Tot buscant la muntanya de la revelació
AL METROPOLITAN MUSEUM DE NOVA YORK s’hi conserva el que potser es podria considerar el primer paisatge -o un dels primers paisatges - de la pintura europea. S’anomena Vista de Toledo i el va pintar el Greco, per raons desconegudes, sense cap encàrrec pel mig, entre el 1604 i el 1614. Fins a aquell moment la pintura europea amb prou feines s’havia interessat pel que modernament hem anomenat -amb nom poc afortunat- paisatge, i la naturalesa no humana havia sigut merament un rerefons per a la representació dels homes. De fet, el mateix Greco, fora d’aquesta obra, i una de semblant que és al seu museu de Toledo, es va mantenir fidel a la tradició renaixentista i barroca i va exaltar la centralitat del cos humà.
A Vista de Toledo la ciutat, sota la tempesta, sembla envoltada d’una aura blava i tenebrosa que es projecta especialment sobre l’alcàsser i la catedral. Té l’aspecte d’aquells llocs, abruptament sagrats, on s’escenificarà un gran esdeveniment. Rainer Maria Rilke, que mai va ser a Nova York i, per tant, no podia haver vist el quadre, en no ser reproduït, sempre va pensar en Toledo com la muntanya d’una revelació. En el seu cas, d’una revelació que el portaria a superar la llarga etapa d’infertilitat creativa en què estava sumit.
Gran viatger, Rilke va retardar obstinadament el viatge a Espanya, com un retard de les travessies massa decisives. Finalment, hi va viatjar la tardor del 1912, amb Toledo, que ell veia com la pàtria del Greco, la càbala i els místics com a màxim objectiu. Quan va arribar a la ciutat estava ple d’entusiasme i de fervor pel que considerava la muntanya de la revelació. Però Toledo, per causes impossibles d’esbrinar, el va decebre. A l’hivern va continuar el viatge cap a Andalusia. Còrdova li va interessar i no va suportar Sevilla. No obstant això, inesperadament, li van indicar el lloc que, a la fi, seria revelador: Ronda. A Ronda, Rilke hi va trobar el seu Toledo, la seva muntanya de la revelació. I amb certa raó, doncs, el Greco hauria pogut pintar la ciutat andalusa amb la mateixa fantasmagoria sagrada que va pintar, amb tanta força, la castellana.
