Reportatge
Misc 09/12/2018

Masculinitats en qüestió: Què vol dir ser home?

Els homes es repensen la seva masculinitat arran d’un enfortiment dels moviments feministes, però també per millorar la seva qualitat de vida

Text: Carla Fajardo / Il·lustració: Toni Vicent
8 min
Masculinitats en qüestióQuè vol dir ser home?

S empre es posa malalt després dels funerals. Li agafa mal de coll perquè reprimeix el que el seu cos li demana: plorar. Reconeix que d’això no en parla amb els seus amics perquè li dirien figaflor. No es considera un privilegiat per ser home. Creu que ha estat educat per ser simple, poc problemàtic i resolutiu; sent que s’espera d’ell que solucioni els conflictes amb l’agressió física i li costa expressar les emocions. El Jaume no s’havia plantejat mai que haver de reprimir l’agressivitat, anar poc al metge o no preocupar-se per la roba que porta pogués estar relacionat amb el seu gènere.

Com molts homes, és conscient que ha rebut una educació masclista i es replanteja, cada dia més, el seu comportament. Arran de la manifestació massiva del 8 de març passat, va entendre que els homes han de deixar pas, tal com demanaven els col·lectius feministes. “No s’hi val a posar el marcador a zero, hem de compensar anys de sediments”, afirma. Cada vegada troba més homes que s’impliquen en la igualtat de gènere i creu que s’ha de militar, però amb algunes persones s’estalvia parlar del tema i, fins i tot, s'ha distanciat d'algunes amistats. Prefereix fer, des dels espais més receptius, la seva petita guerra.

“No siguis nena” i “Tòtila” són alguns dels retrets que recorda de la seva infància. A classe, sentia que hi havia un codi jeràrquic entre els nens en què guanyava aquell que era més agressiu. Quan era petit li va costar sentir-se acceptat entre els altres nens. No era bo fent arts marcials ni jugant a futbol, i no en sabia, de pegar-se. Ho va passar malament fins que va trobar la gimnàstica esportiva, un espai també masculinitzat però més adaptat a les seves habilitats.

S’ha involucrat en l’educació dels seus fills al cent per cent. Tot i que la implicació en la paternitat, igual que el repartiment de les tasques de casa, són dues fites d’igualtat que el Jaume considera superades, reconeix que abans de tenir els fills no sabia ni com agafar un nadó. Va aprendre les cançons infantils a través de la seva parella, la Dolors. Als seus fills, el Roger i la Sara, ha intentat donar-los la mateixa llibertat, tot i que sap que no sempre se n’ha sortit. “Torna a casa acompanyada” és una de les frases que s’ha sorprès dient a la seva filla. És conscient que amb ella ha patit més.

És pedagog i treballa com a professor en un institut de Barcelona. Ha viscut l’augment d’actituds masclistes entre adolescents com a docent a l’aula. Tot i així, creu que ara els joves tenen més informació i han treballat més les emocions, encara que considera que és una feina lenta de diverses generacions, perquè els rols de gènere estan molt arrelats.

“Vull que deixin de matar-nos i violar-nos. Necessitem que els homes hi siguin perquè aquestes coses no passin”

Tot i que les dones tenen un llarg recorregut qüestionant-se els patrons de gènere perquè sempre han ocupat posicions més desfavorides, els homes també s’estan repensant. Els grups d’homes que treballen les noves masculinitats són cada vegada més nombrosos. Es qüestionen el model de masculinitat amb el qual han estat educats i lluiten contra les pràctiques desigualitàries dels homes cap a les dones, però també cap a ells mateixos.

El moviment sorgeix a partir dels moviments feministes, que creuen que és necessari que els homes es repensin des dels seus propis espais. “Vull que deixin de matar-nos i violar-nos. Necessitem que els homes hi siguin perquè aquestes coses no passin”, diu l’escriptora i activista Brigitte Vasallo, que lamenta que la masculinitat segueixi sent un concepte només d’homes tot i que moltes dones presenten característiques masculines. Vasallo alerta, però, que a moltes dones els continua interessant aquest model d’home -“Des dels futbolistes fins als homes amb qui ens emboliquem si ens emboliquem amb homes, fins als fills que eduquem”- i proposa una vaga de desig. “Hem d’analitzar què ens passa amb aquestes figures i treure’n el desig. Fixar-nos més en els homes invisibles que incorporen una masculinitat que és diferent”, explica.

Els col·lectius que exploren les noves masculinitats prenen força també davant del ressorgiment dels moviments masculinistes. Tot i que tots dos defensen la igualtat de gènere, aquests últims ho fan perquè se senten discriminats per ser homes. És el cas de l’Associació Catalana de Pares Separats, que lluita per la custòdia compartida i denuncia una llei desigualitària a favor de les dones. Segons un dels seus membres, Àngel Antón, “s’està fent un discurs per criminalitzar els homes”. “La llei diu que totes les dones són víctimes i tots els homes són agressors”, denuncia Antón, que considera que als jutges “no els cal prevaricar” per sentenciar a favor de les dones i demana un canvi legislatiu. Aquesta és també la reivindicació de la formació d’ultradreta Vox, que reclama una nova llei de violència de gènere que protegeixi els homes de les denúncies falses.

“Has de ser fort però has de saber controlar la teva violència; has d’estar sempre disponible per al sexe, però sense passar-te”

La fraternitat, la racionalitat i l’honestedat, però també l’agressivitat i la poca cura, són algunes de les característiques associades amb la masculinitat tradicional. Experts i activistes consideren que és paradoxal. “Has de ser fort però has de saber controlar la teva violència, has d’estar sempre disponible per al sexe, però sense passar-te, no has de ser un assetjador”, diu Arnau Roig Mora, professor del màster en comunicació i gènere de la UPF.

“No hem de tenir prou cura de les coses ni de nosaltres mateixos. Hem de ser més xulos que ningú, hem de trencar més coses que ningú, hem de comportar-nos de manera no femenina, abrupta”, diu el president de l’Associació Homes Igualitaris, Bernat Escudero, que reivindica la necessitat de potenciar la intel·ligència emocional. Per a ell, els homes tenen privilegis en sectors com la política i l’economia, però no en els àmbits privats com la cura dels fills i la convivència amb la parella. Per al representant de l’Associació de Pares Separats de Catalunya Ángel Antón, gairebé sempre “són les mateixes dones les que no permeten que els homes intervinguin en la vida familiar” i hi ha moltes característiques de la masculinitat tradicional com ara la força física que estan superades per un canvi d’hàbits: “Ara tothom treballa davant d’un ordinador”.

Masculinitats en qüestió: Què vol dir ser home?

I si un home no compleix amb els requisits? Què passa amb aquells que, com descriu l’escriptora i realitzadora audiovisual Virginie Despentes a Teoria King Kong, “no tenen ganes de ser protectors”? ¿O amb “els que no se saben barallar, els que ploren amb ganes, els que no són ambiciosos ni competitius ni ben dotats ni agressius; els que són porucs, tímids, vulnerables, preferirien ocupar-se de la casa més que d’anar a treballar, són delicats, calbs, massa pobres per agradar, els que tenen ganes que se’ls follin, no volen que es compti amb ells i de nit, sols, tenen por?”

“Al que és massa agressiu se’l castiga per llei, i al que és massa poc agressiu se’l titlla de marieta”

Les frustracions per no seguir aquesta masculinitat tradicional poden comportar des de depressió fins a violència, comenta Roig, que assegura que “ningú és aquest home desitjable”. “A aquell que és massa masculí i massa agressiu i no pot controlar aquesta agressivitat se’l castiga per llei, i a aquell que és massa poc agressiu se’l titlla de marieta”, reflexiona. Per tant, aquest model de masculinitat està relacionat amb actituds discriminatòries com ara l’homofòbia i el bullying i té una influència en les víctimes i en els agressors. I és que quan aquesta agressivitat modèlica es torna excessiva tampoc es compleixen els requisits imposats.

