KNOCKOUT
Misc 23/02/2020

Les noves ‘miss’

Intentant dissimular l'esperit ranci dels concursos de bellesa

Mònica Planas
2 min
Les noves ‘miss’

Davant l’onada feminista, els concursos de bellesa més masclistes de tota la vida estan duent a terme estratègies de màrqueting per dissimular el seu esperit ranci. A Alemanya, el concurs que concedeix el títol de bellesa més important ha modificat els seus criteris. La nova Miss Alemanya es diu Leonie von Hase, està casada, té un fill petit i té trenta-cinc anys. Va néixer a Namíbia, tot i que viu a Kiel, i és llicenciada en literatura anglesa. Professionalment, però, és empresària autònoma i es guanya la vida amb una web de roba vintage. S’ha convertit en la dona més gran que ha guanyat el concurs en les noranta-tres edicions que fa que existeix. Si no fos per les noves normes més inclusives, Von Hase no hauria aconseguit mai la corona. Des d’aquest 2020 s’accepten dones casades i mares, el límit d’edat són els trenta-nou anys i s’ha eliminat la prova de lluir el biquini per la passarel·la com a requisit indispensable per a la tria final.

El nou lema del concurs és “Reina de la bellesa interior”, una sentència que encara acaba d’espatllar més l’estratègia. És obvi que amb aquesta normativa més flexible consideren que la bellesa ja no és exterior ni real sinó que passa a ser simbòlica. Com que han abaixat el llistó, la bellesa no és com la d’abans. De fet, ara diuen que lluiten per estàndards més convencionals i valoren conceptes com la força, el caràcter i l’autenticitat. Amb tot, només cal mirar les fotografies de Leonie von Hase per continuar veient una noia alta, guapa, rossa i prima. Potser no s’ajusta als estereotips de joventut i turgència de les miss més clàssiques, però és obvi que sota aquesta tapadora més inclusiva hi continua havent uns patrons estètics molt acotats i previsibles. Això sí, es defensen valors més inspiradors: estudis i vida laboral.

La revista nord-americana Sports Illustrated també ha fet més flexibles els criteris per seleccionar les noies de portada del seu famós número de l’edició de bany, aquell en què en comptes de triar una esportista (com pertocaria en una revista d’esports) gairebé sempre escullen una model perquè llueixi un biquini que serveixi de reclam visual. Aquesta setmana, Sports Illustrated ha anunciat que té sis finalistes, entre les quals hi ha una model de cinquanta-sis anys i una altra que té alopècia. Aquesta estratègia serveix per disfressar el masclisme de tota la vida d’aquesta revista amb un fals feminisme. Continuen sent cossos esculturals sexualitzats que serveixen de reclam per popularitzar la publicació.

Les competicions de dones en funció del seu físic continuen sent excloents tot i les noves regles i operacions de camuflatge. De fet, aquest plantejament d’augmentar l’edat de les participants és fins i tot més esclau. Ara que semblava que a partir dels quaranta les dones podíem relaxar-nos, resulta que la tirania de l’estètica ha decidit exercir oficialment la pressió sobre les dones fins que arribin als seixanta. Quina il·lusió, aquest feminisme de passarel·la.

stats