La taverna dels ninots

E n aquesta ciutat, els orígens de les denominacions populars solen ser tan foscos i dinàmics com la millor llegenda. Entre aquests llocs amb noms sobre els quals hi ha diverses versions hi figura l’antiga barriada del Ninot, un espai que havia estat l’extrem del poble de Sarrià i que més tard es va transformar en un veïnat de l’Eixample.

Si revisem diaris antics, veiem que el motiu original que va associat a aquest nom és el contraban. Al segle XIX els productes que entraven a Barcelona havien de pagar un impost, era el que es coneixia com els burots. Aquests agents municipals regiraven tot el que passava al davant de les seves oficines -els fielatos -, que estaven situades en tots els carrers que limitaven amb els municipis veïns. Un d’aquests burots era al límit de la capital catalana, en un lloc poc urbanitzat que la premsa descriu com “un camp anomenat el Ninot”, per on traficaven els pagesos de les Corts de Sarrià. Aquesta activitat va ser especialment perseguida el 1886, durant la vaga de cansaladers barcelonins, quan hi va haver un intens contraban de carn de porc. Havien arribat a passar-la amagada dins de cols i enciams buidats per a aquesta finalitat.

Un mascaró de proa

La versió tradicional diu que el nom del barri procedeix de la Taverna del Ninot, on venien un vi sense taxes amb fama de ser el més barat de la ciutat. Francesc Carreras i Candi explica que el 1866 un contrabandista va decidir establir-s’hi i va edificar una casa amb tres botigues al carrer de València: una cansaladeria, una casa de menjars i una taverna. El primer propietari va morir el 1870 i la seva vídua es va casar amb Joan Clapés, un ferroveller de la Barceloneta que va adornar la porta del negoci amb un mascaró de proa d’un vaixell desballestat.

De fet, la primera notícia localitzada d’aquesta taverna data de 1876, quan s’hi va produir un assassinat. Però la llegenda diu que el mascaró de proa el va posar la filla de Clapés, que, passejant pel port amb el seu promès, es va enamorar d’una talla de fusta que representava un grumet amb el títol de navegant a la mà acabat d’aconseguir a l’escola nàutica, i el va comprar.

Fos qui fos el promotor d’aquella mostra comercial, la taverna es va convertir en el centre social del barri, un local de fortes emocions que surt sovint a la premsa per tota mena d’aldarulls, crims i escàndols. Per exemple, el 1882 hi va haver una batalla campal que va acabar a trets. L’any següent hi van detenir diversos atracadors i el 1887 un home va ser ferit a la porta amb un ganivet. També s’hi detindria el 1890 l’anomenat sàtir de Vallvidrera, que atacava les seves víctimes per Collserola. Aquella mala fama va saltar fins i tot al teatre, on Pablo Espígol va estrenar l’obra Estofat a la catalana, que passa en aquell establiment, i Enric Moragas la comèdia La Taverna del Ninot. Carreras i Candi explica que al local li va sortir competència paret per paret, quan va obrir la taverna del Pagès, amb una imatge similar a la porta.

L’èxit d’aquelles primeres botigues va fer que al barri del Ninot hi sorgís un mercat ambulant, que es muntava els dissabtes als voltants de la fàbrica Batlló -l’actual Escola Industrial-, aprofitant que els obrers en sortien amb la setmanada a la butxaca. Venien més barat que a Barcelona, però hi havia queixes d’adulteració i de vendre queviures en mal estat. L’Ajuntament de les Corts va decidir tancar-lo el 1890, però finalment el van traslladar a un solar buit on quatre anys més tard obria el Mercat de l’Avenir. Un recinte inicialment a l’aire lliure i a partir de 1933 cobert, batejat popularment com el Mercat del Ninot, que conserva a la façana l’antic mascaró de proa que suposadament va lluir la taverna.