EL GRAN CARNAVAL
Misc 08/12/2019

“È buono, il pane”

Hi ha instants de cinema que quan menys t’ho esperes et truquen a la porta de l’ànima i te la deixen més relaxada

i
Toni Vall
2 min
Imatge de la pel·lícula El irlandès, amb Joe Pesci i Robert de Niro.

H e vist El irlandés dues vegades. Les dues, per cert, al fabulós cinema Phenomena de Barcelona. Quan llegiu aquestes línies l’obra mestra de Scorsese ja estarà disponible a Netflix, però em permetreu que us continuï suggerint que aneu al cinema a veure-la. Si la veieu a casa, per molt projector i gran equip de so que tingueu, serà com si veiéssiu una altra pel·lícula. El cas és que hi ha moltes escenes del film que no puc treure’m del cap, però n’hi ha dues a les quals retorno obsessivament. Són les dues escenes en què Robert De Niro i Joe Pesci mengen entre els dos una barreta de pa. A cada una de les dues escenes, els dos personatges viuen dues circumstàncies personals diferents, fins i tot diametralment oposades, però el que diuen durant la conversa que mantenen ve a ser el mateix: “È buono, il pane. Molto buono ”. Ho repeteixen diverses vegades, no els cal dir res més, aquesta és la informació que desitgen comunicar-se mútuament. Quines dues escenes tan fabuloses! Sense dir res ho diuen tot, la connexió entre els dos és total. Scorsese ens està retratant la vida, simple, despullada, concretada en un tros de pa i en dos actors descomunals que se’l mengen.

Pensant en aquests instants al llarg dels dies m’ha vingut al cap allò que tant li agradava explicar al gran Bigas Luna. Li agradava la terra, les bones menges i les persones. Sentia passió per les plantes i pels arbres. Quan li demanaven l’escena d’una pel·lícula on quedés resumida la seva forma de veure el món, acostumava a respondre que en una pel·lícula de Vittorio de Sica hi havia un personatge que es quedava viudo i a qui cuinaven tot seguit un plat de pasta: “Menja, menja, que t’anirà bé”, li deien per confortar-lo. I ell endrapava la pasta i, en efecte, se sentia millor amb la panxa plena. Hi ha instants de cinema que quan menys t’ho esperes et truquen a la porta de l’ànima i te la deixen més relaxada, més oberta, més receptiva als batecs de la vida.

stats