La doble exploració
Com a lector he anat alternant les meves preferències per la Ilíada i per l’ Odissea, des que les vaig llegir per primera vegada. Crec que va ser aquesta última, l’ Odissea, la primera que va arribar a les meves mans en una versió juvenil escurçada i plena d’il·lustracions sobre les aventures d’Ulisses. Em van emocionar aquestes aventures: era com recórrer el món, en el seu ample desplegament mític, era com veure món. La Ilíada, llegida amb més calma i segurament en època posterior, representava una altra cosa. No tenia la desimboltura i la ironia de l’Odissea però posseïa un magnetisme tan especial, tenia una força de gravetat tan gran que inevitablement quedaves atrapat a les seves xarxes de vidre mentre se t’exigia mirar dins de tu mateix: era com veure el teu món interior, amb les virtuts i crueltats humanes tibades fins a l’extrem.
Els dos llibres són tan diferents que mai sabrem si va haver-hi un o diversos Homers, de la mateixa manera que no esbrinarem si el poeta era cec o simplement va ser un visionari que ho va endevinar gairebé tot sobre l’ànima humana. Amb el pas del temps jo m’he anat quedant simultàniament amb tots dos, l’anvers i el revers de la fulla crescuda en un arbre poderós i en el qual estan dibuixades les accions de l’home. Per això, amb el pas dels anys també m’he adonat que Homer inaugura les dues grans formes de la nostra imaginació literària: el viatge d’exploració cap a fora i la confrontació que exigeix el descobriment interior. L’ Odissea és un viatge iniciàtic, com ho serien l’Eneida, la Divina Comèdia, El cor de les tenebres de Conrad o l’ Ulisses de Joyce. La Ilíada és una reclusió en la qual es despulla la naturalesa moral dels éssers humans fins a arribar al commovedor final protagonitzat per Aquil·les i Príam. Com gairebé tota la tragèdia grega o com, entre els moderns, La pesta de Camus.
Àdhuc avui pot veure’s l’ Odissea al Mediterrani, encara que només sigui per l’enorme quantitat de llocs que reivindiquen haver albergat les gestes d’Ulisses. També avui pot intuir-se la Ilíada al petit territori que separa el mar de la fortalesa de Troia. Però aquest territori és a tot arreu i en el seu interior ens debatem nosaltres.
