La música de Les estrelles
É s freqüent que un art n’evoqui un altre i miri d’expressar el que s’està expressant per altres mitjans. La pintura ha evocat la literatura; la música, l’arquitectura; l’escultura, la dansa. En la història de la poesia són múltiples els intents de capturar l’essència de la música. Però no en conec cap de tan perfecte com l’Oda a Salinas de Fray Luis de León. El lector o l’oient que escolta aquest poema pot recrear a la perfecció el camí que condueix des d’una interpretació musical concreta fins al que els pitagòrics anomenaven la música de les estrelles.
Fray Luis de León és un extraordinari humanista que va viure la tragèdia de l’humanisme espanyol sota la Contrareforma. De vegades, crec que equivocadament, se l’ha equiparat als místics quan en realitat ell està molt a prop dels plantejaments suscitats pel Renaixement italià, i sobretot pel neoplatonisme que es proposa la consecució de l’harmonia en les arts i també en el mateix home. Així s’observa repetidament en les proses i en els poemes de Fray Luis, encara que en cap cas amb l’esplendorosa nitidesa de l’ Oda a Salinas, on un, a través del jo poètic, pot viatjar des de la interpretació concreta que està realitzant el famós organista Francisco de Salinas, contemporani de l’autor, fins a una mena de dissolució en la música del cosmos.
En aquest viatge meravellós l’oient, excitats els seus sentits i el seu esperit per l’efecte de la música, s’oblida de si mateix, de la seva individualitat, per recordar aquell moment auri en què formava part de l’harmonia universal. Gràcies a la música de Salinas, segons el poema, el jo i l’Univers es converteixen en una unitat, aspiració antiquíssima i, simultàniament, moderna perquè amb gran precisió descriu allò que, en el fons, sempre anhelem en l’experiència estètica: l’oblit d’un present limitat i escindit, el record d’una harmonia que els nostres somnis alimenten, la preciosa exploració del desconegut, el descans respecte a la nostra aclaparadora individualitat. Potser, si som sincers, a l’art li demanem una sola cosa: que ens permeti, encara que sigui per uns instants, alliberar-nos de la nostra vida per seguir vivint.
