COMPANYS DE VIATGE

Un renaixentista de l’avantguarda

RAFAEL ARGULLOL
RAFAEL ARGULLOL Escriptor i professor d'humanitats a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona

E l tret que més uneix l’avantguarda artística del segle XX amb la del Renaixement és la necessitat d’experimentació. En els dos casos, l’inconformisme respecte a la tradició heretada va acompanyat d’un eixamplament dels àmbits en els quals es desenvolupa el treball de l’artista. Al Renaixement pensem en Leon Battista Alberti i en Leonardo da Vinci, però aquesta actitud incumbeix la majoria dels seus artífexs. A la primera meitat del segle XX “l’art total” es converteix en un dels grans ideals, com bé exemplifica el moviment de la Bauhaus i el desenvolupament inicial de la cinematografia.

Els noms que persegueixen aquest “art total” són nombrosos però és difícil no pensar en Jean Cocteau en el moment de citar-ne un que sigui representatiu. Cocteau és autor d’una prolífica obra amb mostres excel·lents en gairebé totes les facetes. Com a novel·lista publica un llibre tan revolucionari com Els nens terribles ; com a cineasta filma La bella i la bèstia i Orfeu ; com a llibretista col·labora en l’ Èdip rei d’Ígor Stravinski; com a escenògraf treballa amb Diàguilev. La llista de les seves obres és tan exhaustiva que és difícil comprendre com, a més, va poder ser un gran viatger i un agitador cultural. Malgrat això, sent excepcional el seu llegat, la més profunda obra de Jean Cocteau és la seva actitud: una forma “artística” d’enfrontar-se al món en la qual el mateix ésser humà es transforma en l’actor principal.

El fonament d’aquesta actitud radica en el mite. Això, en certa manera, penso, l’emparenta amb Richard Wagner. També aquest va basar la seva proposta de “l’art total” en la construcció d’un mite per viure l’era moderna. La diferència és de perspectiva. L’obra d’art total de Wagner transcorre per la gran arquitectura poètica i musical de la Tetralogia. La de Cocteau és lleugera, transitòria, nerviosa. Cocteau emprèn el seu viatge a través del mirall -el seu nou mite- valent-se de fulgurants aliances entre poesia i cinema, entre música i pintura. El seu art total és un trencaclosques que cal recompondre a través dels màgics fragments. 

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF