MODA

Donatella Versace, una icona inesperada

Després de sobreviure a crisis personals, professionals i mediàtiques, l’eterna germana de Gianni Versace arriba als 65 anys convertida en una de les dones més importants del món de la moda, del qual sembla que no té previst retirar-se
Donatella Versace, Una icona inesperada

La imatge pública de Donatella Versace sempre ha estat motiu d’escarni entre el gran públic. La seva incorrupta cabellera rossa combinada amb una pell de to preocupantment moreno li ha valgut no pas poques burles de persones alienes al fashion business, que n’han fet fins i tot lectures personals. El que no saben la majoria d’aquests profans és que l’aparença de femme fatale sobreproduïda de Donatella és la gèlida armadura darrere la qual s’amaga una dona a qui, tot i que podria semblar el contrari, el destí mai l’hi ha posat fàcil. Seguir l’estela del seu genial germà podia semblar un camí de roses que, observat en perspectiva, s’ha demostrat bastant tortuós. “Els últims vint anys de la meva vida han estat molt més difícils del que la gent hagi pogut pensar i jo he pogut mostrar”, assenyalava recentment a La Repubblica, on qualificava la seva vida d’“angoixant, luctuosa, pesada... Massa per a mi, que havia de sostenir una empresa i els llocs de treball de tanta gent, amagar el dolor, defensar-me de les xafarderies, enfrontar-me a un món que em demanava una imatge triomfant, mundana, a la moda...”

La petita dels Versace, que va complir 65 anys aquest primer de maig, és considerada després del seu llarg periple una de les dones més importants del món de la moda, sobretot per haver-s’hi mantingut en primera línia durant més de tres dècades. Actualment destaca principalment en el terreny creatiu, al qual va accedir de forma abrupta quan van assassinar el seu germà Gianni el 1997. Tenia 42 anys quan li va tocar agafar les regnes d’una casa que havia sigut la més revolucionària dels anys vuitanta i noranta. Llavors pocs apostaven res per les seves possibilitats de pilotar aquell imperi. Ara, 23 anys després, continua al capdavant després d’haver sobreviscut a una contínua muntanya russa personal i professional que, a sobre, sempre ha tingut els mitjans en mode hostil.

La primera renúncia als seus plans de la italiana, nascuda a la meridionalíssima ciutat de Reggio de Calàbria el 1955, va ser als 24 anys, quan va deixar els estudis de llengua i literatura a la Universitat de Florència per marxar a Milà a ajudar el seu germà, que feia escassament un any que havia obert la seva primera botiga a la prestigiosa Via della Spiga a la capital econòmica del país, i estava completament desbordat pel seu propi èxit. Ella va acceptar la petició de Gianni de fer-li d’assistent i va marxar a Milà, on sabia que el seu destí no era cap altre que fer de musa del dissenyador. De fet, ella era la creació preferida del geni, que va ser qui li va proposar quan era una adolescent tenyir-se del ros platí que encara porta per assemblar-se a Patty Pravo.

La cara pública de la firma

Mentre feia d’assistenta de Gianni, el destí la va recol·locar inevitablement en una altra faceta per a la qual no s’havia preparat: la de relacions públiques. Era un càrrec que a ell li generava un enorme desinterès, ja que ni li agradava sortir de nit ni perdre el temps en grans festes. El creador preferia fugir dels focus per quedar-se a casa estudiant art, la seva veritable passió i centre de bona part de la seva producció de moda. Ella, en canvi, era estèticament ideal per projectar l’opulència de la firma davant dels mitjans i tenia el caràcter idoni per sortir nits senceres i convertir-se en el nexe de la companyia amb totes les celebritats que en aquells anys frisaven per vestir-se de Versace.

Eren temps d’èxits sense pal·liatius i de festes desenfrenades en les quals Donatella va conèixer el seu únic marit, el model Paul Beck. Casats el 1983, ella i el nord-americà van tenir la seva primogènita, Allegra, el 1986 i, tres anys després, Daniel, el seu fill petit. Després de rumors de tota mena i moltes especulacions mediàtiques, el matrimoni va acabar divorciant-se l’any 2000.

Mentre la vida familiar de Donatella s’obria pas, la firma de la medusa seduïa unànimement públic i crítica a Itàlia, Europa i també els Estats Units gràcies a la seva revisió transgressora de les sanefes gregues, de la mitologia clàssica, del cubisme o de l’ art déco, una barreja inesperada que va resultar exactament el que els gustos de l’època estaven esperant. Enmig d’aquell auge, Donatella va anar agafant un paper cada cop més predominant en relació a la imatge d’aquella firma ja global, i era ella qui sempre convencia el seu germà per portar la producció de les desfilades un pas més enllà i qui li feia descartar les posades en escena més aviat desenfadades que ell solia imaginar. Sense abandonar aquesta funció, l’any 1995 Gianni va adjudicar a la seva germana un nou repte: la direcció creativa de Versus, la línia jove de Versace.

L’encàrrec, fruit de la voluntat del seu germà de poder-se centrar únicament en les grans desfilades de la seva línia principal, aviat va sobresortir gràcies al seu instint a l’hora de modular la transgressió de Versace per fer dissenys menys de catifa vermella i més útils per al dia a dia. No obstant, el que més es recorda del seu debut és la visió comercial de Donatella, que va fer desfilar amb les seves creacions algunes de les grans estrelles del moment, un gest d’aliança amb el món de la música pop que les dues firmes del grup encara mantenen avui en dia. Portava més de dues dècades com a relacions públiques i tenia l’ star system global a la seva disposició per al seu projecte més personal.

Al capdavant d’un imperi

Poc sabia que fer de directora creativa de Versus no seria ni de bon tros el seu repte més potent. El 15 de juliol del 1997, el seu germà, mentor i íntim amic Gianni era tirotejat a la porta de la seva mansió a Miami Beach per l’assassí múltiple Andrew Cunanan. La seva mort va ser un xoc per al món sencer i ella es va veure abocada sense cap mena de transició a fer-se càrrec de l’imperi global que havia aixecat el seu germà. Per si això no fos prou, ho hauria de fer mentre es recuperava del sotrac de saber que no era ella sinó la seva filla Allegra -que llavors tenia només 11 anys- qui es convertia en l’hereva de Gianni Versace, que li va llegar un 50% de les accions. El dissenyador hauria pres aquesta decisió en secret per la predilecció que sentia per la petita, però també per falta de confiança amb les decisions que pogués prendre la seva germana, que passava una època molt inestable en l’aspecte personal.

Donatella es va veure d’un dia per l’altre amb la ingent tasca de reemplaçar el seu germà, que en el món de la moda era considerat un déu perquè havia creat una marca de luxe partint del no-res i havia aportat una estètica completament trencadora, així com innovacions en el tractament de diversos materials. Un any després de la mort del creador va treure la seva primera col·lecció per a Versace i posava novament en marxa el grup, que continuava tenint el seu germà gran, Santo, com a gestor financer del negoci.

De tota la seva trajectòria al capdavant de la firma, on ja porta 23 anys, destaca la creació l’any 2000 del Jungle dress, que la cantant Jennifer Lopez va portar als Grammy d’aquell any. El vestit va provocar una allau de recerques tan gran que va obligar el gegant Google a crear Google Images. També el fitxatge d’artistes com Lady Gaga per fer-los d’ambaixadors, cosa que ha mantingut viva l’existència mediàtica de la marca en un entorn cada cop més competitiu.

Versace va entrar amb fermesa al nou segle però, al mateix temps, la cap visible de l’ emporio feia aigües. Donatella ja no podia dissimular més la seva addicció a la cocaïna, que havia començat aproximadament quan el seu germà li va cedir la creativitat de Versus. Va ser el seu amic Elton John -íntim del seu difunt germà, que també era molt proper a Lady Di- qui la va convèncer de sotmetre’s a una desintoxicació a Arizona, als Estats Units, l’endemà que la seva filla arribés a la majoria d’edat, el 30 de juny del 2004. Ella el va anar a veure a un concert i d’allà va pujar directa al jet de l’artista, que la va portar a aquell centre.

“Freda, agressiva i aterridora”

“Era la nova cara de Versace. Qui voldria vestir-se amb la marca d’un creador feble, inestable i que perd el cap per la droga? Ningú! Per això vaig crear una Donatella freda, agressiva, aterridora”, va explicar fa dos anys a un mitjà canadenc sobre la situació que va viure quan va morir el seu germà, de qui ha actuat com a àngel custodi en el terreny estilístic, cosa que no sol passar quan les grans firmes han de substituir el seu fundador.

Després d’uns quants alts i baixos -la firma ha estat dos cops al caire de la fallida i des del 2014 rebia injeccions de capital de Blackstone, que en va sortir després que els números milloressin però no tant com volien- i de sobreviure a les plomes esmolades d’una crítica poc predisposada a aplaudir-la, la firma ha aconseguit perpetuar-se dues dècades després de la desaparició de Gianni Versace. Ella explica que la clau de l’èxit ha estat aplicar el precepte en què tots dos estaven d’acord: “La veritable moda no té por de gosar”. “Ell era un autèntic creador, jo intento fer moda per a dones contemporànies, que són molt diferents de les de fa 20 anys. Crec que sé oferir roba rellevant per a la vida d’avui. Però en Gianni era una altra cosa, era un geni. Mai em compararia amb ell, perquè no hi ha cap comparació possible”, explicava a Vogue el 2018.

Un any abans va dedicar una desfilada commemorativa al seu germà on van desfilar les principals tops dels noranta, que havien desfilat per al creador moltes vegades. No sabem si mentre es gestava aquella desfilada ja havien començat les converses amb el grup de Michael Kors per adquirir la marca, per la qual el retailer de luxe nord-americà va pagar 2.000 milions d’euros als hereus de Gianni Versace. En qualsevol cas, és rellevant que el grup hagi comptat per a la direcció creativa amb Donatella, que, tot i l’edat que acaba d’estrenar, sembla poc disposada a jubilar-se. La polifacètica Donatella ja és un actiu més de l’empresa, una icona tan indestriable de la firma com el seu difunt germà. 

EDICIÓ PAPER 06/06/2020

Consultar aquesta edició en PDF