L’interior és un espai d’aire lliure

U na casa amb racons promou experiències diverses i facilita espais d’intimitat especialment quan s’hi viu pràcticament totes les hores del dia i tots els dies de l’any. Quan a l’estudi López Rivera de Barcelona, dirigit pels arquitectes Emiliano López i Mónica Rivera, van rebre l’encàrrec per al projecte d’una casa i alhora centre de ioga a Sant Cugat del Vallès, van tenir molt en compte que els propietaris, una parella amb dos fills petits, treballaven tots dos a casa, on ella, a més, imparteix classes de ioga. Volien una residència que pogués compaginar la vida familiar i el treball més públic, però que en tots dos casos permetés als habitants i als usuaris gaudir del recolliment necessari tant per a una casa com per a un centre de ioga.

Així, amb dos accessos des del carrer, que permeten entrar separadament a la casa i al pavelló on es practica el ioga, aquesta façana, que a més està orientada a nord, es mostra pràcticament closa. Per contra, la casa s’obre del tot al sud, a un pati al voltant del qual hi ha les estances principals, un pati que facilita una segona expansió de la mirada cap al jardí i a les vistes llunyanes de la serra de Collserola.

Una mirada cap a dintre, amb el benentès que un interior pot ser també un espai d’aire lliure. A aquesta premissa respon el projecte dels López Rivera quan, amb rigorosos criteris de sostenibilitat, construeixen una estructura de fusta contralaminada amb perfils metàl·lics notòriament prims que, amb la successió de finestres i portes de vidre, fan que, si es vol, l’interior esdevingui un exterior amb sostre. La relació entre dins i fora en aquesta casa és una manera d’entendre la vida.

L’aire hi circula lliure per tots els racons gràcies al fet que quasi totes les estances, concebudes com a caixes, tenen més d’una entrada i sortida. El vidre que recorre totes les façanes que donen al pati i al jardí li atorga una lluminositat natural que, en tot cas, està convenientment matisada per una successió de persianes de fusta enrotllables, així com pels alerons que sobresurten de l’estructura de la coberta enjardinada.

La connectivitat és total: ho és en el sentit visual perquè tots els espais, exceptuant el pavelló destinat al ioga, s’observen els uns als altres a través del pati; ho és també en el sentit energètic, conduït per la fusta contralaminada que es fa servir no només per a l’estructura sinó en el disseny d’uns elements de mobiliari concebuts especialment per a cada estança; i ho és, sobretot, en l’organització aparentment laberíntica de la planta que fa que la casa es vagi descobrint a mesura que s’hi circula. Al voltant del pati central hi ha l’estudi, la sala d’estar, el menjador, la cuina i una sala informal que és un dels espais més atractius de la casa. Un lloc per a la relaxació però també per al joc, que ocupa un pavelló gairebé exempt, molt lleuger, que, com que fa un gir suau, tanca parcialment el pati i li dona intimitat.

Aquest projecte d’Emiliano López i Mónica Rivera demostra que una casa amb molts de racons no és una casa tancada. És un habitatge per a múltiples usos i per a la independència, però també per a la connectivitat entre aquests usos: un racó per llegir, un parell de racons per menjar prop del racó per cuinar, un racó per treballar, un racó per a l’espera… Racons separats i connectats per panells de fusta, per mobles que també són elements de distribució, de compartimentació de l’espai.

I amb tot, i entre tot, el contralamilat omnipresent i la ceràmica de Cumella de peces fabricades a mida, però també la relació entre els espais interiors i de cadascun d’aquests espais amb el pati i el jardí, fan d’aquesta casa un projecte de vida en el qual l’energia s’entén com a font de calidesa que ve de la natura però també de les persones que l’habiten.