COMPANYS DE VIATGE

El constructor del gran laberint

E ls devots de l’ Ulisses de James Joyce no solament celebren religiosament, cada any, el Bloomsday, en honor de Leopold Bloom, personatge principal de la novel·la, sinó que, almenys alguns, esmorzen sovint ronyons al xerès, segons el costum del protagonista novel·lesc. L’ Ulisses es va convertir en una mena de religió, o epidèmia, a la segona meitat del segle XX, de manera que no es podia aspirar a ser participant del món de les lletres sense haver llegit el llibre de Joyce, cosa que en realitat feien molts menys dels que deien llegir-lo. Una vegada un professor especialista em va informar que s’havien fet deu mil tesis doctorals sobre la novel·la i li vaig contestar que creia que mai havia tingut veritablement tants lectors.

Llegir l’ Ulisses pot arribar a ser apassionant, gairebé absorbent, si abans un s’ha deixat submergir en el seu laberint gairebé infinit de jocs de paraules, malabarismes, paranys verbals, dobles i triples sentits. Si Joyce va concentrar tota l’acció en un sol dia, en obert contrast amb els deu anys que va estar errant l’anterior Ulisses, el de l’ Odissea, el lector ha d’estar disposat a eixamplar aquest dia en la seva lectura mesos i mesos, amb paciència i complicitat. Si aconsegueix fer-ho, llavors la recompensa és màxima, un cabal pel qual flueix torrencialment el plaer literari més intens. Cada pàgina es converteix en un premi per a la intel·ligència i per a la millor ironia.

No obstant això, l’avantguardisme de Joyce i els seus continus experiments amb el llenguatge no poden fer oblidar una capacitat d’introspecció única per a les emocions individuals i per a les tradicions col·lectives. En la seva pròpia vida, James Joyce va reflectir allò que s’expressava en les seves obres, no solament a Ulisses sinó també a Retrat de l’artista adolescent i Dublinesos. Obsessionat amb la religió i acusat d’antireligiós; irlandès fins al moll de l’os i partícip d’un llarg exili voluntari; simultàniament caòtic i defensor del major rigor analític. L’ alter ego favorit de Joyce va ser Stephan Dedalus. Era coherent: l’ Ulisses és el laberint més prodigiós de la història literària. 

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF