L'edifici que allotja des del 2014 l’Elafskolan, la primera escola assíria d’Europa, al centre de la ciutat. El nom deriva de la primera lletra de l’alfabet assiri.

Reportatge

Södertälje, la capital assíria d’Europa

El municipi suec acull la principal densitat de població de cristians provinents del Pròxim Orient de tot el planeta i s’hi han integrat creant fins i tots equips de futbol, catedrals i escoles pròpies

L'edifici que allotja des del 2014 l’Elafskolan, la primera escola assíria d’Europa, al centre de la ciutat. El nom deriva de la primera lletra de l’alfabet assiri.

A menys de trenta minuts amb tren des de l’estació central d’Estocolm hi ha Södertälje, un municipi de 96.000 habitants sorgit entre boscos i llacs al sud-oest de la capital de Suècia. Seria com tantes altres poblacions del país si no fos perquè el segle passat s’hi va establir als afores la principal fàbrica de vehicles de transport mundial, Scania AB, i en va canviar la fesomia urbana, de poble a ciutat, i també la humana, de població local a multicultural.

Gràcies a la necessitat de mà d’obra i a la política receptiva sueca, a partir de la dècada dels 70 s’hi va començar a traslladar una important comunitat de cristians provinents del turbulent Pròxim Orient, i que ha acabat convertint aquest antic nucli balneari en un dels llocs amb més densitat de població assíria del planeta. El 9 de setembre, mentre els dos principals clubs de futbol de la ciutat, l’Assyriska FF i el Syrianska FC, jugaven el seu derbi particular a la Tercera Divisió, en les eleccions legislatives i locals sueques estava en joc, amb l’ascens de la formació xenòfoba Demòcrates Suecs, el model que ha permès implantar durant cinc dècades un bocí de Mesopotàmia en plena Escandinàvia.

Mig segle de degoteig

El canvi radical que va viure Södertälje té una data ben concreta: el 13 d’abril del 1967. Aquell dia un avió amb 220 passatgers es va enlairar de l’aeroport internacional de Beirut en direcció a Suècia. Començava una emigració de cristians de molt diverses confessions (Església ortodoxa siríaca, Església catòlica siríaca, Església caldea, Església assíria oriental…) i denominacions (assiris, siríacs, caldeus, arameus, nestorians, jacobites…), amb arrels clavades des de feia segles a Turquia, Síria, l’Iraq, l’Iran i el Líban. Cinquanta anys després, el president de la Federació d’Associacions Assíries de Suècia, Afram Yakoub, calcula que hi ha uns 150.000 assiris a la regió central del país escandinau. Només a Södertälje, amb la seu de Scania com a imant, el 53% dels habitants tenen antecedents a l’estranger, i prop d’un 30% formen part d’aquesta específica comunitat cristiana que s’ha passat el segle XX i el XXI fugint dels nombrosos conflictes que assolen les seves terres ancestrals.

Genocidis i diàspores

La ciutat on el llac Mälaren connecta amb la mar Bàltica és un dels últims grans ports d’arribada d’una diàspora molt més àmplia geogràficament i temporalment. De fet, les onades migratòries originades a l’Orient cristià són constants des de fa un segle, quan les comunitats assíria, armènia i grega, en plena desintegració de l’Imperi Otomà, van ser el blanc dels Joves Turcs entre el 1915 i el 1918, en un genocidi designat pels assiris amb el terme seyfo [espasa] i negat fins ara per les autoritats turques. Atacs posteriors com la matança iraquiana de Simele l’agost del 1933, la guerra oberta entre l’exèrcit turc i la guerrilla kurda del PKK a partir dels anys 80 i les neteges ètniques més recents a l’Iraq i Síria perpetrades per organitzacions jihadistes no han fet sinó empènyer encara més aquestes poblacions de ritus cristians i llengua neoaramea cap a l’exili forçós als EUA, a Austràlia i al nord d’Europa.

El gener del 2014 es va obrir una escletxa d’esperança quan el govern iraquià va fer passos per crear una nova província a la plana de Nínive, una àrea al voltant de Mossul tradicionalment amb forta presència assíria, però els plans per disposar d’un territori autònom van quedar escapçats al cap de pocs mesos quan la zona es va incorporar al fins aleshores desconegut califat de l’Estat Islàmic.

