Una comandant  catalana a Mart

REPORTATGE

Una comandant catalana a Mart

L’astrofísica Mariona Badenas serà la primera dona catalana cocomandant d’una missió simulada a Mart, un projecte de la Mars Society que tindrà lloc aquest mes de maig al desert de Utah, als Estats Units

Una comandant catalana a Mart

No és fàcil fer una maleta per anar a Mart. Aquests dies Mariona Badenas, astrofísica llicenciada a la Universitat Yale, està preparant l’equipatge per a la que serà una de les seves missions més especials: durant dues setmanes viurà amb unes condicions molt semblants a les que viuria si viatgés al Planeta Vermell. Ella serà la cocomandant de la missió Latam-III, una tripulació de set persones que desembarcarà al desert de Utah, als Estats Units, on farà una sèrie de proves i experiments científics per preparar una possible arribada a Mart. Per això, a la maleta de la Mariona hi cabran pocs luxes, més enllà de càmeres, trípodes i material tecnològic per treballar.

Amb aquest viatge Badenas, de 25 anys, es convertirà en la primera dona catalana que participa en les missions de la Mars Society, una organització nord-americana sense ànim de lucre fundada el 1998 amb l’objectiu de promoure l’exploració i l’assentament humà al Planeta Vermell. Un dels seus projectes més importants és l’anomenat Mars Desert Research Station, una estació experimental establerta el 2001 al desert de Utah dirigida a estudiants i investigadors per analitzar com podria sobreviure l’espècie humana en un territori tan hostil. Des d’aleshores més de dues-centes tripulacions simulades han passat per unes instal·lacions ubicades enmig del desert, a més de tres hores del poble més pròxim, on es recrea amb la màxima fidelitat possible com seria un assentament humà a Mart. Això vol dir que cada petit moviment i decisió que es pren durant l’estada allà, que sol ser de dues setmanes, es fa pensant en les condicions reals que es trobarien si estiguessin vivint al Planeta Vermell. “Si sortim a l’exterior, haurem de seguir una sèrie de protocols, com anar amb el vestit especial i sempre dur un acompanyant, per seguretat”, explica Mariona Badenas.

Les instal·lacions consten d’un hub de dos pisos: en un hi viu la tripulació i l’altre està format per un laboratori, una sala preparada per a les sortides extravehiculars i una zona connectada a altres mòduls, com un hivernacle o un observatori astronòmic. Durant l’estada, els membres de la tripulació s’alimenten de menjar deshidratat i altres productes que no es facin malbé fàcilment. La connexió amb l’exterior també és complicada, i es limiten a tenir internet algunes hores al dia per poder enviar els resultats dels experiments. De fet, fa poc que l’astrònoma i enginyera aeroespacial Natalia Larrea acaba de tornar després d’haver estat comandant en una missió de la Mars Society. La seva tasca com a responsable de la tripulació consistia, com a bona líder, en vetllar per la planificació i coordinació de les operacions diàries, així com assegurar que els objectius de la missió es complissin.

Les bases per a un futur assentament

Pel que fa a la tripulació de la qual formarà part Badenas, que començarà la missió el 5 de maig, estarà cocomandada per ella i l’italià Vittorio Netti, que té experiència en primers auxilis, un coneixement imprescindible en qualsevol viatge futur a Mart. La resta de l’equip, completament internacional, estarà format per un enginyer espacial italià, una biòloga peruana, un enginyer biomèdic mexicà, un enginyer mecànic colombià i una enginyeria anglesa que farà les tasques de periodista de la missió. Però la realitat és que aquestes tripulacions no només estan pensades per rebre científics: “Un assentament humà a Mart també necessitarà artistes, periodistes o escriptors”, matisa Badenas.

De fet, cada membre de l’equip té un rol molt diferent i dedicarà el seu temps a diferents experiments, que es classifiquen en quatre eixos: astrofísica, enginyeria, agricultura espacial i factors humans. La Mariona, que al juliol marxarà a fer un doctorat sobre exoplanetes al Massachusetts Institute of Technology (MIT), serà l’encarregada del vessant de l’astrofísica. “Treballaré amb el telescopi solar i amb el nocturn: durant el dia estudiaré l’atmosfera del sol, si hi ha alguna mena de protuberància o filament, i a la nit analitzaré els cúmuls d’estrelles i intentaré caçar algun asteroide o cos menor que encara no s’hagi detectat”.

Un altre projecte que es durà a terme durant aquesta missió serà el d’analitzar les possibilitats que ofereixen els rovers i els drons com a vehicles per observar i explorar el Planeta Vermell. També serà important la tasca de l’astrobiòleg de l’equip, que durà microorganismes procedents d’ambients radioactius extrems com Txernòbil per veure si seria possible el creixement de plantes i enciams a Mart. Finalment, l’exploració de la psicologia humana en un espai reduït i aïllat de la resta de la civilització també tindrà un pes important en la missió, que haurà d’analitzar com interactua i s’organitza l’equip a l’hora de resoldre conflictes i superar moments d’estrès i tensió.

“Sabem que no som astronautes, però volem fer-ho de la millor manera possible”, confessa Badenas, que fa un any que es prepara per assolir amb èxit el seu primer càrrec com a cocomandant. Feia temps que s’havia apuntat a les llistes per participar en una de les missions de la Mars Desert Research Station i per fi li va sortir l’oportunitat per anar a l’equip de Latam-III, la tercera missió que s’organitza des del Perú, i que dona preferència a científics d’origen hispà, a l’estació de la Mars Society.

Acostar Catalunya a Mart

De fet, des de fa temps a Badenas li ronda una idea pel cap: aconseguir crear un vincle entre Catalunya i la Mars Society per enviar cada any una tripulació catalana a l’estació de Utah. “M’agradaria poder motivar la gent jove i els nens a les escoles perquè en el futur s’animessin a participar en aquestes missions”, assegura. Com a primer pas, ja ha establert un acord de col·laboració amb la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació per donar xerrades a diferents escoles i escriure un blog durant la seva estada a l’estació, en què explicarà com és el seu dia a dia i com avancen els seus experiments científics. “Com diu el comediant Trevor Noah: no pots obligar els nens a fer una cosa que mai han somiat”, matisa Badenas.

L’astrofísica no dubtaria a anar a una missió real al Planeta Vermell, encara que només si hi hagués bitllet de tornada a la Terra. En tot cas, hi ha una cosa que té clara: “Les pròximes generacions d’astronautes es preparen per anar a Mart”. Una realitat que encara podria trigar uns cinquanta anys a ser factible. I trobar-hi vida? Encara és un misteri que s’ha de resoldre. 

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF