La batalla definitiva

TELEVISIÓ

‘Joc de trons’, la batalla definitiva

La sèrie més popular de l’última dècada s’acomiada per sempre amb la promesa de deixar els espectadors clavats a la butaca amb l’escena bèl·lica més espectacular de la història de la televisió. Atenció, espòilers!

La batalla definitiva

F antasia èpica, conte pseudomedieval o telenovel·la amb dracs: qualsevol d’aquests tres conceptes serveix per descriure l’èxit televisiu més incontestable dels últims anys: Joc de trons. Després de dos anys d’espera, l’hivern ja ha arribat i el drama estrena la seva vuitena i última temporada -es veurà a partir del 15 d’abril tant a la HBO com a Movistar-, un esdeveniment seriòfil que confirma la seva condició de fenomen global. Amb una xifra rècord d’Emmy (38 de guanyats i 128 nominacions) i una de les bases de fans més devotes de la cultura popular, la sèrie ja forma part de la història de la televisió. Què té Joc de trons per haver fet embogir espectadors de tot el món i fer populars noms com Arya o Khaleesi?

La història creada per George R.R. Martin és una barreja d’elements que apel·len a les baixes passions -guerra, traïcions, conspiracions, sexe i mort- i la fantasia. Moltes de les trames imaginades per l’escriptor prenen com a referència esdeveniments històrics reals farcits de sang i lluites de poder. La batalla pel Tron de Ferro recorda poderosament la Guerra de les Dues Roses (1455-1485), que va enfrontar dues dinasties, la Casa de Lancaster i la Casa de York, pel poder d’Anglaterra. El sagnant Casament Vermell està inspirat en un dels moments més foscos de la història escocesa: la massacre de Glencoe, quan 38 membres del clan escocès MacDonald van ser assassinats per un clan veí al qual van convidar a les seves terres. I és que, com el mateix George R.R. Martin reconeix, “tant és el que m’inventi, hi ha passatges de la història que són tan terribles o més”.

174.343 morts al llarg de 7 temporades

Quan un espectador novell s’enfronta a Joc de trons el primer consell que rep és que no senti estima o empatia per cap personatge, ja que Martin no té compassió quan es tracta de matar algun dels protagonistes. L’escriptor va confessar que la seva falta de pietat amb els seus personatges prové de la seva admiració per John R.R. Tolkien i El senyor dels anells. “Des del moment en què mates Gandalf, la intriga és mil vegades més gran perquè qualsevol podria morir”, assegurava. Aquesta premissa està molt present a la sèrie, on fins ara han mort 174.343 persones comptant els soldats sense nom caiguts en batalla. La xifra pot augmentar exponencialment en aquesta última temporada si tenim en compte que els creadors de la sèrie, David Benioff i D.B. Weiss, han assegurat que la vuitena temporada tindrà l’escena bèl·lica més ferotge de tota la ficció.

La mort (o no) d’alguns dels personatges més icònics de la sèrie -com Cersei Lannister (Lena Headey), Jon Neu (Kit Harington) o Tyrion Lannister (Peter Dinklage)-és un dels grans enigmes que plantegen els sis episodis de l’última temporada. Les apostes sobre qui serà el primer en caure s’han multiplicat i els més votats com a futurs difunts són Yara i Theon Greyjoy, els descendents del rei de les Illes del Ferro i aliats de Daenerys Targaryen (Emilia Clarke) en la seva lluita per reclamar el Tron de Ferro. La paranoia sobre futures morts és tan gran que alguns dels actors han aprofitat la histèria col·lectiva per fer bromes que alguns seguidors potser trobaran pesades. En una recent visita al Tonight Show de Jimmy Fallon, Maisie Williams, que interpreta Arya Stark, va deixar caure que el seu personatge moria al segon episodi. El descuit, però, era la seva particular manera de celebrar l’April Fools, l’equivalent anglosaxó del dia dels Sants Innocents.

Més enllà de possibles morts, l’altra gran incògnita és saber qui ocuparà finalment el cobejat Tron de Ferro. Si Khaleesi es quedarà o no amb el Tron de Ferro amb l’ajuda dels seus dracs o si serà un altre qui governarà els Set Regnes -com el Rei de la Nit, amb l’ajuda del seu drac zombi-és un secret que només coneixen els implicats en el rodatge, que han hagut de suportar i conviure amb les estrictes normes de seguretat imposades pels creadors de la sèrie durant els 10 mesos que han dedicat a rodar l’esperada última temporada. Segons han relatat els actors, els guions dels episodisels van arribar de cop per e-mail però per accedir-hi van haver de superar diversos filtres de seguretat, una gimcana d’usuaris i contrasenyes que va fer que Liam Cunningham, que dona vida a Sir Davos, arribés a la primera reunió d’equip sense haver pogut llegir ni una frase dels nous episodis. Altres també van arribar verges al text, però per voluntat pròpia: Kit Harington, que interpreta Jon Neu, va refusar llegir res fins al moment de trobar-se amb tot l’equip per fer la primera lectura conjunta. “Vaig arribar i vaig dir «No em digueu res, no ho vull saber», explicava a Entertainment Weekly. Com el seu personatge a la ficció, Jon Neu, Harington “no sabia res” i va acabar plorant dues vegades durant el decurs de la lectura.

