ara n’hi ha uns 150, alguns dels quals tenen la base al port de Palma. A més dels iots, l’empresa ha contractat els seus serveis a una flota de 52 creuers de riu que naveguen per tot Europa i 4 creueres oceànics que fan travesses oceàniques. En total, OmniAccess té actualment més de 200 clients, la majoria aconseguits des que l’empresa s’instal·là al Parc Bit el 2013 i començà a operar gràcies el seu espectacular teleport d’antenes parabòliques.

Antoni Matamalas n’és el director tècnic i s’encarrega que tota la infraestructura estigui sempre en perfectes condicions. Explica que de la mateixa manera que un operador pot proporcionar internet a una casa, amb una fibra òptica o un enllaç de ràdio, a OmniAccess fan el mateix però a llocs on no arriben ni els senyals de ràdio convencionals d’una torre ni la fibra òptica. Es tracta de donar un enllaç de dades als clients i alhora aprofitar per oferir altres serveis com telefonia per connectar els vaixells amb el món exterior, “com si fóssim un intermediari que fa possible que quan algú aixeca el telèfon dins el vaixell, llavors pugui comunicar-se amb ca seva d’una manera transparent i més econòmica, perquè no estam utilitzant un satèl·lit específic per fer aquesta comunicació de veu, sinó un enllaç de dades que ja està contractat per fer aquesta comunicació”, segons puntualitza el director tècnic d’OmniAccess.

Així, els grans creuers, gràcies a les antenes d’OmniAccess, poden proporcionar internet a tots els seus clients amb independència de la localització, comunicar-se amb les seves famílies, mirar els correus, baixar-se un joc, etc. a través del wi-fi del vaixell connectant-hi els mòbils i aparells portàtils. Respecte dels iots, els clients també es connecten per internet, veuen continguts d’ streaming o fan feina amb connexions segures entre els seus iots i les oficines. Per fer clients nous -gaire bé el 100% són clients de fora d’Espanya-, el que més els funciona és “el boca a orella entre enginyers i capitans dels vaixells”, afegeix Matamalas.

A part dels clients propietaris de iots, també hi ha empreses encarregades del lloguer d’aquest tipus d’embarcacions o de la contractació de creueres oceànics o de riu. Existeixen, però, altres classes de clients més específics, com per exemple un centre de recerca oceanogràfica que necessita fer una transmissió en directe des d’una càmera de vídeo ubicada en un submarí amb enllaç via satèl·lit, filmant imatges tridimensionals del fons marí o analitzant fumeroles submarines. Un altre exemple d’aplicacions per a clients especialitzats és British Antarctic Survey, una institució de recerca britànica que té diverses bases científiques a l’Antàrtida a les quals OmniAccess facilita la transmissió del senyal d’internet o d’altres comunicacions allà mateix.

Pel que fa al preu de contractació d’OmniAccess, Matamalas no considera que sigui “gaire car, comparat amb altres proveïdors”, però admet que, en general, la utilització d’aquesta mena d’aparells és costosa. Així, una antena col·locada dins un vaixell pot oscil·lar entre 20.000 i 60.000 euros, segons la seva mida i característiques. Quant al servei d’internet, l’empresa mallorquina cobra, mensualment, més de mil euros per cada megabit que proveeix a cada client. Això, sense comptar altres complements de connectivitat com el servei de 4G que OmniAccess també pot facilitar als vaixells a través d’acords amb operadores locals.

Des del Parc Bit es fa un seguiment de tots els vaixells, ja que tècnicament és del tot necessari per una qüestió de connectivitat. La velocitat a la qual es mouen les embarcacions dona un cert marge de maniobra als tècnics d’OmniAccess en el cas que un iot o creuer canviï de zona o realitzi grans desplaçaments. En aquests casos, la solució sempre implica reconfigurar les antenes i que, en lloc de connectar-se a un satèl·lit, ho facin a un altre. En total, OmniAccess opera amb més de 25 xarxes de tot el món.

Matamalas explica que a l’empresa hi ha un equip de deu desenvolupadors “que constantment fan aplicacions que faciliten la vida dels nostres clients”, com per exemple un controlador instal·lat en els vaixells per tal que els seus enginyers puguin monitoritzar l’accés d’internet; o un programari que permet donar la capacitat d’interaccionar amb l’equipament de xarxa, sigui a través de via satèl·lit (VSAT), wi-fi o 4G quan l’embarcació és a port. OmniAccess també dona formació per als enginyers dels vaixells amb cursos mensuals que es fan al Parc Bit. En el seu Network Operation Center (NOC) hi treballen 17 persones monitoritzant les xarxes i solucionant els problemes que puguin tenir cada dia els clients. En total, a OmniAccess a dia d’avui hi fan feina 73 persones.

Matamalas també està involucrat en el disseny de nous projectes. Assegura que ara mateix els satèl·lits que es fan servir per a telecomunicacions són geostacionaris, però els propers anys veurem constel·lacions de satèl·lits d’òrbita baixa que van rotant tot el temps i que permetran tenir molta més capacitat de transmissió de dades. Actualment un senyal que surt del Parc Bit tarda 600 mil·lisegons a desplaçar-se, però en el futur ho farà en 150 mil·lisegons. D’altra banda, ja hi ha empreses que estudien la possibilitat de fer satèl·lits d’òrbita baixa per distribuir el senyal de 5G.

Així mateix, OmniAccess col·labora amb una empresa britànica que dissenya antenes planes, en lloc de les típiques antenes parabòliques dels vaixells. La tecnologia Phased Array Antenna permet “enfocar” cap a més d’un satèl·lit al mateix temps, amb un notable increment d’efectivitat. “Tenim la intenció de fer una prova pilot el proper any amb una antena d’aquestes característiques amb un creuer de riu. En definitiva, OmniAccess sempre ha estat una empresa que ha volgut apostat per innovar i per empènyer al màxim possible els límits tecnològics dins el nostre sector. La nostra filosofia és que no hi ha res impossible, tot és qüestió de temps”, conclou Matamalas.

Etiquetes

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF