CADA CASA, UN MÓN
Misc 15/12/2019

Els espais vitals com a ritual

Casa 011, a Sant Cugat del Vallès, per Josep Camps i Olga Felip (Arquitecturia)

Text: Cristina Ros / Foto: José Hevia
4 min
Casa 011 Josep Camps i Olga Felip (Arquitecturia) Sant Cugat del Vallès Els espais vitals com a ritual

És un habitatge fet d’habitatges, un espai familiar configurat per diferents espais vitals. Així entenen la Casa 011 els arquitectes Josep Camps i Olga Felip, del despatx gironí Arquitecturia. I així la van concebre, potenciant de manera singular l’encontre de conceptes aparentment oposats: la imatge freda i industrial de l’exterior i la calidesa dels interiors, l’opacitat i la transparència, la independència dels espais i les connexions, la introspecció i l’extraversió, els rituals comuns i les experiències d’intimitat. A la Casa 011 tot això hi té un lloc propi alhora que forma part d’un conjunt gens disgregat.

La Casa 011 de Sant Cugat mostra aquest doble vessant: per fora es mostra freda, amb una fredor sofisticada per la combinació de la xapa ondulada opaca amb la perforada

Projectat en quatre mòduls, a aquest habitatge que es troba en una zona de cases aïllades amb jardí a Sant Cugat del Vallès, cadascun dels mòduls es concep separadament, responent a les necessitats de la família que l’habita, buscant la independència que volen els seus membres però també potenciant les relacions igualment desitjades. Així, a través d’unes petites però significatives zones de trànsit -de vidre i amb jardineres per donar continuïtat a la relació entre la natura de dins i de fora de la casa-, i també per la mateixa funció de cada mòdul, s’intensifiquen els rituals de viure i, sobretot, de moure’s per l’habitatge: des del mòdul d’entrada, on s’allotja la biblioteca amb la zona de lectura i música -és l’únic mòdul que té dues plantes, amb un estudi a la superior-, es transita cap al mòdul que conté la cuina-menjador i la sala d’estar, mentre que els dos restants, que són per als dormitoris, acaben de dibuixar l’abraçada al jardí interior. Cada habitant de la casa té el seu lloc, la seva privadesa, però també sap que compta amb uns espais compartits per a la vida en comú. Segons afirma l’arquitecte Josep Camps, aquesta és “una casa de cases, amb una concepció japonesa que separa les experiències vitals i cadascun dels seus ritus”. “Separem per connectar”, assegura.

Els espais vitals com a ritual

Del jardí interior a l’exterior

Al voltant d’un pati o jardí interior, que entenen com a jardí d’hivern, intencionadament ombrívol i procliu per al creixement d’aromàtiques -que fan servei a la casa i augmenten les possibilitats i sensacions d’un ritual natural-, es disposen les quatre dependències amb més vistes cap a aquest patí comú, però també amb sortida independent cadascuna d’elles al jardí exterior, que, tot i ser compartit, garanteix a cada un dels mòduls la seva intimitat, la seva porta que no mira les altres, el seu propi arbre i el seu espai d’ombra. Tots els costats de la Casa 011 tenen la seva utilitat particular, en un estudi de l’espai, tant exterior com interior, que no es permet els costats inútils, tan habituals.

La fusta domina l’interior de la casa dissenyada per Josep Camps i Olga Felip

De fora a dins, Arquitecturia entén que “tots els edificis tenen un anvers i un revers”. “L’anvers és la imatge cap a fora, però a mesura que hi entres, que fas el camí cap a l’ànima de la casa, en descobreixes el revers, la seva intimitat. No cal que hi hagi continuïtat aparent entre l’exterior i l’interior de la casa. Tanmateix es produeix”, assegura Josep Camps.

Tan elegant i depurada en les seves façanes com en la concepció dels interiors, aquesta casa de Sant Cugat del Vallès es revesteix exteriorment -i s’aïlla, també- amb una xapa metàl·lica ondulada d’aspecte molt industrial, i al lloc precís on, responent a una composició estratègica, s’han situat les finestres quadrades, la xapa es perfora de manera molt delicada, en una transparència subtil i suggerent cap a fora i intimista des de l’interior. És un altre dels rituals que propicia aquest habitatge familiar, tan industrial i asèptic per fora i de tanta calidesa en els seus interiors.

Un interior de fusta que dona gran calidesa

La Casa 011 d’Arquitecturia s’ha convertit ja en un referent d’un sistema constructiu respectuós amb el medi, i tant per la singularitat del seu disseny com per les solucions de sostenibilitat que aporta va ser seleccionada als Premis FAD 2018, ha rebut reconeixements com el del millor projecte privat dels Blueprint Awards i la medalla d’or a la residència unifamiliar del Best Architects Awards, i ha estat finalista als Architectural Review House Awards (tots, aquest mateix 2019). Una estructura de panells de fusta laminada procedent d’explotacions forestals controlades, uns revestiments de baix impacte ambiental prefabricats al taller, una ventilació creuada, uns sostres recoberts amb panells solars i un jardí dissenyat per a l’estalvi d’aigua proporcionen confort a un habitatge tan funcional i lògic com poc comú.

Introspecció i extraversió: les sensacions d’un claustre

Cadascun dels quatre mòduls que formen la Casa 011 van ser concebuts en dues parts per Arquitecturia. Així, les dependències que donen al jardí exterior (dormitoris i cuina-menjador) són un espai d’intimitat, sense gaire relació entre elles. Alhora, cada mòdul compta amb una zona oberta al pati central de la casa: una zona d’estar, un lloc per a l’estudi, la música o la lectura i un passadís de trànsit que afavoreix la relació visual i física amb la resta de l’habitatge. L’objectiu: oferir les sensacions d’introspecció i d’extraversió dels claustres.

stats