CARRETERES SECUNDÀRIES

Un ecologista britànic, ministre al Gabon

Un ecologista britànic, nomenat ministre dels boscos al Gabon! La notícia ha causat gran sorpresa. No només per la personalitat de l’home que ha pres la decisió, el president Ali Bongo Ondimba, fill d’un dels polítics més corruptes de l’Àfrica -i més complaents amb les xarxes de corrupció occidentals que el van mantenir al poder durant quaranta anys, i que ara fan el mateix amb el seu fill-, sinó també perquè el flamant ecologista, Lee White, nascut a Manchester, amb doble nacionalitat britànica i gabonesa, té la missió de salvar els boscos de la devastació a què estan sotmesos per la mateixa administració d’Ali Bongo.

Sembla ben raonable que els gabonesos es mostrin dubitatius i sorpresos i es plantegin -com ha fet entre línies la revista local Gabon Review - la pregunta sobre si l’ecologista ha estat nomenat perquè faci alguna cosa de profit o si serà prou mal·leable -i fàcil de corrompre- i se’l podrà utilitzar com un reclam publicitari d’una protecció forestal inexistent.

De fet, el nomenament presidencial arriba després que a finals de febrer es destapés una monumental trama de corrupció en l’exportació de fusta, protagonitzada pels ministeris d’Economia i d’Aigua i Boscos i un parell d’empreses xineses. Tot va començar quan es van descobrir més de cinc mil metres cúbics de fusta de kevazingo preparats per exportar i emmagatzemats a les instal·lacions portuàries de dues empreses xineses que treballen al port d’Owendo, a Libreville.

La fusta de kevazingo - oven en llengua fang, bubinga per als occidentals-és una fusta d’una gran qualitat i bellesa. A la Xina i al Japó és molt apreciada per fer les portes dels temples i els mobles, i a Occident també es fa servir per fabricar instruments musicals, però la seva explotació està limitada i protegida. Un arbre de kevazingo, considerat sagrat, pot arribar a tenir més de 500 anys. Als contenidors descoberts, un tampó oficial del ministeri d’Aigua i Boscos la feia passar per fusta d’ okoumé, aquesta sí autoritzada per a l’exportació, i els papers que acompanyaven la càrrega havien estat falsificats als dos ministeris esmentats. Una vegada descobert l’engany, els contenidors -fins a 353 en total- van ser requisats pel ministeri de Justícia... però es van volatilitzar misteriosament i, fins ara, només se n’han pogut recuperar 200. El ministeri de Justícia acusa un important empresari xinès de ser “el cervell de la trama”.

El 80% de la superfície del Gabon és forestal, i l’explotació de la fusta significa el 60% del PIB. Els últims anys la depredació dels boscos ha estat denunciada per nombroses ONG, que hi veuen una trama criminal que implica l’administració -tal com ara s’ha pogut comprovar- i s’estén també a d’altres països com el Congo i el Camerun.

Lee White dirigia l’Agència Nacional de Parcs Naturals (ANP) des que el va nomenar l’any 2009 la família Bongo. De fet, la premsa local el coneix com “el senyor verd dels presidents Bongo (pare i fill)”. Educat a Uganda -la seva biografia diu que jugava a l’escola amb el fill d’Idi Amin Dada-, té una bona consideració com a naturalista, però hi ha dubtes sobre les seves intencions i capacitats com a gestor. “D’entrada -llegim les declaracions d’un antic col·laborador seu a la revista gabonesa esmentada- hi ha nombrosos fets que ens diuen que al senyor White no li agrada la llei: va obtenir la nacionalitat directament al gabinet del president, sense seguir el procediment normal; a l’ANP, ha estat cinc anys sense consell d’administració; porta un uniforme militar i no sabem quina llei o decret ha creat el cos de l’uniforme que vesteix; i que ens digui finalment per què els treballadors de l’ANP tenen dificultats salarials des de fa anys”.

Sigui com sigui, el nou ministre, premiat per la reina d’Anglaterra pels seus “serveis a la protecció de la natura a l’Àfrica”, haurà de demostrar si les seves conviccions d’ecologia política estan a l’altura de la seva formació com a naturalista. A la família Bongo no li agrada que el ramat es descontroli. 

EDICIÓ PAPER 09/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF