26/01/2020

El poder de la voluntat

2 min
El poder de la voluntat

De cap altre escriptor he vist tantes plaques commemoratives en ciutats del món. En té diverses a Espanya, per descomptat, però també a París, Venècia, Londres, Dar es Salaam o l’Havana. La vida d’Ernest Hemingway no sembla prou llarga, amb 61 anys, per visitar tants països i emprendre tantes aventures, a més de participar en les dues guerres mundials i en la Guerra Civil Espanyola. No obstant això, Hemingway aconsegueix multiplicar-se i, si hem de jutjar per la seva presència en tants llocs, ser gairebé ubic. Actualment tinc la impressió que massa escriptors tenen poca vida pròpia com a suport de la seva literatura. Amb Hemingway passa el contrari: la seva vida és un excés i contamina del tot la seva obra.

Això explica la grandesa de la seva narrativa i també els molts desajustos que hi ha en els seus arguments, més basats en la passió de les actituds que no pas en la precisió dels desenvolupaments emocionals. Però, tot i tenir en compte aquests desequilibris, la prosa de Hemingway té una força excepcional. Hereu, en part, de la gran tradició anglosaxona de la narrativa d’aventura amb contingut metafísic -Melville, Conrad, London-, integra, simultàniament, cert experimentalisme procedent de Joyce o Pound. Hemingway és directe, auster, amb moments captivadors, una difícil combinació de periodista i poeta en una època històrica tumultuosa i, com a tal, rica en primera matèria literària.

La seva millor novel·la, per a mi, és l’última, perquè conserva l’energia essencial de la narrativa de Hemingway i, paral·lelament, elimina els excessos accessoris que perjudiquen la fluïdesa d’obres anteriors. El vell i la mar és una extraordinària lliçó de vida d’una dificultat literària enorme. Només un gran mestre, al cim del seu talent, és capaç d’expressar la desesperada voluntat d’un home en l’erm dels seus dies finals tal com Hemingway la mostra al lector en vuitanta jornades de mar, solitud i desafiament.

stats