CAPS I PUNTES

Les sufragistes

Al número 31 de la ronda de Sant Pau hi havia la redacció de 'La Mujer', una revista pionera del feminisme català

Actualment hi ha un edifici modern amb un supermercat als baixos, a la ronda de Sant Pau entre els carrers d’Aldana i Marquès de Campo Sagrado. Però a l’edifici que hi havia abans, a finals del segle XIX hi funcionava el Parvulari de Sant Josep i la Cerveseria del Tramvia, un local molt popular on es reunien associacions com la Societat Emblema o la Societat la Trompeta, una coral humorística que tenia la seu just al xamfrà amb Marqués de Campo Sagrado i que actuava pels locals de la rodalia, com la Cerveseria Española del carrer del Carme o el Café Inglés del carrer Ferran. Posteriorment s’hi va instal·lar la fàbrica de pianos Coll i Garriga, amb dipòsit al carrer Villarroel cantonada amb la ronda de Sant Antoni. Tanmateix, cap d’aquests negocis justificaria parlar d’aquest lloc si no fos perquè aquí, al número 31 de la ronda de Sant Pau, l’any 1882 hi havia la redacció de La Mujer, una revista pionera del feminisme català que feia seves les reivindicacions de les sufragistes angleses i nord-americanes: Votes for women!

La directora d’aquesta publicació era una ciutadana francesa, Thérèse Coudray d’Aramburu, casada amb Juan Félix Aramburu, un conegut publicista i orador que n’era l’editor. A la redacció hi havia altres activistes com Luisa de Altamira, les germanes Conxita i Empar Tey, o Pilar Sinués, coneguda aquesta última pels seus escrits sobre la formació de les dones.

A les seves pàgines -una successió d’articles de fons sobre diversos temes- s’hi reivindicava la solteria com a camí d’alliberament femení, es qüestionava el matrimoni i la maternitat, es reivindicava les poques dones que llavors havien aconseguit cursar estudis universitaris o es denunciava l’explotació i els casos d’assetjament sexual que patien les proletàries. Estaven escandalitzades per una desgràcia que havia tingut lloc a prop d’allà, a la fàbrica Morell i Murillo del carrer de Reina Amàlia, una factoria coneguda per les pèssimes condicions laborals de la seva plantilla, on el maig del 1882 va esclatar una caldera de vapor que va matar moltes treballadores.

En aquella mateixa època ja començaven a publicar-se les primeres revistes destinades al públic femení. Tractaven de moda, de tasques domèstiques o de religió. Tanmateix, la mena d’informació que Thérèse Coudray volia transmetre a les seves lectores era que podien emancipar-se i reclamar representació política, i que ho podien fer ajudant-se mútuament. Segura d’aquest missatge, aquell mateix any va dirigir una segona revista, batejada amb el nom d’ El Álbum del Bello Sexo, i encara una tercera - La Ilustración de la Mujer -, aquesta codirigida amb la gran escriptora Dolors Monserdà. I abans d’acabar l’any va organitzar un primer míting feminista que va reunir 37 dones i on es va proposar de celebrar un congrés a Barcelona. Aquesta idea la va recollir el 1883 una Junta de Damas de Palma de Mallorca, que van promoure públicament la convocatòria d’un congrés femení nacional que no es va arribar a celebrar.

Els primers passos van ser difícils, però només vuit anys més tard Teresa Claramunt i Dolors Amat participaven en un gran míting a Sant Martí. I el 1892, una dècada després d’aquella revista, la maçona Ángeles López de Ayala, l’espiritista Amàlia Domingo i l’anarquista Teresa Claramunt impulsaven la Societat Autònoma de Dones de Barcelona, la primera organització feminista que hi va haver al nostre país. 

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF