09/10/2019

Bon Nadal

3 min

La senyora de casa bona des de finals d’agost ja es posa a preparar el Nadal. No vol deixar res a l’atzar:

- Cariño, ya sabes lo que siempre nos decía la tía Toté: mujer previsora vale por dos, y hasta por tres, que a mi nunca me ha gustado improvisar, no he improvisado ni en el sexo…

-Ai, mamà!

- Hija, que sosa eres, qué poco eixerida has sido siempre… Mira, la Navidad, cariño, hay que prepararla con tiempo, porque si no, luego, con las prisas, la gente te chafa literalmente, te empuja y te insulta porque te has llevado el último bogavante, y así no se puede… Esa forma de actuar, a última hora y a trompicones, es lo que está acabando con el espíritu navideño.

Com que ella no pensa tornar a Pedralbes fins Tots Sants perquè segueix considerant que el setembre és, indiscutiblement, un mes “ de veraneo ” i l’octubre “ es un mes muy tonto en el que, a no ser que seas CDR, no hay demasiado nada que hacer en Barcelona ”; com que, a més a més, tots els nets i fills han marxat per començar el curs, ja sigui als consells d’administració o a estudiar a l’estranger algun màster en administració i direcció d’empresa, i el seu insigne i, possiblement, excel·lentíssim marit va i ve perquè ha d’ordenar papers al despatx de la fundació de torn i reprendre l’activitat a la junta del Club, ella, per fi sola (sola sense comptar el servei, naturalment), asseguda a la porxada de la torre, sota la buguenvíl·lia i, gràcies al desgel dels pols, sense necessitat de rebequeta, pot apuntar a un quadern de Smythson que va comprar-se a les últimes rebaixes de Londres (“ Bueno, mira, lo pasamos bomba, con Mariví viajo extraordinariamente bien, muchísimo mejor que con tu padre, eso desde luego: la pera ”) i amb un bolígraf de Muji (“ Chica, es que estaba tan harta de perder las Montblanc, yo no sé qué hago con ellas, al final, pues nada, me he lanzado a la escritura ‘low cost’ y si pierdo el ‘roller’, pues oye, voy, me compro otro y me quedo tan pancha”) totes les necessitats que faran d’aquest pròxim Nadal unes autèntiques “ felices fiestas ”. A saber:

Canviar el popurri dels armaris i en lloc d’una fragància a base de cítrics optar per algun perfum que remeti a la molsa humida de la matinada, a la fullaraca seca o al crepitar de la llar de foc; folrar altre cop els calaixos i en lloc d’un paper de ratlles marineres posar-hi algun estampat de paisley en tons de fruites del bosc; portar a embolicar tots els regals (adquirits al llarg de tot l’any: la tia Toté i la previsió, ja ho saps) a Tinta Gris, la papereria de Madrazo, perquè “ contrariamente a lo que mucha gente cree, el interior no es lo más importante ni la belleza está en él; la belleza está en el exterior, de toda la vida; en el interior, cariño, están las vísceras ”; repassar els menús amb la Samira i trucar al masover perquè vagi escollint les dos galls dindi i els tres indispensables avets (“ uno para la entrada, otro para el salón i el tercero para Llavaneras ”); repassar estovalles, cristalleries i vaixelles; sargir mantes i airejar les pells (visó, per descomptat); afilar les fulles dels patins i començar a entrenar el poni perquè tiri del trineu a Das sense que s’ensorri a la mínima de canto...

-Senyora, la seva filla, al teléfono.

- Dime, cariño. ¿Que si no tengo encendida la tele?, ¿que están dando lo de la sentencia?, ¿la sentencia de qué?, ¿del Procés?, ¿que es un momento histórico? Ay mira, no me vengas con eso ahora, que estoy preparando la Nochebuena, que mucha sentencia, mucho Procés y mucha historia pero luego bien que todos queréis que el pavo esté relleno a petar, el champán helado, los turrones variados y la zambomba afinada ”.

stats