Publicitat
Publicitat

Les claus de l’origen del càncer infantil

La majoria de càncers s’associen a les mutacions relacionades amb l’envelliment. Així, doncs, per què un nen en pot tenir?

EL CÀNCER ÉS UN PROCÉS MOLT LENT. Per arribar a desenvolupar-ne un calen dècades, durant les quals unes cèl·lules van acumulant les alteracions genètiques necessàries per desobeir les fèrries normes que regulen el seu comportament dins d’un organisme. Però llavors, ¿com s’expliquen els càncers infantils? Se sap que en tants pocs anys no hi ha temps material per generar els canvis imprescindibles per formar-los, i malgrat tot, el problema existeix. Encara no tenim la resposta a aquest misteri biològic, tot i que hi ha diverses hipòtesis que intenten explicar-ho. Com que la majoria d’aquests càncers primerencs són leucèmies, la teoria que té més pes proposa que estarien causades per unes cèl·lules premalignes de la sang que tots tindríem abans de néixer però que només en pocs casos el cos no seria capaç d’eliminar del tot. Aquestes cèl·lules s’han descobert en un 1% dels cordons umbilicals dels nadons, encara que la majoria no desenvoluparan mai una leucèmia. Un article publicat a la revista Nature Immunology aporta noves dades a favor d’aquesta tesi i també d’una altra teoria, la que postula una causa infecciosa.

SUMA DE SITUACIONS

El càncer més freqüent de la infantesa és l’anomenada leucèmia limfoblàstica aguda (o LLA). En són responsables les cèl·lules B, uns components del sistema immunitari que, un cop han passat per un procés de maduració, s’encarreguen de detectar quan ens envaeixen microbis i fabricar els anticossos que els bloquegen. En aquesta leucèmia es produeix un excés de cèl·lules B immadures i això fa que ni elles ni la resta de cèl·lules de la sang puguin fer les seves funcions habituals, cosa que porta a la mort si no es cura.

El grup dirigit pel doctor Markus Müschen, de la Universitat de Califòrnia, a San Francisco, ha estudiat aquest càncer durant els últims set anys i el treball que ara presenten podria aclarir l’origen de la LLA. Els científics van obtenir aquestes cèl·lules B premalignes que es creu que estan implicades en la leucèmia infantil. Llavors van exposar repetidament uns ratolins a una substància que genera una resposta immune similar a la que es veu durant una infecció sostinguda per bacteris. Quan van injectar les cèl·lules premalignes a aquests ratolins en els quals s’havia simulat una infecció, tots ells van desenvolupar ràpidament una leucèmia que va resultar mortal. En canvi, els que no havien rebut la substància no van presentar problemes.

Això demostraria dues coses: primer, que les cèl·lules premalignes són realment la causa de les leucèmies infantils i, segon, que per desencadenar-les caldria a més un estímul que té a veure amb les infeccions bacterianes greus.

Aquestes interpretacions quadrarien amb una observació sorprenent: fa temps que s’ha vist que, estadísticament, els nens que van a la guarderia des de ben petits tenen menys risc de patir una LLA, però no se sabia el perquè. Amb les noves dades que aporta l’article, es podria concloure que les infeccions tan habituals en aquests casos, que normalment són lleus, entrenarien el sistema immunitari i això faria menys probable la leucèmia. En canvi, els nens que no van a la guarderia tenen un risc elevat de patir infeccions més greus en edats posteriors, i això podria actuar de manera semblant a l’estímul que es donava als ratolins: disparant l’activitat de les cèl·lules premalignes en els que encara en tenen. Una cosa semblant passaria també en nens que han estat vacunats contra l’ Haemophilus influenzae, un bacteri que provoca infeccions respiratòries. També en aquests casos s’ha vist que el risc de LLA es redueix considerablement. Es creu que la vacuna causa una reacció semblant a una infecció lleu, cosa que també enfortiria el sistema immune i evitaria la leucèmia.

Encara queden moltes coses per aclarir. Per exemple, quins bacteris és més probable que generin aquest estímul que provoca les leucèmies, si els virus també ho fan, o quines vacunes podrien protegir millor els nens. I la més important: per què algunes persones no són capaces d’eliminar les cèl·lules premalignes de la sang. Quan tinguem aquestes respostes, les leucèmies infantils no tan sols es podran tractar, sinó que es podran prevenir amb molta eficàcia.

Salvador Macip és metge i investigador a la Universitat de Leicester.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF