El ballet ja no és només cosa de blancs a Sud-àfrica

J ohannesburg, principis del 2019. És un dia de l’estiu austral, el cel està cobert de núvols i fa una xafogor que amenaça amb pluja. Des d’un dels barris residencials que fins que es va desmuntar l’apartheid era exclusivament per a blancs, Dirk Badenhorst agafa el cotxe per anar a fer una classe de ballet a Soweto. Acrònim de South Western Townships -els townships del sud-oest-, Soweto es va fundar el 1963 per allotjar la mà d’obra negra procedent de les reserves tribals que donava servei al Johannesburg blanc.

La vida als townships com Soweto valia poc en aquella Sud-àfrica. Mentre els blancs gaudien d’una prosperitat amb totes les comoditats i els atractius culturals dels països més desenvolupats d’Occident, la vida dels negres es limitava a treballar i sobreviure. El règim nacionalista afrikàner que va establir l’apartheid els condemnava a rebre una educació de segona que l’arquitecte del règim de segregació racial, el primer ministre Hendrik Verwoerd, va explicar ben clarament: “Més enllà de certes formes de treball, no hi ha espai per al nadiu en la comunitat europea”.

“L’art blanc per excel·lència”

Una de les expressions més elevades d’aquesta comunitat d’origen europeu a la qual els africans només podien accedir per fer treballs sense qualificació era el ballet. “El ballet era l’art blanc per excel·lència, i aquesta era una de les raons per les quals el govern hi donava suport”, explica Badenhorst, un exballarí sud-africà que treballa des de fa anys per eliminar les barreres econòmiques i psicològiques per popularitzar aquest art també entre la Sud-àfrica no blanca.

Una vegada a la setmana, Badenhorst ensenya les nocions bàsiques del ballet a quaranta nens d’entre quatre i cinc anys a la guarderia Thusanang de Soweto. És una d’entre les desenes d’institucions públiques i privades de Johannesburg i rodalia amb què treballa l’exballarí per portar el ballet a tota la població sud-africana.

La guarderia funciona amb el suport de l’Aggrey Klaaste Trust, una organització privada que treballa per millorar la vida als townships. “Nedem contra corrent, i és difícil portar a terme aquests projectes”, diu Jeròme Klaaste, un dels responsables de l’organització. “Als pares dels nens els agrada el que veuen, però el ballet no és una cosa familiar per a ells”, afegeix aquest jove representant de l’organització que va fundar el seu pare a finals dels 90.

A més de començar a ensenyar ballet als nens, des de la llar d’infants han d’acostumar els pares a la idea que els seus fills aprenguin aquesta dansa associada a la feminitat i a la societat blanca. Després de més d’un any oferint les classes, diu Klaaste, els resultats són immillorables. Les famílies estan encantades, i veuen el ballet com una nova experiència per als seus fills, que en alguns casos pot obrir-los la porta a una carrera professional exitosa. “És una magnífica oportunitat que els pot permetre viatjar, veure altres cultures i fer més gran el món d’aquests nens -diu Klaaste-. Als townships les oportunitats són limitades, i hem d’aprofitar totes les que tenim”.

Quan s’acaba la classe, els nens ajunten els talons i fan la reverència amb què els ballarins tanquen les actuacions. Alguns abracen Badenhorst, que s’acomiada fins a la setmana que ve i dona les gràcies als mestres que l’ajuden. Una és la Zanele, que no té experiència amb cap mena de dansa però aprèn els moviments que mana Badenhorst i els fa repetir als nens dues vegades més a la setmana.

Democratitzar el ballet

A més de fer classes als nens, Badenhorst forma professors de ballet als townships per multiplicar l’impacte del seu programa. Alguns tenen experiència com a ballarins o professors d’algun tipus de dansa; d’altres són completament verges en aquest terreny. “No és ideal agafar com a professors gent que no té experiència en la dansa, però de vegades el fet que no tinguin coneixements previs fa que es mostrin més oberts amb el que se’ls ensenya”, diu Badenhorst després de lloar la feina de la Zanele.

“Ara mateix tenim prop de 40 professors que estan ensenyant a més de mil nens”, diu Badenhorst, amb orgull, sobre l’efecte bola de neu amb què ja ha aconseguit expandir la seva idea a moltes zones negres que fins ara eren alienes al ballet.

El projecte va començar el 2016, i s’ha de completar en un període de quinze anys. Els primers cinc anys es dediquen a “formar professors i trobar talent” entre els nous ballarins. Durant la fase següent, de cinc anys més, la idea és fundar una escola central perquè els millors de cada centre puguin continuar formant-se i es converteixin en professionals. Badenhorst confia en rebre les donacions necessàries per complir l’objectiu i ja ha començat a col·laborar amb institucions de fora de Johannesburg per formar professors i preparar alumnes. Els últims cinc anys han de ser els de la consolidació de l’escola central i la creació, amb els ballarins que surtin d’aquí, d’un ballet nacional de primera línia.

Multiplicar el talent

El que fa Badenhorst té una clara dimensió social, però també és una manera de buscar la sostenibilitat econòmica i l’excel·lència del ballet a Sud-àfrica, i de fer possible que els futurs ballarins es puguin guanyar la vida depenent tan poc com es pugui de les avui escasses subvencions públiques. “És una qüestió de números. Si pensem en el passat, quan el ballet estava subvencionat pel govern, entre els quatre milions de sud-africans que hi havia llavors hi havia prou ballarins ben formats per poder mantenir tres companyies de ballet d’estàndards molt alts”, explica Badenhorst per destacar el potencial que tindrà el ballet si s’universalitza a tota la població.

“Si pensem en el fet que vivim en un país amb una població d’entre 55 i 58 milions d’habitants, això multiplica per més de 10 la població [que la de la Sud-àfrica blanca que tenia accés al ballet], i multiplica per més de 10 el talent”, afirma l’exballarí, que posa com a exemple la classe de nens que té a la guarderia Thusanang de Soweto.

“Si mirem aquesta classe en concret, hi ha almenys sis o set nens amb moltíssim talent, i això només en una àrea geogràfica equivalent a dues illes de cases a la ciutat de Johannesburg”, diu Badenhorst, que conclou: “Ara imagina que puguem traslladar això mateix a una població molt més gran”.

Els efectes positius de la democratització no seran només per al nombre de ballarins entrenats que opten a arribar a l’elit. Badenhorst també preveu una expressió similar en el nombre de gent interessada en el ballet. “Els mateixos ballarins es convertiran en part de l’audiència, d’una audiència que paga per veure ballet i que hi porta les seves famílies, els seus amics. Caldrà temps, però el ballet a Sud-àfrica acabarà sent més sostenible”.