N o llenceu ni us vengueu els àlbums de cromos! No ho feu perquè, tard o d’hora, us en penedireu. Ja sé que ara hi ha tot allò de la Marie Kondo, l’ordre mental i tot aquell discurs sobre la renúncia per fer espai físic i vital, perquè reordenant els prestatges i les golfes puguis reordenar també la pròpia vida. Ja sé que sempre hi haurà aquella temptació de determinar que tot són andròmines que ocupen lloc i que no porten enlloc. Ja sé que ara es porta molt dir-li a algú, a mode d’insult, que és un nostàlgic si, pel motiu que sigui, es resisteix a desprendre’s dels rastres tangibles del seu passat. Ja ho sé, tot això, i m’importa un rave: no llenceu ni us vengueu els àlbums de cromos de quan éreu petits!
Miro la lleixa del meu arxiu i els veig allà, ben endreçats, formant una pila d’una mica més de mig pam. Quasi tots hem tingut o tenim aquesta pila en algun racó de casa. La pila dels àlbums de cromos. Passem les pàgines i recordem quan les estàvem omplint. Quan al Mercat de Sant Antoni vam aconseguir aquell cromo que semblava impossible. Observem velles alineacions de futbol i pensem en com ens agradava llavors i en com de poc ens agrada ara. Don Gato, D’Artacan y los tres mosqueperros, Els barrufets, Tintín... Oh! Aquella mítica col·lecció que es deia Monstruos i que has vist que ara es paga molt bé per internet! Bola de Drac Z! Quants nens de la teva edat devien fer aquella col·lecció? Quants milers? Quants milions? Navegues una estona per la xarxa i no et costa detectar que l’univers Bola de Drac encara avui és objecte d’autèntic culte.
Penses en aquells llibres tipus Yo fui a EGB i en com de bé funciona la memòria dels que algun dia vam col·leccionar aquells àlbums de cromos i en com tanta gent t’ha dit al llarg dels anys: “Ui! Jo en tenia molts i els vaig llençar -o me’ls van llençar- tant de bo els hagués conservat!” No llenceu ni us vengueu els àlbums de cromos de la vostra infància. Arribarà el dia en què us en penedireu.
