Prendre el pols a la vida
A l cementiri de Peredélkino, prop de Moscou, la tomba de Borís Pasternak és un lloc de peregrinació, amb un flux de visitants discret però constant. Les flors que es dipositen al costat de la làpida són un testimoniatge més de la singular i intensíssima relació, única en el món, dels russos amb alguns dels seus escriptors. En aquest sentit, Pasternak segueix de prop Puixkin, Dostoievski, Tolstoi o Bulgàkov, artistes que es considera educadors morals i herois cívics. Els seus escrits tenen una certa aura sagrada i, en conseqüència, les seves pròpies vides són tingudes per exemplars.
Per sobre de tot, Borís Pasternak va ser un poeta extraordinari que va saber sintetitzar en el títol d’un dels seus llibres, La meva germana la vida, les seves conviccions estètiques i vitals. Com altres grans poetes de la seva generació -Óssip Mandelstam, Anna Akhmàtova, Marina Tsvetàieva-, Pasternak fa convergir poderoses visions amb usos experimentals del llenguatge que, tot i així, el mantenen allunyat de l’esteticisme. Prendre el pols a la vida, un exercici sovint tràgic, constitueix el principi i la fi de l’art. A diferència de molts dels seus amics poetes, Pasternak no va ser assassinat ni va desaparèixer en el gulag. Va continuar en un crepuscle allargassat que va tenir els seus últims dies a Peredélkino.
Publicada a Itàlia, amb gran indignació de les autoritats soviètiques, El doctor Jivago, la seva obra més coneguda, és un puntual reflex de l’existència crepuscular de Pasternak, un home envoltat de silenci i ofegat per l’absència de llibertat. És una novel·la vigorosa en la qual les descripcions gairebé metafísiques del món rural rus entronquen amb la millor tradició narrativa de Rússia. No obstant això, enmig de l’aire èpic de l’argument, sempre preval el to líric característic de Pasternak, el gust pels misteris de la intimitat, la comprensió del patiment dels altres i l’extrema tolerància davant l’error, fins i tot aquell error que condueix funestament a la foscor. Perquè per a Pasternak sempre hi ha una llum que espera després de la tenebra.
