22/11/2015

La concentrada bellesa de l’enemic

2 min
La concentrada bellesa  de l’enemic

El poeta, pintor i gravador William Blake va ser un formidable enemic de la Il·lustració. De fet Blake va ser, sobretot, un visionari que tractava de traduir en diversos llenguatges les seves visions, sovint grandioses. Creia que l’art era l’Arbre de la Vida, i la ciència, la ciència que li era contemporània, l’Arbre de la Mort. Els científics il·lustrats mataven la vida amb el seu reduccionisme i el seu empirisme. Blake, en canvi, volia que la filosofia de la naturalesa fos una continuació de la poesia, i la poesia una conseqüència del somni. Mentre això succeïa a la Gran Bretanya, al continent europeu, particularment a Alemanya, els romàntics, per diferents camins, tenien concepcions similars: naturalesa, poesia, visió.

William Blake, constructor d’apassionades cosmogonies pròpies i d’una xarxa variadíssima de mites, monstres i déus, va definir una trinitat diabòlica que sintetitzava el mal causat a l’esperit pels il·lustrats. Era el triangle format pels seus compatriotes Francis Bacon, John Locke i Isaac Newton. Dels tres aquest últim era el pitjor perquè -com també opinava, per cert, Goethe- havia esclavitzat la llum a les teories expressades en la seva Òptica. Contra Newton, Blake es proposava alliberar de nou la llum a través de l’infinit espectre cromàtic de les visions i els somnis.

Blake va ser un poeta grandiós massa desmesurat i un pintor desmesurat massa confós. Però va crear imatges molt poderoses. Crida l’atenció la bellesa que va atorgar al seu gran enemic en una aquarel·la de 1795 que sembla que va retocar el 1805. Newton, amb cos miquelangesc, és situat en un paisatge fantàstic, aparentment al costat del mar, entre roques de colors singulars i algues. Es podria interpretar que està concentrat en la seva geometria aliena a la naturalesa. No obstant això, amb el seu titanisme, també podríem creure que és un demiürg capficat en la seva tasca de crear mons.

stats