Qui queda en joc

La HBO i els creadors de Joc de trons han sigut molt curosos a l’hora d’administrar píndoles informatives. Això no vol dir que no hagin jugat a crear expectació entre els espectadors. Per començar, han anunciat a so de bombo i platerets que els fans presenciaran una de les batalles més espectaculars de la història de la televisió i que tindrà lloc a Hivèrnia, la llar dels Stark. L’escena -que, segons els mitjans especialitzats nord-americans, serà part de l’episodi “més difícil de rodar de tota la història de la televisió”- promet ser un dels moments més recordats de tota la sèrie: una única batalla en què els personatges més estimats -Jon Neu, Daenerys Targaryen, Arya i Sansa Stark, Tyrion Lannister i Brienne de Tarth- s’uniran per lluitar contra el Rei de la Nit i Viserion, el drac que ha caigut en el món dels Caminants Blancs.

Per aixecar aquesta obra d’enginyeria visual, els responsables han tornat a confiar en el mateix director que va fer realitat la impactant Batalla dels Bastards de la sisena temporada, Miguel Sapochnik. El rodatge, que va tenir lloc a Irlanda del Nord, es va allargar durant 55 nits en condicions climàtiques extremes i va comptar amb l’aparició inesperada d’un helicòpter de la policia irlandesa que va arruïnar una de les preses perquè es van pensar que es tractava de paparazzis. “Aquest enfrontament final entre l’Exèrcit dels Morts i els vius no té precedents i és implacable, una barreja de gèneres dins d’una batalla. Hi ha seqüències construïdes dins d’una seqüència que, alhora, són dins d’una altra seqüència”, explica el coproductor Bryan Cogman, que ha definit l’escena com un “puzle increïble”.

Quatre de les peces claus d’aquest puzle són dones. En els últims deu anys, Daenerys Targaryen, Cersei Lannister i Arya i Sansa Stark han adquirit l’estatus d’icones de la televisió, una popularitat que ha coincidit amb un moment en què les espectadores reclamaven tenir referents femenins que les representessin. Els creadors han aconseguit construir personatges femenins que han deixat de ser comparses dels masculins per ser dones empoderades, amb trames pròpies. ¿Farà possible això que sigui una dona qui guanyi la batalla pel Tron de Ferro? La resposta haurà d’esperar fins al capítol final, que arribarà el 20 de maig. 

La factura personal

Quan Maisie Williams i Sophie Turner van fitxar per Joc de trons eren dues adolescents angleses de 14 i 15 anys respectivament sense cap mena d’experiència prèvia. Vuit anys després, les dues amigues -es van fer inseparables des que van començar a rodar la sèrie- són conegudes arreu del món i signen contractes multimilionaris per aparèixer a les pel·lícules blockbuster de Marvel. L’arribada de la fama i la popularitat, però, no sempre ha anat acompanyada d’alegries. Williams ha explicat que quan va començar a treballar a la sèrie es va convertir en centre de burles per part dels seus companys d’escola, que li feien bullying a través de les xarxes socials. “Tornar a l’escola i tenir aquesta experiència horrible va fer que em sentís realment amargada amb la vida i la gent. La gent et decep i et fa mal. Vaig passar per una etapa molt fosca en què pensava que tot era horrorós”, ha confessat.

En el cas de Sophie Turner, que ha cobrat 184.000 euros per setmana de rodatge, els inconvenients de la fama s’han materialitzat en forma de paparazzis. Des de l’any 2016, l’actriu és parella de Joe Jonas, un dels coneguts germans Jonas, i des de llavors s’ha convertit en objectiu de les revistes del cor, que la persegueixen a tot arreu on va. Turner i Jonas, que estan promesos, han adoptat un mètode de defensa per fer front als fotògrafs: fer ganyotes o expressions de burla cada cop que els fan una foto.

La vida privada de Kit Harington també ha ocupat pàgines del paper cuixé, especialment quan la història d’amor entre Jon Neu i la salvatge Ygritte va traspassar la pantalla. L’any passat l’actor es va casar amb la seva companya de repartiment Rose Leslie, que interpretava la Ygritte, en una cerimònia típicament escocesa. Pocs mesos després una model russa va publicar unes fotos assegurant que Harington havia enganyat la seva dona amb ella, una afirmació que l’actor va negar ràpidament. Més enllà de patir per la seva vida sentimental, Harington ha reconegut que el pas per la sèrie l’ha obligat a fer teràpia, sobretot després que el seu personatge ressuscités. “Quan et converteixes en el cliffhanger d’una sèrie que està en el seu màxim apogeu de popularitat, és refotudament aterridor”.

Tampoc ho va passar bé Emilia Clarke, que ha relatat l’estrès i la pressió que va sentir quan la sèrie va començar a ser popular arreu del món, una situació que es va agreujar quan se li van detectar dos aneurismes cerebrals que van posar en perill la seva vida. Ara, totalment recuperada, s’enfronta al repte de dir adeu a l’experiència professional que li ha canviat la vida. 

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF