20/01/2019

Mentre existeixi la música

2 min
Daguerreotip amb un retrat del filòsof danès fet el setembre del 1852.

Un dels llibres excel·lents del segle XIX, més citat que llegit, és El món com a voluntat i representació, publicat per Arthur Schopenhauer el 1818. És un d’aquells llibres insondables als quals pots tornar mil vegades sense esgotar mai els tresors, a vegades foscos, que conté. La riquesa del llibre en part prové de la seva esplèndida escriptura. Schopenhauer, igual que Kierkegaard o Nietzsche, s’allunya de l’estil filosòfic sistemàtic, sovint massa abstracte, per refugiar-se en el paradoxal i fragmentari. La seva recepció ha suscitat violents antagonismes: pare de l’irracionalisme modern per a uns, per a d’altres és un pensador subtil de l’alliberament espiritual.

Llegint-lo s’entenen totes dues posicions. A mi m’interessen, per sobre de tot, les grans paradoxes que va saber formular: l’individu és només capaç d’arribar a un cert grau d’emancipació si és capaç de trencar amb la seva individualitat, d’escapar-se, per dir-ho així, dels límits de la seva pell. El que trobarà al final del camí qui emprèn aquesta aventura també és paradoxal. D’una banda, en carn viva, toparà amb el dolor de l’existència, però, de l’altra, estarà en condicions d’elevar-se en la contemplació desapassionada de les coses, una mena de nirvana.

A partir d’aquesta concepció Schopenhauer és un dels primers pensadors occidentals que s’acosta amb entusiasme a la metafísica hindú, gairebé desconeguda durant la primera meitat del segle XIX. Contra el deliri depredador de les accions humanes el filòsof reivindica una contemplació essencialment estètica que, si no salva, sí que ofereix consolació. En aquestes circumstàncies, indefectiblement, la música adquireix una funció de gran rellevància perquè és l’art que més convida a arribar a l’estat contemplatiu. De fet, entre l’allau de paradoxes que conté El món com a voluntat i representació, sempre recordo la convicció de Schopenhauer que la música podria continuar existint encara que l’univers deixés d’existir. Crec que tenia raó.

stats