El 90% de les persones que hi ha a les presons catalanes són homes. També ho són més del 70% de les que reben tractament per addicció a les drogues. Més d’un 70% dels suïcidis estan protagonitzats per homes, i els accidents de trànsit són la principal causa de mort entre els homes joves, segon dades de l’Idescat. “¿És biològic? ¿Aprenem a comportar-nos d’una manera en què posem en risc el nostre propi benestar? Tenim conductes de risc que van en contra nostra... Com és que ens cuidem tan poc?”, es pregunta Escudero. Les xifres fan evident la relació entre la masculinitat tradicional i la criminalitat, que afecta més els homes amb menys formació. També hi ha altres factors, com ara la classe social o l’ètnia, que influeixen en l’exclusió.

L’eina per combatre els patrons sexistes que tothom assenyala és l’educació. I un dels eixos centrals dels col·lectius d’homes que rebutgen la masculinitat tradicional és la paternitat. Demanen permisos parentals de naixement i adopció, i més implicació. També analitzen la paternitat des del punt de vista de l’educació i del model de masculinitat que es vol transmetre als fills i a les filles.

La comunitat educativa comença a moure’s en aquest sentit. Aquest any s’ha posat en marxa el projecte Escoles per la Igualtat i la Diversitat en 15 centres catalans, que, entre altres discriminacions, vol combatre les desigualtats de gènere a través del temari oficial.

Experts i activistes proposen donar eines contra la violència als nens i potenciar altres valors tradicionals, com ara la racionalitat o la moderació. “«No et peguis perquè sí ni et deixis pegar perquè sí» és millor consell que «No et deixis aixafar, ets un campió»”, diu Roig.

“Els hem d’ensenyar que la seva sexualitat no els defineix, que ser home va més enllà de sempre buscar el sexe”

Un altre dels eixos que s’estan repensant entre els homes des del punt de vista educatiu és la sexualitat. “Els hem d’ensenyar que se n’ha de parlar, que està bé desitjar persones diferents de maneres diferents, que està bé no desitjar, que la seva sexualitat no els defineix, que ser home va molt més enllà de sempre buscar el sexe”, aconsella Roig.

També creu que han de saber què vol dir que et donin consentiment o no per deixar-los clar quins són els límits. “Igual que el teu pare t’explica que està malament robar, s’hauria d’explicar des de petits per què està malament abusar del teu poder, de la teva força, de la teva posició, per aconseguir el sexe”, reivindica Roig, que critica la imatge irreal dels homes que es transmet amb la pornografia, que és la indústria audiovisual més gran del món i un dels primers canals d’educació sexual per als joves.

“El cinema reprodueix el model de l’home fort, poc comunicatiu i poderós que ha de protegir la dona”

I és que l’entorn familiar i l’escola no són els únics implicats en el foment d’aquests valors. Els mitjans i els referents culturals hi tenen també un paper clau. Roig imparteix una assignatura de cinema i gènere a l’Escac i sempre els diu als seus alumnes “que una pel·lícula masclista no crea un home masclista”, sinó que ho fa “un sistema masclista”. “No és culpa de Rafa Mora de Mujeres y hombres y viceversa. El problema és que aquest tipus d’homes siguin els que tenen més followers a Instagram”, afegeix. Si bé és cert que els referents cinematogràfics han evolucionat, alerta d’una certa continuïtat dels patrons masclistes. “Els referents d’ara són Ryan Gosling a Drive o Joseph Gordon-Levitt. Són pel·lícules modernes, però la dinàmica reprodueix el model de l’home fort, poc comunicatiu i poderós que ha de protegir la dona”, diu. Tot i així, considera que han aparegut heroïnes amb característiques associades a la masculinitat tradicional que són positives, com ara la Katniss d’ Els jocs de la fam o l’Elsa de Frozen.

Al taller de lectures feministes de l’Associació Homes Igualitaris, presidida per Escudero, hi estan treballant l’amor romàntic, i també subratllen la forta influència de la indústria cinematogràfica en les seves vides personals. Moltes vegades reflecteix relacions amoroses desigualitàries i desesperades que justifiquen actituds masclistes. Ells, com el Jaume, de moment es qüestionen els seus patrons de masculinitat. I és que, de vegades, les preguntes són, per si mateixes, respostes.

stats