01/09/2019

De la innocència i de la seducció

2 min
La seva obra ha estat objecte de diverses adaptacions cinematogràfiques de la mà de James Ivory, com Les bostonianes, a la qual correspon aquesta imatge.

Molts escriptors desenvolupen estils ben diferents al llarg de la seva trajectòria literària, però en recordo pocs que permetin fer una diferenciació tan nítida entre dues etapes com Henry James. Bona part de l’obra de James està dominada per un llenguatge directe i concís. Tanmateix, a partir d’un determinat moment, l’escriptor novaiorquès, ja establert a la Gran Bretanya, s’inclina per una expressió més sinuosa, amb frases llargues, molt barroca, fins i tot en excés. Pel que sembla, aquesta última fase coincideix amb la contractació d’un escrivent al qual Henry James dictava les obres. Aquesta oralitat, que, en principi, hauria de portar a un estil més directe, en James va conduir a un estil més indirecte potser perquè l’escriptor, que tendia a quequejar, combatia el quequeig amb una parla reposada i molt meditada.

Sigui com sigui, el gran mestre del realisme psicològic del període victorià va anar desplaçant-se gradualment cap a una literatura fantasmagòrica i onírica. Henry James és potser l’escriptor anglosaxó que en més mesura ha mirat complementàriament les dues ribes de l’Atlàntic. El contrast entre Nou i Vell Món és, sovint, el xoc entre la innocència, la bondat i la incultura nord-americanes i el refinament i l’experimentada astúcia dels europeus. A Les bostonianes, Washington Square o Una altra volta de cargol James fa una demostració exhaustiva del seu fi olfacte psicològic.

Però, malgrat reconèixer el seu valor com a espectador privilegiat d’una societat que s’encaminava cap a la seva decadència, tinc preferència pel James fantasmagòric, el dels herois ambigus que es mouen en la incerta llum del clarobscur. El meu relat favorit, encara que no sigui dels més coneguts, és El banc de la desolació, una història en la qual tot és interpretable en múltiples direccions i que deixa el lector en plena llibertat d’opinió.

stats