On i amb qui has vist les pel·lícules?

Recordo les circumstàncies de moltíssimes de les pel·lícules que he vist. Què feia quan la vaig veure, en quin moment hi vaig topar. És bonic que veure una pel·lícula no només sigui veure una pel·lícula sinó que et quedi incrustat en la memòria el context d’aquell esdeveniment. Recordes les pel·lícules dels primers anys, de quan els pares t’hi portaven, de quan amb els amics hi fèieu cap, de quan la companyia passava a ser -quasi- més excitant que la mateixa pel·lícula. Aquelles vegades que hi vas anar d’amagatotis, que vas dir que anaves a berenar amb un amic i en realitat eres a l’Astoria veient Una proposició indecent. I quan vas veure Indiana Jones i l’última croada dues vegades, una al Bosque i una altra a l’Urgell. I aquella preestrena de Pretty woman al Florida quan encara no tenies edat de veure-la. I la Filmoteca de l’avinguda de Sarrià. Els llocs són importants. I per això recordes els cinemes on vas veure les pel·lícules.

Els recordes perquè anar al cine sempre ha sigut important per a tu. I els recordes avui encara més perquè els cines de la teva infància i joventut ja no hi són. Recordes el Diagonal, el Montecarlo, el Savoy, el Fantasio, el Publi, l’Alcázar, el Casablanca, el Fémina... Tots a prop de casa teva. A tots hi podies anar caminant. L’Alexandra! L’Alexandra de la rambla de Catalunya. Aquest et va fer un mal especial. Ara hi ha un Mango -un Mango!- en el qual no penses posar els peus mai de la vida. Ho consideres una qüestió de dignitat, de sentiments, de respecte a la memòria i a la ciutat. Esclar que de ciutat en queda més aviat poca.

I penses que voldries explicar als joves que el cinema que veiem no només és veure pel·lícules, sinó créixer, estimar, viure. I tens la sensació que ets una mòmia, un fòssil. Però continuaràs associant pel·lícules i llocs. I edats. I estats d’ànim. I persones. I ho faràs sempre.