CADA CASA, UN MÓN

Aquests beneïts àtics

Els terrats, a Reus. Obra de LoCa Studio: Daniel Lorenzo i Carlota Casanova 

TEXT: CRISTINA ROS / FOTO: POL VILADOMS

Han quedat enrere aquells temps en què els àtics es consideraven el pitjor pis de qualsevol edifici. Tant era així que, si el bloc tenia porteria, l’àtic era sovint la casa que els veïns cedien al porter. És el cas de l’apartament auxiliar que avui ens ocupa, que en un altre temps va ser l’habitatge petit, enfonsat i fosc de l’antic porter d’una finca del centre de Reus i que, un cop desaparegut el servei de porteria i traspassat a la comunitat de veïns, va ser adquirit per la família que viu al pis just a sota.

Quan van posar el projecte de reforma en mans de LoCa Studio, el gabinet de Barcelona dirigit pels arquitectes Daniel Lorenzo i Carlota Casanova, els propietaris no tenien un programa definit per a l’apartament de 60 m 2 que acabaven d’adquirir. Això sí, volien un espai agradable que els permetés gaudir del contacte amb l’exterior, amb una gran entrada de llum natural i que no estigués connectat directament amb la seva residència.

El fet de rebutjar una escala interior els obria un escenari tan atractiu com útil. Un apartament auxiliar, on els fills adolescents poguessin anar guanyant independència per a l’estudi o per convidar els amics, on els pares trobessin la tranquil·litat per treballar o per fer celebracions, o també el lloc per oferir intimitat a familiars i amistats quan anessin uns dies a Reus a visitar-los. Posats en el context actual, també és un lloc molt adequat per viure el confinament. Diuen que avui, però també abans de la crisi sanitària, Els Terrats -nom que LoCa va donar al projecte-és l’espai preferit i més sol·licitat per la família. Un espai auxiliar que ha esdevingut central per a tots els habitants del pis de sota.

Les dimensions duplicades

Aconseguir anivellar aquell àtic enfonsat amb els terrats de l’edifici i treure partit dels avantatges de la coberta catalana era la clau de l’èxit, la funcionalitat i la confortabilitat del nou apartament. Ho va permetre la creació d’un terra de fusta esglaonat i, sobretot, l’obertura total de les façanes de sud i nord, fins al punt de crear un espai unitari de dimensions duplicades. Perquè, un cop obertes de bat a bat les vidrieres de llibret, les terrasses, també d’uns 60 m 2 com l’interior, passen a formar part de la casa i dels usos quotidians. Així, sense límits entre l’espai interior i l’exterior, des de la la terrassa sud, que dona a un tranquil pati d’illa i està a recer de les ventades de la zona, es travessa visualment cap a la serra de la Mussara, que és la que queda al davant de la terrassa nord de l’habitatge.

La família propietària del pis de sota no només ha sumat un espai amb més intimitat, que també permet fer vida social, sinó que ha aconseguit que la claror més generosa, la natura i l’aire exterior entrin de ple en la seva vida. Els Terrats, després de l’àrdua rehabilitació, són avui un lloc per menjar -en una gran taula habitualment ubicada a la terrassa sud- i per gaudir de la cuina, que està directament relacionada amb l’exterior. A fora hi ha un banc de cuina per deixar i netejar plats i copes, i també s’hi pot prendre el sol o estar-se a l’ombra amb tranquil·litat plegant o estirant el tendal segons es vulgui.

Considerant Els Terrats com a part de l’apartament auxiliar, i tot i aconseguir la plena connexió visual entre un terrat i l’altre, l’espai únic de l’interior té uns usos tan flexibles com pràctics en la seva definició. Els desnivells de la casa afavoreixen la distribució i en fan raonables els usos.

Transició i flexibilitat

LoCa Studio va treballar perquè aquest habitatge auxiliar combinés el concepte de transició (una transició absoluta i sense delimitacions) amb el de flexibilitat dels usos. Per això cadascun dels espais dins l’espai únic suggereix una funció, però està obert a moltes altres. Així, de l’escala de veïns, per la qual han d’accedir a l’apartament els propietaris del pis de sota, s’entra a la zona d’estar. Un sofà aprofita la plataforma de fusta per amagar-hi el llit a sota. Tres graons més amunt, just a l’esquena del sofà, una taula pot servir de menjador interior, de taula de treball i també de bufet, a conveniència. Té la cuina al costat, ubicada en una illa el sentit de la qual la dirigeix i l’acosta molt a la terrassa.

A la part central, la més enfonsada de la casa, tot i ser un espai de trànsit entre els dos terrats, hi ha una tauleta per a l’estudi. És també aquest lloc central el que acull el lavabo de l’habitatge, amb una dutxa que, per desig dels propietaris de poder mirar el cel mentre es dutxen, està coronada per una claraboia que es va obrir al forjat. D’aquesta manera, ni la que havia de ser la zona més fosca de la casa no queda privada de la llum natural. Quatre graons més, un espai molt adequat per a la lectura o la música, i altra vegada l’obertura total, en aquest cas cap al paisatge del nord i el seu vent gairebé constant i potent.

Amplitud i senzillesa per a un apartament auxiliar que esdevé un refugi familiar al centre de la ciutat de Reus. La senzillesa es troba en la facilitat de la mobilitat i de l’ús però també, i sobretot, en l’economia dels materials utilitzats: fusta, vidre i guix generen un ambient clar i càlid, acollidor per a qualsevol de les necessitats de la família propietària, que somiava en un d’aquests beneïts àtics per obrir la seva vida a l’exterior. 

L’escala a les terrasses o l’espai d’emmagatzematge

En el trànsit per guanyar accés directe als terrats de l’edifici, aquest apartament auxiliar, abans enfonsat i fosc, aixeca tres graons el terra als extrems. A nord i a sud, les plataformes de fusta creen un espai en escala que exerceix funcions essencials per a la confortabilitat del petit habitatge. D’una banda, anivella l’interior amb l’exterior difuminant els seus límits fins al punt de reunir-los en un sol espai. De l’altra, distribueix de manera natural les funcions de cadascuna de les parts: la cuina, el menjador, el lloc d’estudi i treball... A més, genera espai d’emmagatzematge per al llit, la roba o els estris d’una casa sense racons.

EDICIÓ PAPER 30/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF