Una princesa al volant
Des que diumenge passat el govern de l’Aràbia Saudita va retirar la prohibició de conduir a les dones, 120.000 dones s’han inscrit per treure’s el carnet de conduir. La iniciativa forma part d’un programa que el príncep hereu, Mohamed bin Salman, ha batejat amb el nom de Visió 2030 per mostrar una imatge més amable i tolerant del país. El projecte s’ha donat de marge uns generosos dotze anys per anar reformant, entre d’altres, l’estatus social de les dones en un país amb una de les legislacions més restrictives del món pel que fa als seus drets. A poc a poc, per no enfurismar els sectors religiosos més conservadors que imperen al país.
Aquest pas endavant en una suposada obertura social ha implicat, paradoxalment, una repressió més dura de la dissidència. Des del 15 de maig s’ha empresonat com a mínim onze activistes, la majoria de les quals són dones que han lluitat per aconseguir el dret a conduir. Se les ha acusat de desestabilitzar el regne, incomplir l’estructura social i distorsionar la coherència nacional. Moltes d’aquestes dones estan en règim d’incomunicació i són titllades pels mitjans de l’estat de traïdores i de ser agents de les ambaixades. Tres d’aquestes activistes tenen renom al país: Loujain Alhathloul ja va ser detinguda el 2014 per intentar conduir des dels Emirats Àrabs fins a l’Aràbia Saudita. Aziza al-Yousef, de seixanta anys, va ser de les primeres dones al país a defensar el dret a conduir. I Eman al-Nafjan és una bloguera que també ha donat repercussió a la injustícia que patien.
La celebració pel fet que les dones puguin conduir l’ha posat de manifest de manera més visual i impactant l’edició autòctona de la revista Vogue en la portada del mes de juny. Han posat a coberta una foto imponent de la princesa saudita Hayfa bint Abdullah al-Saud, una dels més de trenta fills del rei Abdullah. Hi surt conduint un descapotable vermell pel desert. A les pàgines interiors hi ha un glamurós reportatge d’ella al volant. De cara al món, es considera que ha fet història i que és una revolucionària amb instint rebel. Les veus discrepants del règim s’han afanyat a carregar molt durament contra la revista. Vogue celebra aquesta llibertat però no reconeix el paper de les activistes en el reportatge. Al contrari, han posat al volant, com a abanderada d’aquest nou privilegi, una dona privilegiada que mai ha mogut un dit ni ha obert la boca perquè totes puguin conduir. És més, forma part de la família que ha mantingut aquesta prohibició durant anys, ha empresonat les dones que van desobeir la llei i es van asseure al volant, i manté tancades i incomunicades les activistes que ho han defensat. La princesa Hayfa ja conduïa perquè viu a San Francisco i estudia art a la universitat.
El carnet de conduir per a les dones suposa un pas endavant, tot i que un cop pugin al cotxe no podran anar fins a un hospital públic per ser ingressades ni al banc a obrir un compte si un home no els ho ha autoritzat abans. Tampoc podran anar a treballar i cobrar una nòmina, ni anar fins a la universitat a estudiar si el seu tutor no ha deixat constància del seu permís previ. De fet, podran circular però no podran viatjar lliurement. Això sí, podran conduir fins al centre comercial a comprar la revista Vogue que ha convertit en invisibles les dones que han lluitat perquè elles poguessin arribar fins allà.
