24/05/2020

Contra els hipòcrites

2 min
Contra els hipòcrites

És difícil imaginar la densitat de talent artístic i científic a la Viena de principis del segle XX: Musil, Freud, Wittgenstein, Kraus, Loos, Klimt, Schiele, Zweig… És un nodrit grup la brillantor del qual ha enlluernat els historiadors i els crítics. Alguns, la majoria, són jueus; d’altres, no. Els uneix, però, un fil conductor: l’afany de denunciar la hipocresia de la moral dominant a l’època. Entre ells hi ha un nom amb personalitat pròpia: Arthur Schnitzler, metge, dramaturg, narrador, un “vienès per excel·lència”, admirat per Freud i, una cosa més difícil d’obtenir, respectat per Kraus. Schnitzler ocupa un lloc destacat en l’ampli capítol dels metges literats.

Sempre m’he sentit atret pels membres d’aquesta estirp. Encara que desconeixem, en general, com eren les seves trajectòries com a metges, gairebé sempre és possible identificar certs trets en la seva escriptura literària. Abans de res, com és lògic, una aclaparadora presència de la natura anatòmica i de la malaltia; i a continuació, gairebé sempre, una presentació singular de la relació entre mort i erotisme. Schnitzler és un cas exemplar de l’estirp: un continu maneig de les metàfores de la malaltia, una reincident obsessió per la mort, un protagonisme gairebé permanent del sexe, sovint relacionat amb el trauma i la violència. Tot això, en el cas de Schnitzler, acompanyat d’una obstinació singular per trobar les paraules exactes per desentranyar el llenguatge de la doble moral de la societat del seu temps.

Vaig conèixer Arthur Schnitzler a través de la seva obra Amoríos, portada aviat al cine, i de la seva narració curta Relato soñado, que va costar molts anys a Stanley Kubrick traduir a la pantalla. Tanmateix, crec que l’obra que més el defineix és La ronda, també convertida en pel·lícula per Max Ophüls. Schnitzler, en els seus inicis, va experimentar amb obres de teatre d’un sol acte. La ronda és un conjunt de deu diàlegs teatrals en què deu parelles queden encadenades entre si per la infidelitat. Paral·lelament, la malaltia es va transmetent entre elles fins a completar la ronda. A l’interior del cercle: la passió, la mentida, la corrupció i la hipocresia, la sempiterna hipocresia.

stats