08/12/2019

L’Espai Quera

3 min
L’Espai Quera, on hi havia la tradicional Llibreria Quera i  ara també incorpora un espai de degustació.

R einventar-se o morir. L’altre dia vaig passar per davant de la Llibreria Quera, al carrer Petritxol. Estava tancada des de l’estiu i em temia el pitjor. Per això em va sorprendre veure que ha reobert amb una nova proposta de llibreria i local de degustació, on es pot tastar menjar i vins del país. Han rebatejat el negoci com a Espai Quera i s’anuncien com un lloc de “llibres i platillos”.

Conec aquesta botiga de quan vivia a la finca del costat. Cada dia hi passava i m’entretenia tafanejant l’aparador. Fa vint anys, aquest carrer encara conservava un aire endormiscat i ombrívol, només alterat pels volts de Nadal, quan sortir per la porta era tota una aventura a causa de la riuada de gent que el col·lapsava. A la Quera hi entrava, de tant en tant, a comprar un mapa per alguna feina (llavors escrivia articles per a enciclopèdies i guies de viatges). Recordo aquells munts de plànols de tots els racons imaginables. En un món on internet estava encara a les beceroles, aquella pila de mapes era el més a prop que es podia estar del coneixement global, si més no pel que fa a la geografia.

La història d’aquest establiment comença a Arenys de Mar, on va néixer l’any 1879 en Josep Quera, un gran aficionat al teatre catòlic. A principis del segle XX havia fundat la Biblioteca de l’Escon, dedicada a publicar els llibrets escènics d’aquelles obres que tant li agradaven. Instal·lat a Barcelona, un dia que passejava amb la seva dona va veure un local en lloguer al carrer Petritxol, i el febrer del 1916 obria la Llibreria l’Escon. A la premsa d’aquell mateix any hi trobem un dels seus primers anuncis: “Reproduccions artístiques dels millors museus en làmina i tarja postal. Llibreria general, biblioteca teatral”. Poc després omplien l’aparador amb el llibret de l’obra Jesús que torna, d’Àngel Guimerà, que era veí del negoci perquè vivia a casa del poeta Pere Aldavert, al número 4 del carrer Petritxol, compartint escala amb el bohemi Peius Gener. Una finca on jo viuria molts anys després.

El 1920 destacava com una de les poques botigues que tenien el rètol en català: “Llibreria l’Escon, objectes d’escriptori, obres per a teatre”. En aquella època també era l’habitatge de la família, que va comprar un terreny a la Floresta, on els fills petits van fer les seves primeres excursions. El més aficionat al muntanyisme era Joan Quera, que formava part d’una agrupació de minyons i guies escoltes. Diu la llegenda que durant la Guerra Civil van amagar un sacerdot i que entre les quatre parets de la llibreria s’havien oficiat misses i batejos. En aquell temps en Joan es va adonar de la poca oferta de llibres i mapes pensats per als excursionistes catalans, i el 1937 va publicar un primer catàleg dels que oferien en el seu establiment. Malgrat que l’escoltisme estava prohibit pel franquisme, el 1946 va participar en la creació de l’editorial Alpina. I quan es va fer càrrec del negoci, el 1966, li va canviar el rètol. Ara deia: “Llibreria Quera, cultura excursionista”.

L’any 1990 agafa la direcció la Rosa Quera, i quinze anys més tard la va rellevar el seu fill, en Raimon Quera, que el 2011 va rebre el Premi Nacional de Cultura. Ara fa tot just uns dies hi ha hagut la darrera transformació d’aquesta llibreria centenària, l’única a Barcelona que ha perviscut sempre en la mateixa ubicació i en mans de la mateixa família. Com a Espai Quera, han retirat l’antic rètol i s’han trobat amb la sorpresa que a sota n’hi havia un d’anterior amb el seu propi misteri. Si us hi acosteu veureu que hi diu: “ Librería Quera, fundada en 1900 ”. Però, gravat al vidre de l’aparador, posa que es va fundar el 1916. Petits enigmes a peu de carrer.

stats