Benvinguts a Mesopotälje

“La gran emigració a Suècia va començar amb grups provinents de la part turca d’Assíria, després de la part siriana i, amb la invasió nord-americana de fa quinze anys, de la part iraquiana. La raó sempre ha sigut la mateixa: les guerres i l’opressió al Pròxim Orient”, detalla Yakoub. Des del 2000, se sol destacar, han arribat més refugiats iraquians de confessió cristiana a Södertälje que als EUA i el Canadà plegats. Es tracta d’un transvasament poblacional complex i divers, encara vigent avui tot i el gradual tancament de fronteres europees, que es plasma amb una heterogènia comunitat assíria a la boscosa i industriosa ciutat sueca, rebatejada sovint com l’Alep del nord o amb l’enginyós joc de paraules Mesopotälje. Passejant pels districtes perifèrics de Geneta, Hovsjö i Ronna podem trobar en pocs quilòmetres a la rodona fins a dues catedrals ortodoxes (la siríaca de Sant Jacob i l’assiriana de Sant Efrem, cadascuna amb el seu bisbe), nombroses associacions culturals (Assyriska Kultur Huset, Beth-Nahrin Kulturcenter…) i uns quants canals de televisió d’abast internacional (Assyria TV, Suryoyo Sat…) que responen al mateix poble, però amb designacions diferents.

Derbi lluny de casa

Fins i tot hi ha dos clubs de futbol professionals a la Tercera Divisió sueca, amb esporàdiques visites a Primera, que reprodueixen aquesta dualitat: el veterà Assyriska, fundat el 1974 i vist per molts com la selecció nacional d’Assíria, i el Syrianska, nascut el 1977 amb els colors de la bandera catalana. Malgrat la rivalitat, els dos equips assiris que més han progressat de la vintena que hi ha per tot Suècia comparteixen l’estadi municipal de Södertälje, que es converteix un parell de vegades cada temporada en el terreny de joc d’un inusual derbi jugat a quatre mil quilòmetres de distància de casa.

“El futbol va ser una via de la nostra comunitat per ser coneguda i reconeguda en el si de la societat sueca, tot i que actualment ja no té el mateix rol i el nombre de persones implicades activament als clubs va davallant”, comenta Yakoub. La integració i la coexistència a Suècia és una de les feines importants de les entitats esportives, culturals i religioses assíries, sobretot tenint en compte els proporcionalment alts índexs de desocupació que afecten aquesta comunitat i el progressiu augment de la xenofòbia al país: “Comparats amb altres grups immigrants, els assiris s’hi han integrat prou bé. Són ben coneguts per la resta de la població i per la classe política, però no m’atreviria a dir que hagin rebut una atenció extra a Suècia, on tots els nouvinguts són tractats de la mateixa manera”, afegeix el president de la federació d’associacions. “Hi ha hagut uns quants membres de la nostra comunitat al Parlament i al govern de força municipis suecs”, s’afanya a afegir.

Escola assíria

L’aïllament, en un primer moment, i l’assimilació, posteriorment, són els dos grans perills de tota comunitat immigrada. I els assiris a Suècia no n’han sigut una excepció. La secularització galopant de la societat d’acollida cada vegada és més palpable en les esglésies cristianes orientals implantades al país, tot i que a Södertälje i altres ciutats veïnes es continuen aixecant temples com la primera església caldea de Suècia, inaugurada tot just el 8 de desembre passat. El pas dels fills dels primers immigrants pel sistema educatiu suec i la immersió en la llengua del país també han contribuït, a poc a poc, a distanciar els més joves de la cultura i la tradició dels pares i avis, malgrat que la presència simbòlica de signes distintius assiris i cristians (banderes, creus…) encara són habituals entre els membres de la comunitat. Per lluitar contra la guetització sense caure en la pèrdua de la identitat, el 2014 va néixer al costat de l’estació central de Södertälje una iniciativa que trenca motlles també enmig del ball de denominacions d’aquest poble.

L’Elafskolan, la primera escola d’Europa amb un pla d’estudis dissenyat específicament per a infants assiris, ocupa un bonic edifici d’estiueig del segle XIX al melic de la ciutat, Villa Bellevue, i cada curs aplega una seixantena de nens i nenes que segueixen la programació escolar sueca, però adaptada amb classes d’història, música, cultura i llengua assíries. “La comunitat no té cap intenció de viure autònomament dins de Suècia, volem formar part de la societat sueca”, sol repetir el seu director, Shabo Rhawi, convençut que la llibertat trobada al nou país d’acollida és un dels aspectes més valorats pels refugiats assiris de totes les èpoques. Una llibertat massa sovint coartada a Síria, l’Iraq i Turquia, on el passat del seu poble ha estat tràgic, el present complicat i el futur ben incert. 

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF