COMPANYS DE VIATGE

El mestre dels abismes

A un europeu occidental li sorprèn l’enorme respecte, gairebé devoció, que hi ha a Rússia pels seus grans escriptors. De Puixkin ençà, poetes i novel·listes han estat vistos com a educadors i com a filòsofs. Això, a més de ser digne d’elogi, té l’avantatge de difuminar la separació, sovint artificiosa, entre literatura i filosofia. Naturalment, és un fenomen encara més evident pel que fa al cim de la novel·lística russa, presidida per Dostoievski i Tolstoi. En relació a aquest últim, ningú pot negar el valor dels ensenyaments ètics que contenen Guerra i pau o Anna Karènina ; pel que fa al primer, cap sistema filosòfic arriba a l’altura del quartet de novel·les format per Crim i càstig, Els germans Karamàzov, L’idiota i Els dimonis.

Dostoievski és potser l’autor al qual he tornat més repetidament al llarg de la meva vida. Cada vegada la lectura ha sigut diferent, i l’ensenyament també, però en cada cas he observat amb sorpresa i admiració que el text que llegia encaixava a la perfecció amb la meva perspectiva del moment. La majoria dels autors, fins i tot els més bons, tenen recepcions irregulars en l’instant de la relectura. Alguns ja no són el que esperàvem; d’altres són més del que esperàvem. Dostoievski queda al marge d’aquesta irregularitat, almenys per a mi: sempre hi retrobo el que espero, no com a reiteració sinó com a novetat. Dostoievski sempre és un interlocutor vàlid quan intentem mirar més enllà del que és evident.

M’he preguntat moltes vegades el perquè d’aquesta capacitat única de l’escriptor rus. Crec que la resposta és en la silenciosa quietud que hi ha sota les seves tempestuoses simfonies expressives. Dostoievski és minuciós, profund, excessiu, turmentat i sovint caòtic. La seva narrativa és un mar mogut. No obstant això, sota les onades de la superfície, que ens enlluernen amb el seu centelleig i ens inquieten amb la seva foscor, acabem penetrant en la impertorbable calma de les profunditats. Quan passa això, el mestre dels abismes ens permet agafar aire i fins i tot ens ofereix una certa redempció. 

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF