CADA CASA, UN MÓN
Misc 23/02/2020

La casa del camp i els costums del poble

Casa estudi a Algaida, per Arquitectura Flexo

TEXT: Cristina Ros / FOTO:José Hevia
4 min
Casa estudi  Flexo Arquitectura   Algaida La casa del camp i els costums del poble

P artien d’una casa de roter i, en certa manera, volien donar-li una utilitat lligada als temps actuals. A Mallorca aquestes cases eren els petits refugis que tenien els roters -els pagesos més humils, als quals se cedia un petit tros de terra, no gaire productiu, d’una finca grossa- per passar les temporades de sembra i collita que tenien a càrrec seu. Sovint construïdes amb la tècnica de la pedra seca (altres vegades amb pedra lligada amb morter de calç, arena i ceràmica capolada com a argamassa, que és el cas de la que ens ocupa), van ser durant segles i fins a principis del XX els habitatges més senzills i més petits del camp mallorquí.

La façana de la casa

No volien perdre la seva senzillesa ni tampoc les reminiscències de l’ús original. A l’equip de Flexo Arquitectura, un despatx de Barcelona format pels arquitectes mallorquins Tomeu Ramis i Aixa del Rey -també amb Bàrbara Vich per a aquest projecte-, l’encàrrec de rehabilitar i ampliar la vella casa de roter en una petita finca del municipi d’Algaida els oferia una oportunitat de “rehabitar el camp”, que és com els agrada referir-se a aquest treball acabat fa tot just dos mesos. “Era una ocasió per pensar les possibilitats de convivència actual dels tres sectors: combinar l’explotació agrícola per al consum familiar bàsic, la cessió a tercers d’una part de la terra perquè la conreïn i també l’oferta de serveis vinculada a l’empresa de disseny gràfic del client”, afirma Tomeu Ramis.

Una casa, un estudi i un safareig

Una casa, un estudi i un safareig Aquella vella casa de roter construïda a principis del segle XX, amb el seu forn, la llar, un pou i dues estades diferenciades, s’ha rehabilitat conservant-ne els elements essencials, potenciant-los i convertint aquest volum que mira al sud en el menjador i la cuina de la nova casa. L’ampliació que se n’ha fet no la modifica en essència. I és que per fer-la créixer fins a aconseguir un habitatge per viure-hi tot l’any, els de Flexo Arquitectura han repetit el volum de la casa de roter construint tres pavellons més que, en una rotació de l’original, acaben configurant una planta en creu que resulta molt útil, en diversos sentits.

La caseta original i els tres volums nous configuren una planta en creu que deixa un espai centra

Molt útil, en primer lloc, perquè la disposició en creu dels quatre volums (el de l’antiga casa i els tres de nova construcció) deixa al centre un pati o jardí interior que ofereix una climatització natural al bell mig de la casa, una entrada de llum, un espai de verd i terra al si de l’habitatge. I, com que té el pendent de les quatre teulades convergents en aquest punt, converteix aquest pati en un impluvium a la manera clàssica romana.

Útil, també, perquè el nou habitatge, que dels tres nous volums en dedica un a la sala d’estar i dos als dormitoris com a espais més privats, permet habitar tota la casa o, si s’escau, fragmentar-ne l’ús tancant algun dels pavellons que, sigui dit de passada, estan pensats per poder flexibilitzar el seu programa vital.

I molt útil, a més a més, perquè la disposició en creu de la casa atorga intimitat i autonomia a cadascun dels pavellons. Encara que estiguin comunicats per la galeria que envolta tres de les parts del pati central, cadascun dels volums té sortida a l’exterior. Així s’hi pot estar gairebé sense adonar-se del que passa a la resta de l’habitatge. A més, cadascun té les pròpies vistes. “Observant el terreny i els seus voltants enteníem que no hi ha una vista prioritària”, confessa l’arquitecte Tomeu Ramis.

El pati o jardí interior que, recorregut en tres de les seves parts per una galeria, afavoreix la climatització natural i facilita la circulació

La casa de camp ha recuperat, així, el seu sentit original de contacte directe amb la terra i el treball de la terra, alhora que hi ha transportat molts dels elements de les cases de poble de la zona. Els materials -la pedra, la fusta, el marès, els totxos- són de proximitat. L’acabat aïllant de les façanes dels nous volums combina el referit bast que tradicionalment s’ha donat a la part baixa de les cases de poble per evitar cops i brutícia, amb un acabat més fi. I, com a element singular i molt propi dels pobles de Mallorca, Flexo ha dissenyat una llarga pèrgola, al costat sud, que recorda i recupera el sentit de la popular carrera mallorquina -espai de carrer que correspon a l’amplària de l’enfront d’una casa, on es pren la fresca, es treuen les cadires o els balancins i es fa veïnatge. Aquí, aquesta carrera o pèrgola serveix per estar, per organitzar-hi sopars estivals i com a passadís que condueix al safareig -una bassa elevada per donar aigua al camp o per fer-hi un bany- i també a l’estudi de disseny gràfic del propietari. Aquest estudi, en dues plantes i coberta amb una suggerent inclinació, es manté allunyat, però alhora genera un diàleg volumètric singular amb l’habitatge.

Tot i el creixement, aquesta casa estudi al municipi d’Algaida no ha perdut la seva essència, ni la senzillesa, ni la naturalitat del camp. Ha guanyat confort i sostenibilitat gràcies a unes solucions bioclimàtiques i el potenciament de les ventilacions creuades que, facilitades per la disposició en creu i la galeria al voltant del pati central, fan d’aquest un habitatge que enllaça el passat i el present, la vida a fora vila i els costums del poble, inserint-se en un espai respectuós entre la tradició i la modernitat que cal projectar al futur.

Un joc de textures: el blanc i la naturalitat

Com a element d’unió i de convivència entre els materials recuperats i els nous, Flexo Arquitectura ha apostat pel blanc que pinta part de les velles bigues (un recurs molt gràfic), l’interior dels abruptes murs de pedra originals, algunes parets de totxos, així com el referit de les façanes dels volums nous, emmarcant les portes i finestres amb una subtil insinuació geomètrica. Tot un joc de textures, unes de més bastes, altres de més fines, que potencien la naturalitat de la fusta i de la pedra, però també de l’àrid reciclat del formigó.

stats