Entre els núvols i les ruïnes
LA RECERCA DE LA LLUM a la pintura europea té dos moments clau: el descobriment de l’ombra i el protagonisme dels núvols. El Renaixement italià va començar sense que s’haguessin produït cap dels dos. Fins a mitjans del segle XV domina una claror diàfana. Després, lentament, els pintors introdueixen l’ombra, font i contrapunt de la llum. Amb els núvols, sobretot a partir de Leonardo da Vinci, els artistes persegueixen dotar de moviment les seves obres. Els núvols es transformen, per dir-ho així, en els cavalls sobre els quals cavalca la llum. A partir del segle XVI molts pintors es converteixen en virtuosos en l’expressió dels núvols.
Ningú, no obstant això, arriba a l’excel·lència de John Constable. El gran paisatgista anglès va tenir una notable formació que el va fer conèixer de primera mà les obres de Claude Lorrain i de Nicolas Poussin, els quals podríem considerar com els pares del paisatge pictòric europeu. També va fer el preceptiu viatge a Itàlia, amb particular atenció per Roma i Venècia. Però el que més li va interessar va ser la seva regió, Suffolk, i en concret la vall de Dedham, avui dia coneguda com “el país de Constable”, en record a la infatigable tasca del pintor. A Constable li interessaven totes les particularitats d’aquell petit territori, però semblava tenir una especial devoció pels rastres de la terra i pels cavalls del cel. Per les ruïnes i pels núvols.
Va pintar les ruïnes amb la mateixa nostàlgia romàntica que Caspar David Friedrich o que el seu compatriota William Turner. I mentre pintava innombrables ruïnes també es va convertir en el més gran mestre dels núvols. Constable va pintar totes les formacions de núvols imaginables i, a mesura que avançava la seva trajectòria, les seves pinzellades anticipaven l’enamorament impressionista pels horitzons ennuvolats. En molts dels seus quadres, com Hadleigh Castle, el duel entre els núvols i les ruïnes tant ens pot transportar cap a la tenebra com mostrar-nos la més enigmàtica de les llums.
