TEATRE EUROPA
Misc 13/07/2014

L’origen diví de l’erotisme

i
Rafael Argullol
2 min

ELS HOMES S’HAN DONAT RELATS SIMILARS sobre els mals i les seves fonts. El que se’ns diu a la Bíblia és molt proper al que descriu l’èpica grega o el que llegim a les llegendes sobre la vida de Buda. En tots els casos el patiment és identificat amb allò que és comú a la condició humana: la pobresa, la malaltia, la vellesa, la mort. Per explicar aquestes circumstàncies els mites recorren a un temps o un espai perduts. Hesíode narra la pèrdua d’una edat d’or en què homes i déus compartien felicitat. Els autors dels llibres del Gènesi, en canvi, parlen de la pèrdua d’un territori. S’enyora el paradís perdut perquè allà les criatures vivien al marge de les penúries i els dolors.

Però, a la narració bíblica, no tot és negatiu per a Adam i Eva quan l’àngel, amb l’espasa a la mà, els expulsa de l’Edèn. Hauran de treballar, envellir, patir malalties, tot això és cert. També hauran de vestir-se, perquè la nuesa, més enllà de les portes del paradís, ja està condemnada. I aquest és l’acte fundador de l’erotisme. Abans del pecat original el sexe era innocent, un pur producte de l’instint, i la nuesa també ho era, tan innocent com la de la resta d’animals. En ser obligats a vestir-se, Eva i Adam van descobrir el nou valor de despullar-se. Van descobrir l’erotisme.

Això, naturalment, ha fascinat els artistes de totes les èpoques, per als quals el càstig d’Adam i Eva implica el pas de la innocència a l’erotisme. Ningú ho va pintar millor que Masaccio, als inicis mateixos del Renaixement. Adam amb la cara tapada i el sexe descobert; Eva amb el sexe tapat i la cara desesperada, extàtica. Culpa, transgressió, vergonya, goig: començava la gran aventura humana de l’erotisme.

stats