11/08/2019

Jardins que semblen horts

2 min
Jardins que  Semblen horts

Agafo la línia 1 a Hostafrancs i surto a Just Oliveres, un viatge des de la prehistòria a la més rabiosa contemporaneïtat del metro, de les escales estretes als dissenys futuristes. I tot per arribar fins al Parc de Can Buxeres, a l’Hospitalet. Aquesta finca havia allotjat el mas de Ca n’Alemany, de finals del segle XVIII, que va ser reconvertit posteriorment en l’actual palauet neoclàssic. Al costat encara s’hi veu la Casa dels Masovers, edificada per Antoni Serrallach el 1904. I un templet modernista de filigrana, obra de Manuel J. Raspall. Al voltant d’aquests tres elements gira el parc, enjardinat entre el 1906 i el 1911 per a gaudi purament particular, i novament reformat el 1972, quan va ser obert al públic.

L’entrada recorda un Central Park en petit, unes voltes de pedra i totxana, formades pels pilars que aguanten les vies del tren que els passen per damunt. D’aquesta manera ben original entrem per un ample camí flanquejat de plataners, amb zones de joc per als infants i àrees de gespa amb alguna estàtua. Els nens conviuen pacíficament amb els avis asseguts als bancs, amb els enamorats amagats pels racons i els esportistes, i amb la gent que pren el sol, llegeix el diari, o ha vingut a berenar sota els pins, les acàcies, els garrofers o les alzines sureres, un miler d’exemplars de 48 espècies diferents, cosa normal tractant-se d’uns terrenys que ocupen més de sis hectàrees. Dins dels seus límits fins i tot hi ha tres casetes particulars, última expressió del desaparegut carrer de la Fonteta.

Molta gent va a pas ràpid amb el gos, gossos de totes les mides i colors amb ganes d’arribar al pipicà. Pujo unes escales, baixo per l’altre costat i topo amb els horts que allotja el parc, 35 parcel·les que es van cedir el 2004 per a persones amb risc d’exclusió social, a les quals se’n van afegir 40 més l’any 2016. A aquestes hores són plenes d’activitat, s’hi cullen pebrots, mongeta tendra, cebes i albergínies, els fruits d’un indret que va començar com un mas pairal i on ha tornat una nova pagesia urbana.

M’aturo a beure en una font i vaig a seure en un banc davant dels horts, on veig passar un grup d’adolescents amb entrepans i llaunes. Unes ancianes s’han aturat davant dels sembrats, sento que una diu a les altres: “Són com jardins, on en comptes de flors hi creixen patates i tomàquets”. I totes tres mouen el cap, admirativament. Quan surto del parc, m’assec en una terrassa de la rambla de Just Oliveres a fer el cafè descafeïnat amb gel, i torno a veure les tres senyores travessar una rambla atapeïda de famílies, com filòsofes pitagòriques que saben alguna cosa que jo no sé.

stats