KNOCKOUT

Venjança

Sembla increïble com una percepció tan íntima ha pogut perdurar tant de temps i, quatre segles més tard, fer-se evident d’una manera tan potent i contemporània

Va tancar l’habitació amb clau i després em va llançar sobre el llit. Llavors em va immobilitzar amb una mà sobre el pit i posant-me un genoll entre les cuixes perquè no les pogués tancar. Després d’aixecar-me tota la roba, que li va costar moltíssim, em va posar una mà amb un mocador a la gola i a la boca perquè no cridés. Després em va ficar els dos genolls entre les cames i, apuntant amb el seu membre la meva naturalesa, va començar a empènyer i el va ficar a dins. Li vaig esgarrapar la cara i li vaig estirar els cabells. I abans que posés dintre meu el membre, l’hi vaig agafar i li vaig arrencar un tros de carn”.

És la transcripció de l’acta judicial d’un procés per violació el 1612 a Roma, quan la víctima només tenia quinze anys. Ella era Artemisia Gentileschi, la filla del pintor caravaggista Orazio Gentileschi. La noia superava en talent el seu pare i els seus germans, i com que l’ensenyament a l’Acadèmia de Belles Arts estava prohibit a les dones, el seu pare li va facilitar un mestre de dibuix particular, Agostino Tassi. Va ser ell qui la va violar. Artemisia ho va denunciar i va entrar en un procés judicial cruel que va durar set mesos i que ha quedat exhaustivament detallat en documents oficials. Per demostrar la violació, Artemisia va ser sotmesa a humiliants proves ginecològiques i, després, a terribles tortures perquè, en aquella època, es considerava que qui mantenia les seves acusacions tot i els maltractaments físics deia la veritat. Primer van ordenar a Tassi que es casés amb ella per restablir el seu honor, però quan es va descobrir que l’home, a més, havia intentat assassinar la seva esposa, violat la seva cunyada i intentat robar els quadres d’Orazio Gentileschi, va ser condemnat a un any de presó i a l’exili dels Estats Pontificis.

Artemisia va restablir més o menys el seu honor casant-se amb un artista menor, però aquells fets terribles van determinar profundament la seva obra, que està considerada entre les més prestigioses del Barroc. La pintora, combativa en un món d’homes, no només destaca per la seva excepcional qualitat i tècnica pictòrica. Gentileschi marca les diferències en la temàtica. Va imprimir en els seus quadres una contundent mirada femenina, una perspectiva de gènere que convertia alguns retrats en una venjança metafòrica. Hi ha, en els detalls i en les escenes, una lectura psicoanalítica que delata les atrocitats que va patir per part dels homes: el que la va violar i els que la van jutjar i torturar i en van abusar. A Susanna i els vells retrata els ancians fastigosos assetjant Susanna, que els defuig. Violació de Lucrècia sembla talment la reproducció pictòrica del relat autobiogràfic. Però els més contundents són aquells en què que els personatges femenins es vengen dels masculins. A Judit decapitant Holofernes o Judit i la seva serventa Abra amb el cap d’Holofernes exerceix una violència crua i freda contra els homes. Repassar la seva obra coneixent la seva història es converteix en un exercici de descobriment i comprensió del dolor profund i la ràbia que sentia. Però també de la mirada feminista del món, del desig de combatre l’opressió masculina i de la reivindicació del cos femení com a propi i sagrat. Sembla increïble com una percepció tan íntima ha pogut perdurar tant de temps i, quatre segles més tard, fer-se evident d’una manera tan potent i contemporània. 

EDICIÓ PAPER 15/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF