Misc 24/12/2016

Camps de refugiats: el bressol de l’exili

Dones embarassades i nadons també malviuen atrapats a Grècia per l’Europa de les portes tancades. La vida continua i algunes ONG treballen perquè, malgrat tot, l’arribada d’un nou fill sigui motiu d’alegria

CRISTINA MAS (text) i XAVIER BERTRAL (imatges)
6 min
La Wessan (2e), de 27 anys, de Daraa (Síria), amb la Paola Calderon(e) i altres voluntaries de Nurture Project International

El 1939 la infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz va muntar a la localitat d’Elna una maternitat on les republicanes espanyoles que havien arribat a França fugint de la repressió del general Franco poguessin parir i cuidar els seus nadons durant els primers mesos de vida. Gairebé vuitanta anys després, la Maternitat d’Elna s’ha convertit en un símbol d’humanitat en les condicions més inhumanes, un cant a la vida i a l’esperança enmig de la barbàrie. Avui no és el sud de França, sinó Grècia, i l’èxode no prové d’Espanya sinó del Pròxim Orient, però el problema és el mateix que aleshores. La vida no s’atura ni en els moments més difícils, i entre els 65.000 refugiats atrapats per la política europea de tancament de fronteres hi ha dones embarassades que porten al món els fills de l’exili.

Mentre els seus pares esperen que els lentíssims procediments burocràtics resolguin el seu futur, els petits aprenen a somriure, a aixecar el cap, girar-se, aguantar-se asseguts o fer els primers sons en un camp de refugiats a pocs quilòmetres de Salònica, al nord de Grècia. Amb sort, quan comencin a caminar els hauran reallotjat en un altre país de la UE, però aquesta serà la pròxima etapa. Per ara, ni tan sols queda clar quina nacionalitat tindran els nascuts a la diàspora.

Tenda de Nurture Project International  (en primer terme), al camp de karamanlis

Tan vulnerables com decidides a tirar endavant, les mares es troben sense xarxa de suport i amb un sistema sanitari al límit del col·lapse, després de sis anys d’austeritat teledirigida per la troica. Es decideixen a criar nadons que passaran els primers mesos de la seva vida en fredes tendes instal·lades dins de naus industrials sota la vigilància de l’exèrcit. Però pot més l’amor, el rellotge biològic, el pes de la tradició i la família, o simplement l’instint de supervivència. Un camí en què no estan soles: llevadores, infermeres i nutricionistes voluntàries s’han mobilitzat per acompanyar-les.

Quan el marit de l’Isra, un conductor d’autobús de la perifèria de Damasc, va ser víctima d’una emboscada ara fa un any, va decidir que havien de marxar de Síria. Van pensar que el millor era que ell obrís camí i, quan arribés a Alemanya i resolgués la seva situació, pogués portar-hi la dona i els quatre fills de la parella. La més petita, la Nur, està a punt de fer un any... encara no l’ha pogut conèixer.

L’Isra, que vivia a la perifèria de Damasc, va decidir marxar de Síria després que el seu marit, conductor, patís un atac. Ell va obrir camí, i ella el va seguir fa un any, amb les seves tres criatures

L’Isra volia esperar a recuperar-se de la cesària, però les notícies del tancament de fronteres en cadena als països del centre i l’est d’Europa la van obligar a canviar de plans. Va marxar amb les quatre criatures només dues setmanes després del part, encara convalescent, acompanyada del seu germà. Els van detenir a Turquia, on van passar 17 dies tancats en un estadi “amb només tres olives cada dia”. Després va venir el moment més difícil: posar els fills a la pastera que els portaria a l’illa grega de Lesbos. Cap d’ells, tampoc la mare, sap nedar.“Portava el nadó en braços i no parava de vigilar que els altres tres no caiguessin a l’aigua. La petita tenia gana però jo estava tan espantada que no em sortia la llet i l’havia de consolar posant-li el dit a la boca”. El trajecte va durar una hora i vint minuts: “Tota una eternitat”. La mare relata la seva història mentre la Nur juga amb la punta del mocador que li cobreix el cap i se li enganxa al coll. Viuen dins la nau industrial de SK Market, un magatzem de verdures abandonat que les autoritats gregues han convertit en camp de refugiats a la perifèria de Salònica.

La tenda on s’estan des que els van desallotjar del camp d’Idomeni la primavera passada està neta i molt endreçada, en un esforç quotidià de mantenir les condicions més dignes que poden. La comparteixen amb una amiga de la mare, la Somaya, que està embarassada de tres mesos. “És dur engendrar i criar un fill en un camp de refugiats, però no sabem fins quan serem aquí i la vida ha de continuar. Sóc feliç: feia molt de temps que volia tenir una criatura i per fi ha arribat”, diu somrient aquesta dona de 29 anys, kurda del nord de Síria, que treballava en una fàbrica de galetes fins que va haver de marxar de casa seva, a Qamixli. Confia que quan neixi la criatura ja siguin a Holanda amb el seu marit. “Quan sigui gran li explicaré què ens va passar: ara tot és molt difícil, però després només serà un record. I espero que algun dia puguem tornar a Síria”.

Una mare banya la seva filla, al camp de Karamanlis, a prop de Salònica

L’embaràs de la Somaya té el seguiment de les llevadores de Nutrition Project International, una ONG creada l’any passat per donar suport a les dones embarassades i mares lactants refugiades a Grècia. “Un camp no és un lloc per a un nadó”, explica Paola Calderón, estudiant de nutrició mexicana de 23 anys, que col·labora amb l’entitat. “A la sanitat grega fan tot el que poden, però el sistema té molts problemes i a més costa que les refugiades i els professionals es puguin comunicar. Nosaltres fem controls prenatals, les acompanyem en el moment del part a l’hospital i després les ajudem amb la lactància i supervisem el creixement dels lactants. En una situació tan precària, és molt més segur per als nadons que preguin llet materna: és millor per al seu sistema digestiu i immunitari, i aquí no tenen condicions, per exemple, per esterilitzar els biberons”, explica la voluntària. Les llevadores no han notat una incidència anormal de parts prematurs però sí que hi ha moltes criatures que neixen amb baix pes. Una altra feina de l’ONG és proveir les famílies de bolquers: “Aquí se’n gasten molts, perquè molts nens i nenes que ja no n’haurien de portar en continuen fent servir a la nit, ja sigui per problemes psicològics, perquè les mares no tenen el temps ni la paciència per ensenyar-los a no mullar el llit o perquè els lavabos són a fora, en un lloc fosc i molt fred i els fa por sortir a la nit”, relata la voluntària.

Les dones embarassades i els lactants són considerats població vulnerable i segons la llei grega i el dret internacional no haurien d’estar-se en camps, però les places d’apartaments i albergs habilitades a Grècia són insuficients. No és estrany que les parteres tornin de l’hospital al camp amb els seus nadons de dos o tres dies de vida.

Amb l’arribada de l’hivern, el fred s’ha convertit en el principal problema i ara és més necessari el Baby Hammam, un espai calent i segur per banyar les criatures de menys de dos anys. A l’entrada de la nau del camp de Karamanlis, també prop de Salònica, hi han instal·lat una carpa en forma d’iglú amb calefactors, escalfadors d’aigua, palanganes, tovalloles, bolquers, sabó, cremes i robeta neta. La Sidam, una dona de la ciutat d’Al-Hassakah, al Kurdistan sirià, que viatja amb els seus tres fills per retrobar-se amb el seu marit a Alemanya, hi banya la més petita mentre els altres dos juguen amb un joc de construccions.

Espai per a nadons al camp de Karamanlis, a prop de Salònica

La Wessan, una siriana de 27 anys de la ciutat de Daraa, que el març del 2011 va ser l’espurna de la revolució popular a Síria, recull el lot setmanal d’aliments amb què l’ONG complementa per a les mares lactants i els petits la pobra dieta que els donen al camp: algunes fruites i verdura fresca, farinetes i conserves amb proteïnes. Té un nadó de set mesos que va néixer a l’hospital de Kilkis, un altre nen de tres anys i la filla gran, de sis. El seu marit és treballador de la construcció i estan disposats a anar on calgui: “A Noruega, al Canadà... Només busquem un lloc on els nostres fills puguin créixer amb salut i anar a l’escola”.

Espais per als més petits, de la ONG de llevadores
Zona per al bany de nadons, a un contàiner exterior, a S.K Market, un camp a un polígon de Salònica
stats