EL GRAN CARNAVAL

Viggo Mortensen, beneïda intel·ligència

Mortensen ha deixat VOX a l’altura del betum amb paraules clares, senzilles, impecables

Que bonica que és la intel·ligència quan es percep clara, cristal·lina, diàfana. Preciosa. Esdevé gairebé palpable. Podries dir: “Caram, quina intel·ligència més robusta, que molsuda i que agradable que és”. Et vindria de gust embolcallar-t’hi, enfarinar-t’hi, posar-t’hi les botes. Menjar-te-la de viu en viu. Fins i tot petonejar-la, fer-hi l’amor. Estimada intel·ligència, com n’ets de benvinguda, com m’agrades. I que escassa que ets. Cada dia estàs més cara. Cada dia costa més creuar-se amb tu pel carrer, o en engegar el televisor. Et vaig poder tocar l’altre dia; eres suau, vellutada, molt eròtica. Va ser quan vaig llegir a Twitter el breu escrit que el gran Viggo Mortensen va dedicar a Vox. Cada cop em costa més escriure aquesta paraula, preferiria substituir-la sistemàticament per “banda de tarats”.

Doncs bé, el cas és que a aquesta gentussa se’ls va acudir que era una gran idea utilitzar una foto d’Àragorn -el presonatge de Mortensen a El senyor dels anells - per simbolitzar -el dia de les eleccions generals- l’enfrontament d’aquesta banda contra institucions, altres partits, sindicats, mitjans de comunicació, etc. S’emmarca dins del que ells anomenen “la Reconquesta”. Al seu escrit, breu i concís, Mortensen els deixa a l’altura del betum amb paraules clares, senzilles, impecables. Val la pena reproduir-lo gairebé íntegrament. “S’ha de ser bastant ignorant per pensar que l’ús del personatge d’Àragorn per promoure la campanya electoral d’un partit xenòfob d’ultradreta com Vox seria una bona idea. No és només absurd que a mi, una persona interessada en la rica varietat de cultures i llengües que formen Espanya, se’m vinculi amb un partit ultranacionalista i neofeixista. És encara més ridícul que s’utilitzi el personatge d’Àragorn, un estadista poliglot que aposta pel coneixement i la inclusió de les diverses races, costums i llengües de la Terra Mitjana, per legitimar un grup polític antiimmigrant, antifeminista i islamofòbic. M’enriuria de la seva poca traça, però Vox ha entrat al Congrés amb 24 escons, no és cap acudit. Caldrà estar atents i proactius, com ho és Àragorn a la saga de Tolkien”.

Beneïda intel·ligència, la de Mortensen. No és només aquesta carta la que la descriu. Un paio interessat per la poesia i per la música. Un home càlid i simpàtic que cuida les persones amb què parla i parla sempre amb bon criteri, amb respecte pel seu interlocutor. Donar un cop d’ull a la seva filmografia és entendre com es pot cuidar la creativitat, com parlen per nosaltres les coses que fem, les nostres eleccions, el nostre criteri. Mortensen estava fabulós a Green book, pel·lícula alhora comercial i alhora delicada. Algú que en els últims vint anys ha escollit les seves pel·lícules amb estima, pensant què aportaria cadascuna d’elles a la seva trajectòria, al llegat que deixa en aquest món. Algú que després de la trilogia dels anells, quan podia escollir el que li donava la gana, es va agermanar amb David Cronenberg per fer tres pel·lícules fantàstiques. El protagonista de La carretera, de Jauja, de Captain Fantastic. De Captain Fantastic, mare meva, quin personatge tan extraordinari!

La resposta que ha donat als de la banda de tarats no és només la resposta d’una persona intel·ligent. És una baula més d’una trajectòria artística i cívica injectada de coherència global, amb sentits i significats particulars construïts a consciència. Viggo Mortensen, beneïda intel·ligència, gràcies.

EDICIÓ PAPER 12/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF