KNOCKOUT

La vida sexual dels cretins

Un estudi ha trobat una relació directa entre la capacitat de les persones de riure’s d’elles mateixes i la seva facilitat per tenir relacions sexuals satisfactòries

Un estudi irrellevant d’aquests que es publiquen en revistes científiques de poca anomenada ha trobat una relació directa entre la capacitat de les persones de riure’s d’elles mateixes i la seva facilitat per tenir relacions sexuals satisfactòries. L’estudi l’han fet Kay Brauer i René T. Proyer, i l’han publicat al Journal of Research in Personality.

Els responsables d’aquest estudi van passar un test a un grup de voluntaris primer per analitzar quina era la seva relació amb el riure. Els van classificar en tres grans grups. El primer estava format per individus que tendeixen a la gelotophobia, és a dir, a l’autèntic terror de ser víctimes d’una burla, que quan el seu entorn riu consideren sospitosa la reacció i se senten al·ludits negativament. En el segon grup, els de la gelotophilia, hi van incloure les persones que saben riure’s d’elles mateixes, que tenen tendència a explicar amb gràcia situacions viscudes en què han fet el ridícul o han passat vergonya. Són persones que tenen l’habilitat de transformar una situació inicialment negativa o incòmoda en una de còmica, sovint per desdramatitzar-la. El tercer grup estava format pels afectats de katagelasticisisme. El terme, ben estrany i poc conegut, designa un comportament que, malauradament, tothom ha observat alguna vegada i, en el pitjor dels casos, ves a saber si en formeu part i desconeixeu que això que patiu té un nom. Les persones incloses en aquest grup gaudeixen fent burla dels altres, encara que detectin que provoquen el patiment de la víctima. Són individus que fins i tot esperen que la persona de qui es burlen reaccioni de la mateixa manera per establir una batalla de burles i menyspreus sarcàstics. Són persones que han desenvolupat una relació una mica patològica amb el sentit de l’humor, bàsicament perquè tot sovint el fan servir per ferir i evidenciar el seu poder sobre els altres.

L’estudi ha arribat a una conclusió poc sorprenent, però amb una singularitat. Les persones del grup de la gelotophilia, les que tenen capacitat per riure’s d’elles mateixes, són les que també van oferir els resultats més positius quant a relacions sexuals freqüents i satisfactòries. Tot i que no és un tret determinant, perquè el sexe depèn de més factors, no és estrany si tenim en compte que el sentit de l’humor és una estratègia de seducció i socialització molt important. L’estudi ha detectat, també, que les dones amb aquesta capacitat experimenten encara uns nivells més alts de vida sexual satisfactòria que els homes.

Per descomptat, els imbècils del tercer grup, els que frueixen burlant-se dels altres, són els que evidencien uns nivells més baixos de sociabilitat i unes relacions sexuals més infreqüents i insatisfactòries. No és estrany. Tots hem tractat personatges que, sense tenir-hi gaire confiança, fan mofa de la roba que portes, del pentinat, de la teva feina o d’algun aspecte de la teva vida per demostrar la seva superioritat existencial. No cal ser Einstein ni fer gaires experiments per deduir que aquests cretins solen acabar molt sols. Si mai us els trobeu, recordeu-los immediatament els resultats d’aquest estudi. 

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF