Terré, l’ànima de la renovació fotogràfica

U n contrastat blanc i negre, moviment, enquadraments arriscats i un gra marcat són algunes de les característiques que impregnen les fotografies de Terré i el que les dota d’una visió fotogràfica personal.

Parlar de Ricard Terré (Sant Boi de Llobregat, 1928 - Vigo, 2009) és mencionar una de les figures clau que als anys 50 -juntament amb fotògrafs com Eugeni Forcano, Francesc Català-Roca, Xavier Miserachs, Ramon Masats, Joan Colom i Leopoldo Pomés- va fer entrar un gran aire de renovació en el documentalisme fet fins al moment i que va permetre una modernització del llenguatge fotogràfic fins a convertir-lo en reportatge d’autor.

La seva incursió a l’art va ser a través del dibuix i la pintura, i no va ser fins a mitjans de la dècada dels 50 que es va iniciar en la fotografia, tot i que des dels 15 anys ja sentia curiositat per aquest art, fins al punt que es va construir una càmera gràcies a la seva passió per la mecànica i els coneixements que havia adquirit durant les moltes hores que va estar al taller mecànic de la fàbrica de filats del seu pare, Can Massallera. Va formar part de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, on va coincidir amb Miserachs i Masats, fins que el 1958 va entrar al Grup AFAL (Agrupació Fotogràfica d’Almeria), una agrupació que tenia la seva pròpia revista, amb una línia editorial dirigida a la fotografia documental i humanista en què existia una gran preocupació per la imatge com a instrument de cultura i comunicació.

El 1969, a causa de la desmotivació que li produïen els encàrrecs que rebia, va deixar la fotografia durant més d’una dècada. El 1982 va reprendre la seva activitat fotogràfica i va ser aleshores quan la seva obra va començar a ser reconeguda a nivell nacional i internacional i va participar en diferents exposicions.

Fins a l’11 de novembre la Sala Canal de Isabel II de Madrid li dedica una gran exposició, comissariada per la historiadora de la fotografia i filla de l’autor Laura Terré, en la qual, a través de més de 110 fotografies, es fa un recorregut per la seva trajectòria i els grans temes que va abordar, com la vida, la festa, la Setmana Santa, el carnaval i la mort.